El Mètode i la Metafísica de René Descartes

Les quatre regles del mètode

• Evidència (intuïció): No acceptar res com a veritable si no es presenta de manera clara i distinta a la ment.
• Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per facilitar-ne la resolució.
• Síntesi: Ordenar els pensaments començant pels elements més simples fins a arribar als més complexos.
• Enumeració (revisió): Repetir el procés tantes vegades com calgui per assegurar-se que no s’ha omès res essencial i eliminar qualsevol error.

1. El dubte metòdic

Descartes introdueix el dubte metòdic com a eina per arribar a una veritat indubtable. El dubte no és un fi, sinó un mitjà.

Caràcter del dubte:

• Negatiu: provoca por a equivocar-se.
• Positiu: motiva la recerca del coneixement segur.

Tipus de dubte (filtres):

• Els sentits ens enganyen.
• Existència del món (argument del somni).
• Veritats independents de l’experiència (hipòtesi del geni maligne).

2. El Cogito

Després de dubtar de tot, hi ha una veritat indubtable: el jo que pensa.

«Penso, per tant existeixo» (Cogito ergo sum).

El jo és una substància pensant. Encara que dubti, el fet de pensar implica existir. Només puc conèixer amb certesa la meva pròpia existència.

3. Criteri de veritat i idees

El criteri de veritat és la claredat i distinció. Allò que es percep de manera clara i distinta és veritable.

Tipus d’idees:

• Idees adventícies: provenen dels sentits.
• Idees factícies: creades per la imaginació.
• Idees innates: presents en la ment des del naixement.

Existència de Déu:

• Argument de la infinitud.
• Argument de la causalitat.

4. L'origen de l'error

Déu és veraç i no enganya. Per tant, l’error no prové de Déu, sinó de l’ésser humà.

L’error és un judici fals i depèn de l’ús de la voluntat. Prové del desajust entre dues facultats:

• Enteniment: finit.
• Voluntat: infinita.

6. Les tres substàncies

El jo no és el cos ni els sentiments; el jo es caracteritza pel pensament.

Substància pensant (Res cogitans)

És el jo. Es caracteritza pel pensament i no ocupa espai. Conté idees com a continguts de la ment (adventícies, factícies i innates).

Substància extensa (Res extensa)

És el món material. Es caracteritza per l’extensió (ocupar espai) i és la causa aparent de les idees adventícies.

Substància infinita (Res infinita)

És Déu. És la causa de l’existència del món i del jo, i garanteix la veritat del coneixement, ja que és perfecte i no enganya.