Mètode Científic: Inductiu, Hipotètic-Deductiu i Contrastació

Mètode Científic: Inductiu i Hipotètic-Deductiu

Històricament, hi ha hagut dos mètodes principals en la ciència:

El Mètode Inductiu

Aquest mètode consisteix en què la ciència ha de començar per recollir, a través de l'observació i classificació dels fets, com un primer pas objectiu, neutre i segur, abans de formular la hipòtesi que havia de basar-se en la contrastació.:ESQUEMA1//

Problemes del Mètode Inductiu

Però aquest mètode presenta dos problemes fonamentals:

• Asimetria entre Verificació i Falsació: Primerament, el problema està en l'anomenada asimetria entre verificació i falsació. Tots els fets observats no ens poden demostrar una “teoria” o “llei”; n'hi ha prou amb un sol fet per negar-la.
• Impossibilitat de Partir de l'Observació Pura: El segon problema que presenta és que és impossible partir de l'observació i classificació dels fets, ja que són infinits i indefinits. Si no hi ha una hipòtesi prèvia, no sabem quins fets cal tenir presents. De l'observació no sorgeix una hipòtesi; al contrari, de la hipòtesi sorgeixen els fets per observar.

El Mètode Hipotètic-Deductiu

Per aquestes raons, es va proposar un altre mètode científic: el mètode hipotètic-deductiu. Aquest mètode consisteix a plantejar hipòtesis i posar-les en contrastació.:ESQUEMA2//

És a dir, a partir d'un problema que necessiti explicació, es planteja una hipòtesi i es comprova fent un experiment o contrastació empírica. Si el resultat és positiu, aquesta hipòtesi serà una llei; en cas contrari, serà una falsació, i el científic haurà de plantejar una nova hipòtesi.

Modes de Sorgiment de les Hipòtesis

Les hipòtesis poden sorgir a partir del mode de descobriment i del mode de justificació. El científic pot crear lliurement hipòtesis o deduccions, un fet accidental o casual, una inspiració sobtada, un recull de dades o fins i tot un prejudici social, polític o religiós. El que farà que aquesta suposició sigui vàlida o no, serà com es contrasta, el mode de justificació.//

Doble Nivell de Contrastació de les Teories Científiques

La ciència no només ha d'explicar el que passa, sinó que també ha de predir el que passarà.:ESQUEMA3//

Contrastació i Validesa de les Lleis

Primerament, s'ha de comprovar una hipòtesi amb resultats positius. Si es comprova positivament, rebrà el nom de Llei. Però una contrastació favorable no significa que aquesta llei sigui definitivament certa; significa només que l'experiència no la desmenteix. L'observació més detallada, nous fenòmens, etc., poden qüestionar la llei o teoria.

Al contrari, una hipòtesi sense contrastacions positives tampoc vol dir que sigui falsa. L'error en les condicions inicials de càlcul pot modificar la validesa de la hipòtesi.

L'acceptació d'una llei és l'acceptació d'un esquema d'interpretació, una determinada visió de la realitat a la qual haurien d'ajustar-se tots els fets.

A mesura que els nous fets s'ajustin a la llei, s'entendrà que la llei és vàlida. Si hi ha fets no explicats, tampoc significa que la llei s'hagi d'abandonar.

La ciència és una activitat conservadora; és a dir, una llei es manté mentre explica més coses que les que deixa d'explicar.

Excepcions i Criteris de Contrastació

Hi ha vegades en què en una llei hi pot haver una excepció: la Hipòtesi ad hoc, tot i que la seva validesa és qüestionable.

També existeix l'anomenada Hipòtesi auxiliar, que serveix per explicar aquesta excepció i protegir la hipòtesi inicial.

Per dir que una hipòtesi està contrastada, inicialment hi havia el Criteri de Verificabilitat, que consisteix a donar proves d'una teoria. El qual més tard va ser més definit pel Criteri de Confirmabilitat, segons el qual podem provar una teoria en major o menor mesura, fent-la més o menys probable.

Una teoria, com més probable és, menys informació aporta, per tant, va sorgir el Criteri de Falsabilitat. Consisteix en què si una teoria no és falsable, no és una teoria científica. Una teoria científica no només ha de tenir resultats positius, sinó que ha de ser susceptible de ser falsada.//