Mètode científic: inducció, falsació i classificació

Classificació general de les ciències

Ciències aplicades i teòriques

Classificació general de les ciències:

Les ciències es poden classificar en ciències aplicades i ciències teòriques. Les ciències teòriques, al seu torn, es divideixen en dos grans tipus: les ciències formals i les ciències empíriques.

Ciències formals

Les ciències formals no parlen directament del món empíric; el que importa és la forma, l'estructura i la coherència interna dels seus sistemes (per exemple, la lògica i les matemàtiques).

Ciències empíriques

Les ciències empíriques tracten d'objectes i fenòmens del món real i s'estructuren, habitualment, en dues branques:

• Ciències de la naturalesa: estudien objectes i fenòmens presents en el món físic (física, química, biologia, etc.).
• Ciències humanes o socials: estudien l'ésser humà i la societat (història, sociologia, economia, antropologia, etc.).

2) Diferències entre comprensió i explicació

Explicació: L'explicació seria, per exemple, dir que el cervell d'aquesta persona ha enviat el senyal que té gana i, per tant, immediatament després ha enviat un senyal a les cordes vocals perquè vibrin i un altre a la boca perquè s'obri i es tanqui; d'aquesta manera es produeixen i s'articulen els sons que formen la pregunta «Quant queda per dinar?».

Comprensió: La comprensió seria entendre que aquesta persona té gana i que li agradaria saber quanta estona falta per dinar.

3) Ciència esquematitzada

En esquema, la relació entre els diferents elements del coneixement científic es pot entendre així: els fets són observacions; a partir de fets s'elaboren lleis (interpretacions generalitzades de fets); diverses lleis i observacions s'organitzen en teories; i diferents teories relacionades entre si poden conformar un paradigma. Per tant: sense fets no hi ha lleis; sense lleis no hi ha teories; i els paradigmes necessiten teories per existir.

4) Filòsofs que proposen l'inductivisme

Dos filòsofs que han advocat per l'inductivisme com a mètode de la ciència són Francis Bacon i John Stuart Mill.

6) Moments inductius del mètode hipotètic-deductiu

En el mètode hipotètic-deductiu, hi ha moments clarament inductius:

• Definició del problema: és un moment inductiu quan, a partir d'observacions particulars, determinem quina és la pregunta que volem respondre.
• Plantejament de la hipòtesi: la hipòtesi s'elabora basant-se en el que ja es coneix sobre el problema i en observacions prèvies.

Cal tenir en compte que una llei científica no es pot afirmar com a verificada al 100%: només es pot corroborar amb evidència; sempre són provisionals i susceptibles de revisió.

7) Moments deductius del mètode hipotètic-deductiu

Els moments deductius apareixen quan, a partir d'una hipòtesi o teoria, es dedueixen conseqüències o prediccions que són contrastables empíricament:

• Després de formular la hipòtesi, es deriven enunciats deduïts que s'han de posar a prova amb experiments o observacions.
• Si una o més deduccions resulten falses davant l'experimentació, la hipòtesi queda en entredit.

La deducció no aporta informació empírica nova per si sola; el seu valor epistemològic rau en permetre contrastacions que poden confirmar o refutar la hipòtesi.

8) Compara el mètode inductiu amb el deductiu

Mètode inductiu: va dels casos particulars als generals; s'utilitza per formular hipòtesis o lleis; les conclusions són probables i provisionals.

Mètode deductiu: va dels general a les particularitats; s'utilitza per aplicar o comprovar lleis; les conclusions, si les premisses són correctes, són necessàriament certes dins del marc lògic adoptat.

9) Per què cap llei científica es pot demostrar com a vertadera?

Les lleis científiques s'obtenen sovint mitjançant la inducció a partir d'observacions. La inducció no garanteix una certesa absoluta perquè futures observacions poden contradir la llei. Per això les lleis són provisionals, revisables i falsables.

10) Falsacionisme respecte al verificacionisme

El falsacionisme sosté que el verificació (o verificacionisme) no és un criteri adequat per a la ciència, ja que cap llei pot ser provada definitivament com a vertadera. Segons el falsacionisme, les lleis i teories científiques només poden ser refutades (falsades); una teoria és científica si és falsable empíricament. Les lleis es mantenen mentre no siguin refutades.

11) Diferència entre fals i falsable

Fals: un enunciat és fals si ha estat contradit per la realitat o per resultats empírics.
Falsable: vol dir que un enunciat pot, en principi, ser refutat per l'experiència; encara que actualment sembli vertader, existeix una prova empírica que podria contradir-lo.

12) Què és un criteri de demarcació?

Un criteri de demarcació serveix per distingir la ciència del que no ho és. Segons el falsacionisme, el criteri de demarcació és la falsabilitat: una teoria és científica si pot ser refutada empíricament.

13) Com explica el falsacionisme l'avenç de la ciència?

El falsacionisme explica l'avenç com un procés en què teories provisionals són substituïdes per altres millors quan són falsades. Quan una teoria és refutada, se cerca una nova teoria que expliqui millor els fets; d'aquesta manera es produeix un progrés del coneixement científic.

14) Com explica Kuhn l'evolució de la ciència?

Thomas Kuhn afirma que la ciència avança mitjançant paradigmes. Durant la ciència normal, els científics treballen dins d'un paradigma malgrat l'existència d'anomalies. Quan les anomalies esdevenen greus i no es poden resoldre, es produeix una revolució científica i un canvi de paradigma (shift), que transforma la manera de fer i entendre la ciència.

15) Dones i desenvolupament del coneixement

Al llarg de la història, les dones han trobat obstacles d'accés i reconeixement en el camp científic, la qual cosa ha invisibilitzat moltes aportacions rellevants. Tot i els avenços recents, encara existeixen desigualtats; per això és necessari continuar visibilitzant les aportacions de les dones i corregint les barreres que persisteixen.