El Mètode Científic: Origen, Evolució i Aplicació Criminal

Naixement de la ciència moderna

Origen i precursors

La ciència moderna va començar al Renaixement (segle XV). Filòsofs com Aristòtil (segle IV aC) i Francis Bacon (segle XVI) en van ser els pioners.

Aristòtil i l'observació

Les seves contribucions principals van ser:

• Classificació dels éssers vius: Va agrupar plantes i animals segons les seves característiques (per exemple, els peixos tenen brànquies).
• Mètode: Va establir la necessitat de l'observació seguida d'una anàlisi de dades com a prova per justificar hipòtesis.

Exemple del mètode aristotèlic

• Observació: “El corb 1 és negre, el corb 2 és negre, el corb 3 és negre...”.
• Conclusió (inducció): “Tots els corbs són negres”.

Francis Bacon i el perfeccionament del mètode

Va millorar el mètode d'Aristòtil amb una seqüència lògica:

1. Observació del fenomen.
2. Formulació d'una hipòtesi per explicar-lo.
3. Comprovació de la hipòtesi mitjançant experiments.

El mètode científic modern no només es basa a inferir regles generals a partir de l’observació, sinó també a predir resultats mitjançant experiments, els quals poden confirmar o rebutjar les teories.

El raonament inductiu

Tant el mètode d'Aristòtil com el mètode científic actual utilitzen el raonament inductiu. Aquest raonament no demostra que una teoria sigui absolutament veritable, però com més evidències es recullen, més sòlida esdevé. L'experimentació crítica és clau per proporcionar indicis més sòlids.

La Revolució Científica (segles XVI-XVII)

Un canvi de paradigma

Els segles XVI i XVII van transformar la manera de veure la realitat, passant d’una visió més filosòfica a una d'empírica i basada en l’observació.

Fites clau de la Revolució Científica

• Model heliocèntric de Copèrnic: Va proposar que el Sol és el centre de l'univers, en comptes de la Terra, canviant la visió del cosmos.
• Matemàtica i mesura (Galileu): La ciència va començar a basar-se en mesures matemàtiques com a eina per entendre la naturalesa.
• Abandonament de la física aristotèlica: Es deixa de buscar la "causa final" dels canvis naturals per centrar-se en les causes materials i eficients.
• Newton i la física clàssica: Newton va establir les lleis fonamentals de la física i, juntament amb Leibniz, va desenvolupar el càlcul diferencial.

Nous principis filosòfics

• Les magnituds físiques són mesurables i independents de l’observador.
• Determinisme: Podem predir el futur a partir de les condicions actuals.
• Mecanicisme: La realitat funciona com una màquina, on tot està en moviment.

La ciència esdevé empírica: es basa en l'observació i la formulació de lleis a partir dels fets, sense hipòtesis religioses ni metafísiques.

El mètode científic pas a pas: un exemple

1. Realitzar una observació

Un científic observa que un o més objectes estan trencats (per exemple, un gerro).

2. Formular una hipòtesi

El científic intenta explicar què ha passat amb els objectes observats. Per exemple:

• Les peces són de dos colors diferents.
• Poden formar un gerro de dos colors o dos gerros de colors diferents.

3. Realitzar un experiment

El científic prova les dues hipòtesis amb un experiment, comprovant si les peces encaixen per formar un gerro de dos colors o si corresponen a dos gerros diferents.

4. Analitzar els resultats

El científic observa els resultats per veure si confirmen o no la hipòtesi. Per exemple, si es confirma que és un gerro de dos colors, la hipòtesi es valida.

El mètode hipoteticodeductiu

És el model d’investigació més utilitzat en la ciència, encara que pot variar segons la disciplina. Es basa en els següents passos fonamentals:

1. Observació: Es parteix de casos concrets i es recullen dades de forma rigorosa i sistemàtica.
2. Formulació d’hipòtesis: A partir de les observacions, es planteja una explicació provisional del fenomen.
3. Deducció de conseqüències: Es prediu què hauria de passar si la hipòtesi fos correcta.
4. Contrastació d’hipòtesis: Es realitzen experiments o observacions per verificar la hipòtesi.
5. Formulació de lleis: Si la hipòtesi es confirma en múltiples casos, es pot establir una llei científica.

Exemple mèdic: Si diversos pacients presenten febre i mal de panxa, un metge pot plantejar la hipòtesi que la malaltia té un origen digestiu. Això es podrà confirmar mitjançant anàlisis mèdiques, com la detecció d’un virus intestinal a la femta dels pacients.

Aplicació pràctica: la investigació criminal

La investigació criminal és un conjunt de tècniques i mètodes interdisciplinaris utilitzats per recopilar proves que determinen qui, com i on s'ha comès un delicte. L'objectiu és descobrir la manera en què es va cometre el crim i identificar la responsabilitat de l'autor, proporcionant les evidències necessàries per a un procés judicial.

La criminalística

És la disciplina científica que estudia i investiga el delicte mitjançant mètodes i coneixements científics per reconstruir com va ser comès, identificar els culpables i explicar amb certesa els esdeveniments. Juntament amb la criminologia i altres disciplines, constitueix les ciències forenses.

L'organisme competent a Catalunya

La Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC) és l'encarregada de la investigació criminal a Catalunya, amb diverses divisions especialitzades:

• DINF (Divisió d'Informació): Investiga organitzacions criminals amb motivacions ideològiques, no lucratives.
• DTSC (Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana): Es dedica a investigar delictes administratius, delictes contra el medi ambient, protecció de menors i el seguiment de la violència masclista.
• DIC (Divisió d'Investigació Criminal): Se centra en delictes amb finalitats econòmiques, com robatoris, homicidis o crim organitzat.
• DPC (Divisió de la Policia Científica): Comprova proves i identificacions mitjançant mètodes científics. Té especialitats com documentoscòpia, antropologia, biologia, química, fotografia, balística o informàtica forense, entre d'altres.

Principis fonamentals de la criminalística

Quan s’investiga un crim o accident (un assassinat, robatori, segrest, accident de trànsit, etc.), la policia recopila informació a través d’interrogatoris, però també analitza l’escenari del crim per identificar proves materials. Aquesta investigació científica, anomenada criminalística, es fonamenta en diversos principis:

• Principi d'ús: Permet identificar l'instrument o agent utilitzat en el crim.
• Principi de producció: Afirma que l'autor del crim deixa sempre un rastre d'evidències materials que demostren la seva participació en els fets.
• Principi d'intercanvi: Quan ocorre un crim, es produeix un intercanvi de materials entre la víctima, l’agressor i l'escenari.
• Principi de correspondència: Poden aparèixer marques o rastres en el cos de la víctima que identifiquin l'agressor.
• Principi de reconstrucció: Un cop es recullen totes les proves, es procedeix a reconstruir els esdeveniments de manera detallada, seguint l’ordre en què van succeir.
• Principi de probabilitat: Després de la reconstrucció, es calcula la probabilitat del resultat amb un grau d'incertesa que pot ser alt, mitjà o baix.
• Principi de certesa: Es valoren qualitativament i quantitativament les proves trobades per determinar una certesa indiscutible sobre l'acte criminal.

Fases de la investigació criminal

1. Protecció del lloc dels fets: És crucial protegir l'escena del crim per preservar les proves intactes.
2. Recopilació d’informació preliminar: Es consulten arxius, s'interroguen els implicats i es recullen dades clau com la ubicació, les condicions meteorològiques, els testimonis i les imatges de càmeres de seguretat.
3. Observació i planificació: Es realitza una inspecció visual detallada de l'escena i es planifica l'actuació a seguir.
4. Recollida i anàlisi d'evidències: Es recullen proves materials per analitzar-les al laboratori. Aquestes poden incloure petjades, restes orgàniques, armes o altres elements físics.
5. Documentació i cronograma del succés: Es documenten tots els registres i es crea un informe cronològic de les proves. A partir d'aquí, es plantegen hipòtesis sobre l'autoria del delicte, que es validen o es descarten a mesura que avança la investigació.