Mètode Científic: Observació i Experimentació

René Thom: Com s'explica el fet experimental?

Per fer una "experiència" se segueixen els següents passos:

1. S’aïlla un domini (D) de l’espai-temps en el laboratori. Les parets de D poden ser reals o fictícies.
2. S'omple D amb ingredients diversos: substàncies químiques, éssers vius… que constitueixen el sistema estudiat (S), segons un protocol de preparació.
3. Es pertorba S enviant-li, a partir de fonts degudament controlades, uns fluxos ben definits de matèria o energia.
4. Es fa el repertori de les respostes del sistema i es registren.

En el cas de l’observació dels 4 punts esmentats, se segueix només el punt 4. En el cas de l’exploració, se segueixen l'1, el 2 i el 4. En el cas de la investigació, se segueixen els 4 punts. Hi ha l'observador i l'explorador.

Ciència i Coneixement

Estructura del Treball Científic

1. Títol
2. Noms dels científics
3. L’abstract, el resum
4. Paraules clau
5. Material utilitzat
6. Procediment seguit
7. Resultats obtinguts
8. Discussió
9. Conclusió
10. Bibliografia

Formes de Coneixement de l'Ésser Humà

• Observant
• Escoltant
• Llegint
• Viatjant
• Estudiant
• Treballant

Planetes del Sistema Solar

Planeta Exterior

És qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d’asteroides: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Tots quatre són gegants gasosos que manquen de superfície sòlida. El seu diàmetre és molt més gran que el dels planetes interiors i el de Plutó. Les seves denses atmosferes estan formades principalment per hidrogen i heli. Tots posseeixen un gran nombre de satèl·lits i la majoria tenen un sistema d’anells al seu voltant.

Planeta Interior

És qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites interiors al cinturó d’asteroides: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Les seves característiques físiques són relativament semblants a les de la Terra. El seu diàmetre és relativament petit si es compara amb els diàmetres dels planetes exteriors. Tots tenen una superfície rocosa sòlida, un mantell semilíquid i un nucli metàl·lic. A excepció de Mercuri, tots tenen una atmosfera més o menys densa, però no gaire profunda. No tenen sistemes d’anelles.

Fris Cronològic dels Satèl·lits

• Primer satèl·lit artificial (1957).
• Primer tripulant d’una nau espacial (1960).
• Animals a l’espai (entre 1960-1961).
• La sonda Mariner 2 investiga Venus (1961).
• Venera aterra a Venus (1962).
• Neil Armstrong trepitja la Lluna (1969).
• La sonda Pioneer investiga Júpiter i Saturn (1973).
• Les sondes Viking aterren a Mart (1976).
• La sonda Giotto investiga el cometa Halley (1986).
• Es posa en òrbita el telescopi espacial Hubble (1990).
• Es descobreix el primer planeta fora del sistema solar (1995).
• Comença la construcció de l'Estació Espacial Internacional (1998).
• Mars Polar aterra a Mart (1999).
• Sobrevolen tres cometes del programa Discovery (2002).