El mètode de Descartes i el dubte metòdic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,48 KB

El mètode de René Descartes

El mètode es fa dues preguntes perquè li preocupa la fonamentació del coneixement: Com que la raó humana és una eina valuosa i eficaç, quins eren els errors filosòfics anteriors? Si la raó humana és la mateixa, per què pot fer progressar la ciència i no la filosofia? La resposta que dóna és que la ciència té un mètode que li permet la seguretat en el coneixement, però a la filosofia li manca un mètode adequat.

Proposa un mètode eficaç: introduir un mètode matemàtic (geometria) en la filosofia per tal de dotar la raó humana d'un criteri de veritat definitiu i inapel·lable. Podrà solucionar qüestions complexes i donar-hi resposta.

El dubte i la primera veritat

El millor és qüestionar tots els coneixements rebuts i anar a la recerca de veritats indubtables. Es realitza una crítica radical a tot saber, considerant que tots els coneixements són no fiables mitjançant el dubte universal i metòdic.

Els seus fonaments es basen en:

  • La incertesa de les dades sensorials: Descartes dubta de totes les dades que s'originen en els sentits; dubta de la mà, del cos i de tota la realitat del món.
  • Errors de raonament: L'humà els comet sovint. És vàlid dubtar de tots els raonaments que s'han tingut com a ja demostratius; encara que haguem de fer cas a la raó i no als sentits, la raó pot ser errònia.
  • Dificultat per distingir el son de la vetlla: Hi ha una possibilitat que tots els pensaments de l'estat de la vetlla siguin, en realitat, somnis que no reconeixem com a tals.
  • Hipòtesi del geni maligne: Per tal que el dubte sigui universal, suposa l'existència d'un geni maligne, astut i enganyador, que duu a considerar evidents coses que no ho són.

El dubte metòdic és un pas que es fa amb l'esperança de trobar, després, una veritat indubtable. El dubte cartesià duu més enllà del dubte: s'autosupera. La primera veritat inqüestionable és "Cogito, ergo sum" (penso, així doncs, sóc), una veritat evident, clara i distinta, ja que justifica l'existència d'un jo pensant diferent del cos. El cos, percebut per mitjà dels sentits, es troba sota el dubte metòdic. Esdevé un principi modèlic: tot el que sigui evident, clar i distint com aquest primer principi serà acceptat com a veritat.

Entradas relacionadas: