El Mètode de Descartes: Dubte, Coneixement i Racionalisme

El Projecte de l'Edifici del Saber de Descartes

Objectiu i Mètode del Dubte Cartesià

• Objectiu: Construir un coneixement segur i indubtable.
• Mètode: Eliminar qualsevol afirmació amb el més mínim motiu de dubte (dubte metòdic).

Conclusió Inicial: La Fragilitat del Coneixement Sensible

Les "veritats empíriques" (basades en els sentits) poden ser falses.

Si el coneixement es basa en els sentits, el projecte fracassaria.

Qüestió clau: Existeixen veritats segures que no depenen dels sentits?

La Descoberta de Veritats Segures

Les Veritats Matemàtiques: Universals i Necessàries

• Resposta: Sí, les veritats matemàtiques són universals i necessàries.

Característiques de les Veritats Matemàtiques

• Universals: Vàlides per a qualsevol coneixedor.
• Necessàries: No poden ser falses.

Conclusió: L'Inatisme del Coneixement Matemàtic

Les matemàtiques no depenen de l’experiència.

Aquestes veritats són innates (Descartes les considera part de la raó humana).

Construcció de la Ciència i el Mètode Científic Cartesià

Principis del Mètode Científic

• Hi ha veritats segures? → Sí, per tant, podem construir el coneixement.

El Mètode Científic Cartesià

• Reducció de l’experiència a matèria (espai i temps).
• Creació de magnituds matemàtiques per expressar fenòmens físics.
• Comprovació experimental: Contrastar hipòtesis amb experiments (Galileu).

Descartes i la Religió: Context i Integració

La Defensa de l'Existència de Déu

• Context històric: La Inquisició castigava qui qüestionava l’Església.

Integració de la Religió al Pensament Cartesià

• Defensa l'existència de Déu amb diverses “demostracions”.
• Afirma que Déu garanteix la validesa de les veritats matemàtiques.

El Mètode Cartesià en Detall: Regles per a la Direcció de l'Esperit

1. Dividir el problema estudiat en les seves parts simples per partir d'elements clars i concisos.
2. Ordenar deductivament les parts en les quals s'ha fet la reducció en ser analitzades. Idea d'espai i temps.
3. Enumerar els passos fets en la deducció i assegurar-nos que no ens hem deixat cap pas durant el procés.

El Cogito i la Teoria de les Idees

El Dubte i l'Existència del Pensament

Dubtar és una forma de pensar. Pensar no és raonar; pensament és qualsevol acte de la meva pròpia consciència. La meva consciència no podria dubtar de res si no existís. Així que és impossible que jo, com a subjecte que pensa, no existeixi.

L'Enteniment Humà i la Representació de les Idees

L'enteniment humà no coneix directament el món, sinó la seva representació, que són les idees.

Tipus d'Idees Segons Descartes

• Idees adventícies: Provenen de l'experiència externa. La seva validesa és qüestionable. S'adquireixen pel coneixement sensible. Exemple: la idea de taula.
• Idees factícies: Provenen d'altres idees, de la nostra imaginació. La ment les construeix mitjançant la combinació d'idees. Exemple: la idea de sirena.
• Idees innates: L'enteniment les posseeix en si mateix. Són les idees clares i distintes. Són universals.

Comparativa Filosòfica: Plató i Descartes

Racionalisme i Desconfiança dels Sentits

Plató i Descartes són dos filòsofs racionalistes que defensen la raó com a única font de coneixement fiable. Descartes desconfia dels sentits perquè poden enganyar-nos, mentre que Plató els considera limitats, ja que només permeten accedir a la doxa (coneixement aparent), mentre que la veritable ciència es troba en el món de les Idees.

Concepte d'Idea: Idealismes Diferents

Epistemològicament, tots dos són idealistes, però entenen el concepte d’“idea” de manera diferent. Per a Descartes, les idees són representacions mentals de la realitat, mentre que per a Plató, les Idees tenen una existència objectiva i independent, i el món sensible n’és una còpia imperfecta.

L'Inatisme: Matisos entre Filòsofs

Tots dos autors defensen l’innatisme, però amb matisos. Plató, amb la seva teoria de la reminiscència, afirma que l’ànima ja coneix les Idees perquè ha preexistit en el món intel·ligible. Descartes, en canvi, distingeix entre idees innates, adventícies (procedents dels sentits) i factícies (creades per la imaginació), considerant les innates les més fiables perquè provenen de Déu.

El Paper Fonamental de les Matemàtiques

Les matemàtiques tenen un paper fonamental per als dos filòsofs. Per a Plató, són una preparació per a la contemplació del coneixement immaterial, mentre que per a Descartes, són la base del seu mètode científic, inspirat en Galileu.

Objectius Filosòfics Reformadors

Finalment, els seus objectius filosòfics són reformadors però diferents. Plató vol establir un model de ciutat justa educant els governants en la veritat. Descartes, en canvi, vol trencar amb el pensament medieval i reconstruir el coneixement amb un nou mètode rigorós.