Metodes d'aprenentatge de ladquisicio del llenguatge
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,34 KB
Antropologia:
estudi del coneixement humà. Aristòtil també va utilitzar aquesta paraula mirar cap a dalt.Kant XVIII:
“Què és l’ésser humà?” ; “Què pot l’ésser humà conèixer?” “Què ha de fer l’ésser humà?” “Què puc esperar?” XIX:antropologia com a ciència. Metròpolis és més dominant que les colònies.
- Antropologia filósòfica:
- Antropologia física o evolutiva: - Antropologia material o cultural:
- multiculturalisme o interculturalisme: la diversitat de formes que adopta la cultura humana és molt gran. Actualment, ens trobem davant d’un món que amb les noves tecnologies de la comunicació i la informació, s’està fent cada vegada més interdependent i global. Els mitjans de transport i les corrents migratoris provoquen societats cada cop més obertes culturalment. El multiculturalisme és l’actitud positiva de la diversitat cultural. Accepta l'especificitat de cada cultura i és possible arribar a una sèrie de valors aculturals EXEMPLE: L'Estat de Bolívia: La societat boliviana està composta 36 grups diferents de pobladors indígenes. ELS MECANISMES DEL CANVI CULTURAL: Totes les cultures tenen dues dimensions: l'horitzontal i la vertical. L'horitzontal són els elements comuns a tots els membres d’una cultura (la llengua, els símbols, els valors…). La vertical són els elements en què hi ha desacords més o menys importants entre els membres d’una cultura, ideologia política, economia… La dimensió horitzontal ajuda i la vertical els separa, però ambdues dimensions són necessàries en totes les societats. Per això es parla de dinàmica cultural, per a la referencials canvia que tota transformació en el nivell vertical provoca en les societats complexes. Hi ha dues formes de transmissió de la cultura: transmissió vertical i transmissió horitzontal - vertical: la que es realitza de pares a fills; orienta l’aprenentatge de qui la rep. - horitzontal: és la que es realitza entre un grup d'iguals, evita canvis culturals. Hi ha 4 mecanismes bàsics que poden conduir a un canvi cultural: - mutació cultural: és un canvi sobtat, produït per una nova tecnologia que afecta tots els una cultura, a més, generalment és un canvi radical. Els individus que formen d’aquesta cultura es veuen afectats amb independència de no que vulguin o no de manera conscient - deriva cultural: una cultura estesa, es trenca en subgrups culturals. Conseqüència de l’aïllament.- aculturació: Fa referència a la pèrdua d’una cultura, en benefici d’una altra cultura. Tova: té a veure amb els mecanismes psicològics de la fascinació (les cultures fascinen l'àmbit més restringit) dura: Es imposada , que es fa mitjançant la violència genocida. - selecció cultural o “contagi cultural”: agafa prèstecs de les altres cultures, li són útils per resoldre els seus propis problemes . A diferència de les mutacions culturals, la selecció cultural es
PROCÉS D'HUMANITZACIÓ:
Antropologia cultural o material Té a veure amb els canvis culturals, socials i tecnològics que han eixamplat la diferència entre els humans i ela animals.
L’hominització i humanització son recíproques.
L’hominització incideix en lmodificacions anatòmiques, la humanitzacióincideix en els canvis conductuals (l’àmbit social, cultural i tecnològic)
Aquests canvis conductuals s’entén per cultura en general. Ítems que influeixen a l'evolució cultural:
1. El descobriment del foc
2. La fabricació d’armes i eines
3. La fabricació de ceràmica
4. Les manifestacions artístiques
5. El reforç del vincle sexual
6. L’establiment de grups socials.La humanització va lligada a la cultura. Els trets culturals són: el llenguatge articulat, l’organització social, la fabricació d’instruments i la prolongació del període d’aprenentatge.El més distintiu és la capacitat social de cooperació i al mateix temps d'independència amb la resta d’individus d'un grup.La sociabilitat, el maneig i fabricació d’instruments i el llenguatge contribueixen en el desenvolupament de les aptituds humanes.
És l’activitat social la que permet a l’ésser humà distanciar-se del medi i dominar-lo progressivament. Les limitacions físiques han estat substituïdes per la tecnología.
Concepte de cultura:
la cultura és una forma d’adaptació, creant el medi més adequat per a la seva supervivència, superant les limitacions biològiques. La cultura està per damunt de la biologia. Alguns exemples de cultura són els habitatges específiques . La cultura engloba tots els coneixements, idees, instruments tècnics i maneres de viure que els éssers humans han produït per adaptar-se al medi. Totes les societats humanes tenen un caràcter cultural, independentment del seu grau de desenvolupament . No hi ha CAP ésser humà sense cultura, l’ésser humà domés pot sobreviure com a individu pertanyent a una determinada cultura. La cultura és TOT lo produït per l’ésser humà.Concepte de natura:
prové del llatí natus que significa néixer, per tant, s’identifica amb tot allò que es té per naixement,.El terme modern de cultura prové del llatí cultus (prové del verb colore, que significa cultivar), el terme cultura, s’identifica amb tenir cura d’alguna cosa, amb el conjunt de tècniques productives, amb tot allò que cada individu adquereix, apren com a ésser social que és. Per tant, la natura ens ve imposada, i la cultura l’adquirim mitjançant l’aprenentatge.Característiques de la cultura: - És social:
Procés que s'hereda socialment. Relacions que connecta un grapat d’individus entre si. -
És plural:
no és única ni uniforme, cada grup humà té els seus estils de vida i maneres de ser propis. -És simbòlica
Cada cultura té un llenguatge.-És apresa
Tots nosaltres hem après de la família, de l’escola… Aquest aprenentatge li interessa al qui està aprenent. -És històrica
Quan naixem, comença'm amb una determinada tradició, uns costums, una història… .L’evolució de la cultura humana:
El motor de l’evolució humana és la por a morir.La necessitat d’adaptació l provoca els diferents canvis medio ambientals. La cultura condiciona la capacitat de percebre la realitat i de reaccionar adequadament, és dona gràcies a l’evolució cultural. L’home i la dona, han assolit el grau màxim de desenvolupament culturals.La cultura permet controlar canvis medio ambientals. L’evolució cultural requereix de períodes de temps curts i de poques generacions;
Mentre que l’evolució biològica requeria nombroses generacions i de llargs períodes de temps.
Característiques específiques de la nostra cultura:
som multiculturals.Actituds davant de la diversitat cultural: - etnocentrisme:
la meva cultura és superior a la resta. La nostra cultura com a punt de referència, la qual són jutjades les altres cultures.Pretén creure que la pròpia visió és superior a altres culturesAquest prejudici veu els costums i les tradicions dels altres com a “anormals”, “estranyes”, “no naturals”... I fins i tot, hostils/enemigues.Un exemple és l’actitud dels països nord-occidentals a l’hora d’analitzar la situació dels països sud-orientals. Aquesta actitud sovint condueix al racisme i a la xenofòbia EXEMPLE: La conquesta d'Amèrica→ La relació de violent irresopecte i el tracte esclavitzant que els colons europeus van donar als aborígens americans durant la conquesta del continent. Els conqueridors van ignorar la presència de les complexes cultures aborígens i els van imposar la seva religió, llengua i la seva manera de viure.
- relativisme cultural
Contradiu l’etnocentrisme. El relativisme entén que si cada cultura troba la seva raó de ser, dintre del seu propi context medio ambiental i històric, totes les cultures és justifiquen per elles mateixes i son incomparables unes amb les altres, per la quan cosa, totes són vàlides.EXEMPLE: Considerar incorrecte que en la nostra societat una persona tingui més d'un espòs, però acceptar-lo en cultures en què la poligàmia és una pràctica acceptada.
- multiculturalisme o interculturalisme:
la diversitat de formes que adopta la cultura humana és molt gran. Actualment, ens trobem davant d’un món que amb les noves tecnologies de la comunicació i la informació, s’està fent cada vegada més interdependent i global.Els mitjans de transport i les corrents migratoris provoquen societats cada cop més obertes culturalment. El multiculturalisme és l’actitud positiva de la diversitat cultural. Accepta l'especificitat de cada cultura i és possible arribar a una sèrie de valors aculturals EXEMPLE: L'Estat de Bolívia: La societat boliviana està composta 36 grups diferents de pobladors indígenes.
ELS MECANISMES DEL CANVI CULTURAL:
Totes les cultures tenen dues dimensions:L'horitzontal i la vertical
L'horitzontal són els elements comuns a tots els membres d’una cultura (la llengua, els símbols, els valors…).La vertical són els elements en què hi ha desacords més o menys importants entre els membres d’una cultura, ideologia política, economia… La dimensió horitzontal ajuda i la vertical els separa, però ambdues dimensions són necessàries en totes les societats. Per això es parla de dinàmica cultural, per a la referencials canvia que tota transformació en el nivell vertical provoca en les societats complexes.
Hi ha dues formes de transmissió de la cultura:
Transmissió vertical i transmissió horitzontal
Vertical:
la que es realitza de pares a fills
orienta l’aprenentatge de qui la rep.
- horitzontal:
és la que es realitza entre un grup d'iguals, evita canvis culturals.Hi ha 4 mecanismes bàsics que poden conduir a un canvi cultural: - mutació cultural:
és un canvi sobtat, produït per una nova tecnologia que afecta tots els una cultura, a més, generalment és un canvi radical.Els individus que formen d’aquesta cultura es veuen afectats amb independència de no que vulguin o no de manera conscient
- deriva cultural:
una cultura estesa, es trenca en subgrups culturals.Conseqüència de l’aïllament.- aculturació:
Fa referència a la pèrdua d’una cultura, en benefici d’una altra cultura.Tova:
té a veure amb els mecanismes psicològics de la fascinació (les cultures fascinen l'àmbit més restringit)Dura:
Es imposada , que es fa mitjançant la violència genocida.- selecció cultural o “contagi cultural”:
agafa prèstecs de les altres cultures, li són útils per resoldre els seus propis problemes . A diferència de les mutacions culturals, la selecció cultural es lenta i no es imposada.REFLEXIÓ FilósÒFICA SOBRE L’ÈSSER:
Hi ha plantejaments a l'hora d’entendre l’ésser humà:
1. Els mites i religions:
l’ésser humà està constituït per un cos passiu i una ànima activaConcepció dualista de l’ésser humà (dos elements)
2. La filosofia:
els filòsofs defensen el dualistes i monistes (un element)El monisme
L’ésser humà és un tot unitari , una única realitat. Aquesta realitat pot ser material o espiritual.El representant més important del monisme materialista és Demòcrit (per ell l’ésser humà és pura matèria). Demòcrit no creu amb la immortalitat de l’ànima.
Una explicació monista espiritualista és la de Spinoza, on l’ésser és una única realitat, de caràcter espiritual.
Tot el que és real és mental.
Dualisme(Plató, Aristòtil i Descartes): l’ésser humà és un compost unificat de dues substàncies, que cada una d’aquestes substàncies té identitat pròpia.
Plató estableix l’existència de dues realitats radicalment diferents: el món sensible (el cos de l’ésser humà) i món intel·ligible (l’ànima de l’ésser humà), encara que l’ànima no mor mai, sempre existirà. Descartes també es dualista. Segons ell, l’ésser humà està compost per una substància racional (“res cogitans”) i una substància que ocupa un espai, una substància material (“res extensa”) el cos.Segons Descartes, som un cos que pensa.
3. Ciència:
la ciència moderna (del Segle XIX, Darwin) considera l’ésser humà com una realitat NO creada per cap Déu, sinó que l’ésser humà és producte de l’evolució biològica a través de milions d’anys, des dels homínids fins a l’homo sapiens sapiens.La discussió científica es polaritza entre aquells científics que consideren tots els fenòmens físics com processos cerebrals (tot és vist pel cervell). Aquesta postura materialista reduccionista identifica la ment i el cervell de manera que tots els fenòmens psíquics o mentals són reduibles a fenòmens fisiològics.Aquesta és la postura de les modernes neurociències.Al contrari, hi ha científics que pensen que els processos psíquics (la ment) són alguna cosa més que simples fenòmens físics (la ment és més que el cervell).Aquesta postura s’anomena emergentisme.
Diu que la ment i el cervell interactuen, però són completament diferents. Els fenòmens mentals són resultat de determinats processos del cervell, però no s’hi confonen, sinó que són propietats emergents del cervell. El problema de les relacions entre ment i cervell encara està obert.