Mètode fenomenològic i axiologia aplicada a l'esport

Mètode fenomenològic

Alliberament de prejudicis: (Alliberar-se dels prejudicis per evitar una definició prèvia a l’estudi de la seva realitat)

Observació exhaustiva

Observació exhaustiva del fenomen que volem estudiar. Observar significa mirar allò de forma constant i amb intencionalitat, amb un objectiu. Exhaustiva significa observar l’objecte o fenomen des de diferents perspectives; observació de forma multiperspectivista. Cal evitar una visió reduccionista.

Reducció eidètica

Reducció eidètica: Elaborar una idea o conclusió sintètica que serveixi per descriure la observació i relacionar-ho amb les diferents cultures.

Reducció transcendental

Reducció transcendental: Procés a través del qual intentem explicar les causes d’aquell fenomen. Exemple: per què morim?

Comunicació verbal

Comunicació verbal: La comunicació verbal és aquella en la qual utilitzem signes lingüístics per transmetre un missatge oral o escrit. Tipus: descriptiva i valorativa.

Axiologia

Axiologia: És l’estudi dels valors i principis ètics relacionats amb l’esport. És una branca de la filosofia que s’encarrega d’analitzar i comprendre els fonaments morals que guien la pràctica esportiva i les actituds dels esportistes. El seu objectiu és promoure un enfocament ètic a l'esport i fomentar comportaments i actituds positives que contribueixin al desenvolupament personal i social dels individus.

Per a què ens capacita la intel·ligència emocional?

• Identificació d’emocions: reconèixer allò que sentim.
• Canalitzar les emocions sense generar mal.
• Expressar correctament les emocions tant de forma verbal com no verbal.
• Empatitzar: saber posar-te al lloc de l’altre.

Quines són les condicions del lliure albir?

• Informar de les opcions de manera breu, parcial i adaptada a la persona.
• Verificar la comprensió de les opcions i si ha entès els pros i els contres.
• No ha d’haver-hi coaccions externes.
• No ha d’haver-hi coaccions internes per por al fracàs o per por d’equivocar-se.
• Deliberació: capacitat d’analitzar els pros i els contres.

Conceptes: intimitat, privacitat i mal

• Intimitat: tot allò de la meva persona que no vull mostrar o explicar als altres.
• Privacitat: es refereix a l’espai i temps que un individu necessita per desenvolupar la seva identitat.
• Confidencialitat: propietat de la informació que garanteix que aquesta és accessible únicament al personal autoritzat.
• Violència: acció que un ésser humà causa sobre altres éssers vius que els provoca sofriment; pot ser intencional o no intencional.
• Dolor o sofriment: experiència subjectiva en què la persona té una ferida psíquica o física que no sempre és visible.
• Mal: privació del bé; allà on hi ha desordre hi ha mal. La violència causa un mal que ens produeix sofriment.
• Acció infringida: acció que causa mal a un ésser o a si mateix; entenem per mal una erosió, una lesió o qualsevol alteració negativa sobre un ésser. Aquest mal pot ser percebut i comporta dolor.

Manifestacions de vulnerabilitat

• Fatiga: el cansament és una conseqüència directa de la vulnerabilitat; té diferents graus i és modificable mitjançant l’entrenament.
• Dolor: percepció subjectiva d’un mal somàtic (físic). El dolor sempre és intrapersonal; només podem sentir els nostres propis dolors.
• Malaltia: desordre de l’organisme que provoca que el cos o algun dels seus elements no pugui fer la seva funció.
• Mort: és l’única manifestació de la vulnerabilitat irreversible. La mort pot ser una lliçó d’aprenentatge per als altres.

Lideratge ètic

Lideratge ètic s’articula a través de diverses formes d’intel·ligència que afavoreixen la presa de decisions i la convivència cohesionada:

• Intel·ligència intrapersonal: autoconeixement; coneixement dels punts forts i dèbils.
• Intel·ligència social: capacitat que ens permet crear vincles, fer equip, empatitzar i adaptar el missatge.
• Intel·ligència emocional: canalitzar de manera no destructiva les emocions tòxiques que sentim.
• Intel·ligència lingüística: capacitat d’expressar idees de forma verbal o no verbal i saber persuadir els integrants del grup.
• Intel·ligència espiritual: capacitat d’autocrítica, autovaloració i saber quan deixes d’aportar a un projecte.