El Mètode Científic: Inductiu vs. Hipotètic-Deductiu

El Mètode Científic: Del Mètode Inductiu al Mètode Hipotètic-Deductiu

Històricament, hi ha hagut dos mètodes principals en la ciència:

Mètode Inductiu (Francis Bacon)

Proposat per Francis Bacon, el mètode inductiu és un procés reglat i sistemàtic. Segons Bacon, la ciència ha de començar per la recollida de dades, observant i classificant els fets de manera objectiva i neutra, abans de formular qualsevol hipòtesi. Aquesta recollida inicial ha de ser un pas previ a la contrastació, garantint l'objectivitat i la certesa.

El procés inductiu es pot resumir així:

1. Observació i registre de tots els fets relacionats amb un problema.
2. Classificació i anàlisi d'aquests fets.
3. Formulació d'una hipòtesi a partir de les generalitzacions observades.
4. Contrastació de la hipòtesi.
5. Si la hipòtesi es confirma, es converteix en una llei científica.

Problemes del Mètode Inductiu

• Asimetria entre verificació i falsació: No és possible demostrar una teoria o llei universal amb un nombre finit d'observacions. N'hi ha prou amb una sola observació contrària (un contraexemple) per refutar-la.
• Manca de direcció sense hipòtesi prèvia: Sense una hipòtesi inicial, no hi ha un criteri clar per determinar quins fets són rellevants i quins no. La hipòtesi guia la selecció de dades.

Mètode Hipotètic-Deductiu

Aquest mètode es basa en la formulació d'hipòtesis i la seva posterior contrastació empírica.

El procés es desenvolupa de la següent manera:

1. Identificació d'un problema que requereix explicació.
2. Plantejament d'una hipòtesi per explicar el problema.
3. Deducció de conseqüències observables de la hipòtesi.
4. Disseny d'un experiment o observació per contrastar les conseqüències deduïdes.
5. Si els resultats són positius (confirmen la hipòtesi), aquesta es reforça i pot arribar a ser considerada una llei (sempre provisionalment).
6. Si els resultats són negatius (refuten la hipòtesi), es produeix una falsació, i cal reformular la hipòtesi o plantejar-ne una de nova.

Dos Modes en el Mètode Hipotètic-Deductiu

• Mode de descobriment: Es refereix a com s'arriba a la formulació d'una hipòtesi. Pot ser a través de la intuïció, la creativitat, l'observació casual, o la recopilació de dades prèvies. No hi ha regles fixes en aquest mode.
• Mode de justificació: Es refereix a com es valida o justifica una hipòtesi. Això implica la contrastació empírica rigorosa, seguint els passos del mètode hipotètic-deductiu.

Doble Nivell de Contrastació de les Teories Científiques

El que passa (Present)

Si una hipòtesi es comprova positivament, rep el nom de llei. L'acceptació d'una llei implica l'adopció d'un esquema d'interpretació particular, una determinada visió de la realitat. La ciència té un caràcter conservador: una llei o teoria es manté mentre explica més fenòmens dels que deixa sense explicar. El fet que alguns fets no s'ajustin perfectament a una llei no implica necessàriament el seu abandonament immediat.

El que passarà (Futur)

Una llei científica ha de permetre deduir nous fets, noves lleis i noves hipòtesis. Això implica la capacitat de fer prediccions sobre el comportament futur dels sistemes estudiats.

Tipus d'hipòtesis en la contrastació:

• Hipòtesi ad hoc: S'introdueix per a "salvar" una teoria davant d'evidència aparentment refutatòria. És una excepció específica.
• Hipòtesi de negació: Afirma que la teoria prèvia és falsa.
• Hipòtesi auxiliar: Hipòtesi addicional que s'assumeix com a certa per a poder dur a terme la contrastació de la hipòtesi principal.

Criteris per a Contrastar una Llei o Teoria

• Criteri de Verificabilitat (Cercle de Viena): Una teoria és científica si és possible verificar-la empíricament, és a dir, si es poden trobar proves que la confirmin de manera concloent. Aquest criteri ha estat àmpliament criticat per la seva impossibilitat pràctica (no es poden verificar tots els casos possibles).
• Criteri de Confirmabilitat (Cercle de Viena): Una versió més feble del criteri anterior. Una teoria es considera més o menys probable en funció del nombre de proves que la recolzen. No es busca una verificació absoluta, sinó un grau de confirmació.
• Criteri de Falsabilitat (Karl Popper): Proposat per Karl Popper, aquest criteri estableix que una teoria científica ha de ser falsable, és a dir, ha de ser possible dissenyar experiments o observacions que, en cas de donar resultats negatius, refutin la teoria. Una teoria que no pot ser refutada per cap observació possible no es considera científica. La ciència progressa, segons Popper, a través de la refutació de teories, no de la seva verificació.