El Mètode de Descartes: Fonaments, Regles i el Dubte Cartesià

El Mètode de Descartes: Fonaments i Regles

Descartes compara tot el saber de la seva època amb un edifici en ruïnes, que considera que no val la pena restaurar, sinó derruir-lo i tornar a construir-ne un de nou.

El Problema: La Fonamentació del Coneixement

El problema essencial que preocupa a Descartes és la fonamentació del coneixement. Descartes reconeix molts errors que es consideren veritats inqüestionables, i es pregunta quina era la causa que provocava aquests errors.

El Plantejament: La Ciència Universal

El plantejament que segueix Descartes és reconstruir tot el saber des de les arrels i unificar totes les ciències en una de sola (Ciència Universal, que requereix un Mètode Universal). Totes les ciències unides són com un arbre: el tronc és la física, les arrels són la metafísica, i les branques són totes les altres ciències (astronomia, matemàtiques, filosofia, etc.).

La Solució: El Mètode Universal

La solució que dóna Descartes és el mètode. El mètode de Descartes serà un mètode universal.

Definició del Mètode Cartesià

El mètode de Descartes és un conjunt de regles certes i fàcils per les quals tots els que les segueixin exactament no prendran mai allò que és fals com a veritable, és a dir, assoliran el coneixement veritable.

Descartes sintetitza en quatre regles el nou mètode d'investigació.

Les Quatre Regles del Mètode

• Evidència: Admetre únicament com a veritable allò que no doni possibilitat de dubte. L'evidència es dóna a partir de la intuïció.
• Anàlisi: Dividir cadascuna de les dificultats a examinar en tantes parts com sigui possible, per a la seva millor comprensió.
• Síntesi: Construir coneixements més complexos a partir de dades simples i evidents. La síntesi es dóna a partir de la deducció.
• Enumeració: Comprovar i revisar constantment que en el procés no existeixi cap error.

Per a Descartes, intuïció i deducció són les facultats més importants del coneixement.

Facultats del Coneixement

Intuïció:

És la capacitat de concebre alguna cosa sense cap possibilitat que sigui falsa. És la manera principal i fonamental de conèixer.

Deducció:

És la capacitat de captar altres veritats a partir d'aquella que hem intuït.

Recerca d'un Principi Indubtable

La pregunta que es proposa Descartes per avançar en la recerca d'un principi indubtable és: Com es pot trobar un primer principi del qual es pugui deduir tota la metafísica?

Descartes fa una crítica radical de tot el saber, i considera no fiables tots els pensaments. Aquest és el Dubte Metòdic i Universal o Dubte Cartesià.

Característiques del Dubte Cartesià

• És radical: Perquè dubta de tot.
• És metòdic: Perquè permet cercar un mètode per assolir la veritat.
• És provisional: Perquè no és un dubte final. És un pas més en la recerca de la veritat.

Fonaments del Dubte Cartesià

• Dubte raonable:
  • Incertesa de les dades sensorials (els sentits ens poden enganyar).
  • Errors del raonament.
• Dubte hiperbòlic: (més enllà del que és raonable)
  • Dificultat de destriar el somni de la vigília (els pensaments poden tenir la mateixa categoria que els somnis; els nous pensaments poden ser només il·lusions?).
  • Hipòtesi d'un geni maligne que es dedica a posar com a evidents coses que no ho són.

Quan dubto, penso, i l'acció de pensar implica l'existència d'un ésser que pensa. Si jo estic pensant, aleshores existeixo: .