Mètodes de Cens de Fauna

Gestió de Fauna

Models de Gestió

Intervencionista: Influeix directament sobre la població. Adient en poblacions explotades. Obté rendiments directes.

No intervencionista: Influeix sobre la població de forma indirecta. Adient en espais protegits, espècies amenaçades. Minimitzar l'impacte sobre la població. Rendiments indirectes.

Categories d'Amenaça

• Extingida (EX): Taxó en què l'últim individu existent ha mort. Ex: Tigre de Tasmania.
• Extingida en estat silvestre (EW): Taxó que només sobreviu en cultiu o en captivitat o població fora de la seva distribució original. Ex: Lleó de l'Atles.
• En perill crític (CR): Taxó que està en risc d'extinció extremadament alt en estat silvestre. Ex: Elefant de Sumatra.
• En perill (EN): Taxó que s'està enfrontant a un risc d'extinció molt alt en estat silvestre. Ex: Ós polar.
• Vulnerable (VU): Taxó que s'està enfrontant a un risc d'extinció alt en estat silvestre. Ex: Elefant africà.
• Gairebé amenaçat (NT): Taxó avaluat que segons els criteris no satisfà els criteris per a En Perill Crític, En Perill o Vulnerable, però està proper als criteris o els satisfarà en un futur. Ex: Tauró balena.
• Preocupació menor (LC): Taxó abundant que no compleix cap dels criteris de les categories anteriors. Ex: Àguila.
• Dades insuficients (DD): Taxó en què no hi ha informació adequada per fer una avaluació del seu risc d'extinció. No és una categoria d'amenaça, requereix més informació. Ex: Orca.
• No avaluat: Taxó que no ha estat classificat en relació a aquests criteris. Ex: Alpaca.

Conceptes Bàsics

Població: Conjunt d'animals de la mateixa espècie, amb característiques comunes, que viuen en un ambient homogeni i està garantitzada la seva perpetuïtat.

• Població oberta: intercanvi d'individus (emigració), intercanvi genètic.
• Població tancada: en gàbies.

Cohort: Tots els individus d'una població que han nascut el mateix any i defineixen classes d'edat.

• Juvenils (J): animals que encara no han arribat a la mida adulta.
• Subadults (SA): animals que tenen la mida d'adult però encara no s'han reproduït.
• Adults (A): mida adulta i es reprodueixen.
• Senils (S): vells. Mida adulta i ja no es reprodueixen.

Natalitat: Nombre de cries per època reproductora.

Període de productivitat: Període de fertilitat que es dóna durant la vida d'un animal.

Taxa de reproducció: Tots els individus que ha produït l'animal durant la seva vida.

Característiques de les Poblacions

Distribució

És la manera en què es reparteixen per l'espai els individus que formen una població. Comportament social.

• Distribució uniforme: És escassa, només quan el medi és homogeni i hi ha exclusió competitiva. Ex: nius d'aus marines.
• Distribució a l'atzar: La més comú, mateixes preferències en qualsevol lloc de l'hàbitat. Ambient homogeni, recursos repartits uniformement, individus solitaris.
• Distribució contagiosa: Animals en grups, recursos més favorables. Espècie gregària en unitats familiars.

Densitat

És el nombre d'individus que hi ha per unitat de superfície (nº animals/ha, nº animals/km²).

Exemple: si 0,3 conills ---------- 1 ha, llavors 100 conills ---------- x ha.

Índex d'abundància:

• IKA (Índex Kilomètric d'Abundància): nº animals/km recorreguts per observar-los.
• IPA (Índex Puntual d'Abundància): nº animals/temps que s'escolta.

Productivitat

• Productivitat real: Nombre d'animals que hi ha de més en la població respecte al nombre inicial observat.
• Productivitat potencial: Nombre de descendents que pot haver-hi en el futur.

Tendència

Fórmula de reclutament:

Entrades a la població (Natalitat + Immigració) - Sortides (Mortalitat + Emigració) = 0

Estructura de la Població

Grups d'edat i sexe que componen la població. Agrupacions simples segons:

Raó d'edats = Juvenils/Adults

• Raó > 1 (J/A > 1): J > A. Èxit reproductor on els joves poden substituir els adults.
• Raó = 1 (J/A = 1): J = A. La població es manté.
• Raó

Raó de sexes = nº mascles/nº femelles

• Raó > 1: Mascles > Femelles. Es recomana no fer captures (baixa productivitat).
• Raó = 1: Mascles = Femelles. Com que hi ha equilibri cal actuar amb prudència.
• Raó

Tipus de raó de sexes:

• Primària: proporció de mascles i femelles respecte als naixements.
• Secundària: quocient calculat pels individus juvenils.
• Terciària: quocient calculat pels individus adults.

L'estructura de les poblacions també es pot representar amb les piràmides d'edat. Piràmides de base ampla: quan s'incorporen molts individus perquè la taxa de reproducció és alta. Estratègies R (preses). Piràmides de base estreta: neixen pocs individus cada any, estratègia K (depredadors).

Regulació de les Poblacions Animals

Competència intraespecífica: Entre individus de la mateixa espècie quan la densitat de la població és molt elevada i hi ha poc aliment, poc espai, etc. Les relacions intraespecífiques poden ser de diferents tipus:

• Familiar: Relació entre progenitors i descendència. Parental, matriarcal, filial.
• Colonial: Formada per individus originats per reproducció asexual, d'un progenitor comú (coralls, abelles, etc.).
• Gregària: Conjunt d'individus que viuen en comú durant un període de temps per ajudar-se mútuament (bancs de peixos, ramats de bisons).
• Estatal: Grup d'individus jerarquitzats entre si, amb diferències fisiològiques (abelles, tèrmits, formigues).

Relacions interespecífiques:

• Mutualisme: Benefici entre dues espècies (flors i abelles).
• Simbiosi: Mutualisme obligat (líquens, micorrizes).
• Comensalisme: Un animal aprofita el que deixa un altre (escarabat piloter).
• Inquilinisme: Ocupació d'un altre ésser per poder viure (ermità).
• Parasitisme: Un ésser viu a costa d'un altre (paparres).
• Antibiosi: Impossibilitat que un organisme visqui al voltant d'un altre per una substància que segrega.

Depredació:

• Depredadors saturats: Molta abundància de presa, incapaços d'esgotar-la. Preses amb alta densitat i alta taxa de multiplicació. Depredadors amb baixa densitat i baixa taxa de multiplicació. Els depredadors no tenen capacitat per regular les poblacions de preses.
• Depredadors insaturats: Depredadors oportunistes, alta densitat i alta taxa de multiplicació. La presa té baixa densitat i baixa taxa de multiplicació. Es pot esgotar la presa.

Taxa de multiplicació: Quan menys població hi ha, més gran és la taxa de multiplicació. Una densitat elevada explica augments de comportaments agressius i transmissió de malalties. La taxa baixa perquè es resta dedicació a les tasques productives. Els cérvols trien aquesta estratègia.

• A) Alimentació
• B) Malalties
• C) Factors independents de la densitat

Mètodes de Cens

Cal planificar molt bé i triar el mètode correcte tenint en compte diversos factors: complexitat del mètode, pressupost disponible, coneixement de l'espècie i l'hàbitat.

Planificació del Cens

Hàbitat

Cal observar la seva fragmentació (com més fragmentat, millor) i la impermeabilitat (grau de dificultat de detecció visual d'animals que ocasiona el tipus de vegetació).

Espècie Animal

Cal conèixer l'ecologia de l'espècie, pautes d'ocupació de l'espai i variacions en el temps de la distribució i efectius dels animals a mostrejar.

Domini vital: Superfície de terreny on un animal desenvolupa la seva vida. Ex: conill = 4 ha, perdiu = 10 ha, llebre = 15-20 ha.

Comportament territorial: Expulsió d'individus. Ex: cabirol mascle (30 ha), femella (1 ha).

Factor temporal: Activitat diürna i nocturna. Hi ha moments més favorables per a l'observació (sortida i posta de sol). Zones obertes faciliten la detecció visual.

Observador

Unitat de mostreig: Àrea d'estudi de població. Conjunt d'unitats de mostreig (n). Nombre d'animals (x). Es calcula la mitjana d'animals (X). Mida de la població total (N).

N = X * n

El nombre d'animals registrats en cada unitat de mostreig varia segons:

• Nombre real d'exemplars residents.
• Comportament de l'espècie.
• Eficàcia de l'observador.
• Factor temps.

Mètodes de Cens

Nombre d'individus que hi ha en una zona. Pressuposen un determinat comportament dels animals respecte a les estratègies de recol·lecció de dades.

Observació Directa

S'aprofiten circumstàncies favorables. Les dades mai són del tot fiables. No es poden fer comparacions entre resultats obtinguts per diferents espècies, ni entre mascles i femelles, ni en diferents circumstàncies ambientals.

Batuda sense Caça

Grup d'observadors en línia per provocar la fugida dels exemplars, amb gossos adiestrats. Depèn del nombre d'observadors i zones del bosc.

Conteig Total

Conteig directe dels exemplars. Censos en dos temps: 1) reconèixer els llocs d'assentament de les unitats socials; 2) contabilitzar els exemplars presents.

Estacions de Cens

Per calcular la densitat: D = n / (C * π * R²), on n és el nombre d'individus registrats, R és el radi i C és el coeficient de detectabilitat.

Itineraris

Fórmula d'estimació de la població: D = N / (2L * a), on D és la densitat, N és el nombre d'individus avistats dins d'una franja, L és la longitud de l'itinerari i a és l'amplada de la franja d'observació.

Observació Indirecta (Mètodes Basats en Indivis)

Utilitza com a índex d'abundància la presència de rastres (petjades) i restes (excrements, pèls). Mètode precís, senzill i econòmic.

Freqüència de Vocalització

Sons de la brama de cérvol o la ronca de la daina. Es poden apuntar exemplars mascle amb trofeu. Relació entre freqüència de vocalització i estat de zel.

Extraccions de Caça d'Anys Anteriors

Estimació del tamany poblacional en funció dels exemplars caçats la temporada anterior. Interessant en aus migratòries.

Índex d'Esforç de Captures

Relació de captures realitzades per unitat d'esforç. Ex: nombre d'aus per xarxa o nombre de guineus per llaç. Cal autorització administrativa. Ex: fototrampeig.

Índex de Presència: Excrements i Altres

Amb els índex de presencia com excrements, petjades, etc, es pot establir una relació directament proporcional a la quantitat d’animals presents.

Taxa de defecació (nº de grups fecals/dia)

D = E/S    ¸    d · T

D: densitat d’individus (ind./ha)                                                                                                                                                     T: taxa de defecació                                                                                                                                                                          d: dies que han passat des de la neteja (conteig anterior)                                                                                                        E: nº mig de grups d’excrements                                                                                                                                                   S: superfície mostrejada (ha)

3.3 Mètodes en els que cal fer captura

Captures i soltes d’exemplars: marcatge i captura ( amb paranys sense mort o topogràfica).

N = M · n     ¸   m

M: nº d’exemplars capturats i marcats inicialment                                                                                                                    n: nº d’exemplars capturats després de soltar exemplars marcats                                                                                          m: nº d’exemplars que tenen la marca en la recaptura