Mètode Científic: Passos i Instruments de Mesura

_{El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un científic utilitza aquest mètode, pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:}

1. _{Fer observacions}
2. _{Formular una hipòtesi}
3. _{Establir un projecte}
4. _{Experimentació i recollida de dades}
5. _{Estudi i presentació de les dades}
6. _{Analitzar els resultats}
7. _{Informe científic}

_{Una magnitud és qualsevol característica que es pot mesurar. Per exemple, són magnituds el temps, la longitud, la massa, etc. Una mesura és el resultat de comparar l’objecte de mesurament amb una quantitat considerada com a unitat. Longitud: metre (m), Temps: segon (s), Massa: quilogram (kg), Intensitat del corrent: ampere (A), Temperatura: kelvin (K), Quantitat de substància: mol (mol), Intensitat lluminosa: candela (cd).
Un factor de conversió és una fracció en la qual el numerador i el denominador són quantitats equivalents però que estan expressades en una unitat diferent. De fet, és una relació d'equivalència que, com a tal, s'escriu en forma de fracció i que el seu valor és 1, ja que les quantitats del numerador i denominador són equivalents.}

_{Per mesurar la distància entre dos punts, la longitud d’una peça, la profunditat d’un tub, el diàmetre d’un fil, etcètera, és important saber escollir l’instrument de mesura de longituds més adequat per a cada cas.}

_{La cinta mètrica metàl·lica té una sensibilitat o resolució d’un mil·límetre.}

_{El regle graduat pot ser metàl·lic, de plàstic o d’altres materials (transparents o no) i té una resolució d’un mil·límetre.
El peu de rei o calibrador és un aparell molt versàtil, atès que permet determinar la longitud, la profunditat i el diàmetre exterior i interior d’un tub o d'elements més complexos. Té una resolució d’una dècima de mil·límetre o de 1/20 de mil·límetre.
La balança analògica és una palanca de primer gènere de braços iguals que, mitjançant l’establiment de l’equilibri entre dos pesos, permet determinar masses. Generalment, dels braços pengen dos plats, i per mesurar es col·loquen patrons de massa en un plat i la massa desconeguda a l'altre.
La balança digital és la que es fa servir més, ja que és molt còmoda i fàcil d'utilitzar. La resolució de l’aparell és d'una dècima o centèsima de gram, en funció de la massa a mesurar. Abans de fer una pesada, cal reajustar-la posant la tara a zero.
El cronòmetre més comú és el cronòmetre digital amb una resolució de centèsima de segon, que és el que utilitzem al laboratori.}

_{Els aparells per mesurar la temperatura s'anomenen termòmetres. N’hi ha d’analògics i de digitals, i tots els que fem servir mesuren en escala centígrada (ºC). La majoria dels analògics tenen una resolució d’un grau centígrad, i els digitals, de dècimes de grau centígrad.}

Error absolut

Error relatiu

_{Error absolut: És la diferència (en valor absolut) entre el valor exacte i l'aproximat. Té les mateixes unitats que els valors que s'utilitzen. Cota d'error: És la longitud de l'interval, a l'entorn del valor aproximat, en el qual es pot trobar el valor exacte. Aquesta mesura s'utilitza quan no es coneix el valor exacte.Error relatiu: És el quocient entre l'error absolut i el valor exacte. No té unitats i es pot expressar també en forma de percentatge. Quan el valor exacte no es coneix, es pot calcular l'error relatiu dividint la cota d'error pel valor aproximat.}