El Mètode de Descartes: Regles, Idees i Existència de Déu

El Mètode de Descartes: Regles Fonamentals

Descartes exposa el seu mètode, el qual ha de seguir quatre regles fonamentals:

• Evidència: Evitar la precipitació (acceptar allò confús i fosc) i la prevenció (no acceptar allò clar i distint), ja que són causes d'error. Cal establir la claredat i la distinció com a requisits per a les idees simples i vertaderes obtingudes per intuïció.
• Anàlisi: Reduir les dificultats per a examinar-les millor.
• Síntesi: Conduir els pensaments des del més simple gradualment fins al més complex.
• Enumeració: Realitzar revisions de tot allò dubtat prèviament per assegurar-se de no ometre res.

La Veritat Axiomàtica i el Cogito

La veritat axiomàtica a la qual arriba Descartes, un cop creat el mètode, és una veritat existencial. No només s'aplica a Descartes, sinó a qualsevol ésser pensant. Aquesta hipòtesi és immune a l'escepticisme, ja que cap persona pot dubtar-ne.

Tipus d'Idees i l'Existència de la Realitat

Descartes proposa tres tipus d'idees per demostrar l'existència d'una realitat externa:

• Idees Adventícies: Sembla que provenen de fora.
• Idees Factícies: Són combinacions que la ment fa de les adventícies, producte de la imaginació.
• Idees Innates: Pertanyen al propi pensament, una afirmació fonamental del racionalisme. Exemples d'idees innates són Déu i el cogito.

Déu és qui garanteix l'existència d'una realitat fora del nostre pensament, evitant la possibilitat d'un somni constant. A més, Déu elimina la hipòtesi del geni maligne i assegura que les matemàtiques no ens enganyen; els errors provenen d'una mala interpretació humana.

Arguments per a l'Existència de Déu

Descartes presenta dos arguments per demostrar l'existència de Déu:

• Argument de la Causalitat: Si tenim una idea, ha d'haver-hi una causa real que la proporcioni. Com podem tenir la idea d'un ésser infinit si nosaltres no ho som? La resposta és que aquesta idea prové de Déu. De la mateixa manera, la idea de perfecció ens és donada per Déu.
• Argument Ontològic: Déu no només ha d'existir en el nostre pensament, sinó també en la realitat.

Per tant, Déu és necessari per justificar l'existència d'una realitat externa a Descartes. Sense Déu, només seria una substància pensant amb els seus pensaments. Déu, que no pot enganyar-nos per no ser un ésser imperfecte, garanteix que allò que existeix prové d'ell.

Els Tres Àmbits de la Realitat

Descartes identifica tres àmbits de la realitat:

• Substància Infinita: Déu.
• Res Pensant: El jo.
• Res Extensa: El món i les coses materials.

Les dues últimes substàncies depenen de Déu. La res extensa es regeix per una explicació mecanicista, ja que el racionalisme concep la naturalesa com una màquina on els moviments estan interrelacionats.