Mètode hipoteticodeductiu, Kuhn, Lakatos i Feyerabend

El mètode hipoteticodeductiu

El procés segueix aquestes etapes:

• Definició d'un problema mitjançant l'observació.
• Formulació d'una hipòtesi.
• Deducció de conseqüències de la hipòtesi.
• Reinici del procés en cas que es refuti la hipòtesi.
• Confirmació de la hipòtesi i obtenció dels resultats.

És un mètode que s'aplica a ciències com l'astronomia, la física o la química.

Kuhn i el progrés científic

Thomas Kuhn no creia en l'existència d'un veritable progrés en la ciència, però sí en la tècnica. Segons ell, hi havia una gran diferència entre explicar i entendre:

• Explicar: Analitzar un fet, conèixer els factors...
• Comprendre: Trobar les causes dels fenòmens.

Al llarg de la història, els fenòmens s'expliquen més i millor, però no es comprenen. L'ideal seria que poguéssim comprendre millor, però segons Kuhn no és així. Més que un avanç en la ciència, s'ha produït un canvi de paradigma.

Quins paradigmes existeixen?

• Organicista: Considerar que el món era un organisme viu. Si es modifica una part, la totalitat és alterada. (Des dels inicis de la filosofia fins a l'època medieval).
• Teològic: Considerava que el món depèn de la voluntat divina, tant socialment com naturalment. (Fins al Renaixement).
• Màgic/Mecanista:
  • Màgic: La ment humana pot modificar la natura.
  • Mecanista: Es considera que el món és una gran màquina (rellotge). Es manté del segle XVIII al XX.
• Informàtic hologràfic: Actualment existeix. Es treballa amb moltes dades, la qual cosa fa que necessitem intel·ligència artificial. El món és un conjunt d'informació interrelacionada.

Lakatos i Feyerabend

Lakatos

Segons Lakatos, el mode de produir el progrés és més complex que el falsacionisme proposat per Popper. Els investigadors creen programes d'investigació científica. En qualsevol teoria hi ha un nucli ferm. Quan hi ha una falsació, la realitat no s'enfonsa, sinó que es fa una explicació puntual i es creen certs anells al voltant de la teoria per protegir-la. Si hi ha diferents experiments, ens hem de plantejar la seva validesa.

Feyerabend

Critica l'objectivitat de la ciència. Sovint exaltem la ciència perquè és molt objectiva, però Feyerabend argumenta que:

• La ciència és poc objectiva.
• Els científics tenen interessos propis.
• La ciència és un mode de viure.
• La investigació no és neutra perquè existeixen interessos.