El Mètode Científic i l'Estructura de la Ciència: Guia Completa

Com es Fa la Ciència?

La Ciència i el Mètode Científic

La ciència moderna, sorgida després de la Revolució Científica, va experimentar un desenvolupament molt ràpid. Els èxits científics a partir del segle XVII es van assolir gràcies a la utilització d’un nou mètode, altament eficaç en les ciències naturals. Mitjançant el mètode científic, proposat inicialment per Galileu, l’investigador aspira a trobar una llei matemàtica que li permeti explicar causalment el comportament de la natura. Es basa en l’elaboració d’hipòtesis que es contrasten de manera experimental per comprovar si són certes o falses. Així, també es pot anomenar mètode hipoteticodeductiu. Té quatre grans fases:

1. Definició del problema: Determinar quina és la pregunta per la qual es necessita una resposta.
2. Plantejament d’hipòtesis: Elaborar una sèrie de conjectures basades en allò que ja es coneix sobre el problema. Si són veritables, ja tindríem la resposta a la pregunta que ens interessa.
3. Contrastació de les hipòtesis mitjançant experiments: Les hipòtesis es posen a prova experimentalment per comprovar si són veritables o falses.
4. Obtenció de conclusions: Si l’experiment mostra resultats diferents de les prediccions, cal revisar les hipòtesis i elaborar-ne de noves. Si l’experiment confirma les hipòtesis, aleshores poden ser acceptades. Així, el científic generalitza les seves conclusions cercant una llei matemàtica que expliqui el fenomen estudiat.

L’aplicació del mètode científic ha permès fer grans progressos en les ciències naturals, però no s’utilitza igual en les ciències humanes, ja que en aquest camp no es poden fer experiments. Així doncs, les ciències humanes apliquen mètodes d’investigació diferents que presten atenció al significat dels fenòmens i a la seva interpretació, per la qual cosa tenen un caràcter més qualitatiu i centrat en la comprensió.

L'Estructura de la Ciència

La ciència natural s’ocupa d’estudiar diversos elements fonamentals:

• Fets

  Els fets són esdeveniments que podem observar i registrar. A més, els fets es poden mesurar quantitativament. Els científics miren d’explicar els fets cercant regularitats i patrons fixos en la natura. (Ex.: el fet que els objectes que deixem anar cauen verticalment cap a terra).

• Llei Científica

  Una llei científica és l’expressió d’una regularitat en els esdeveniments naturals. Les lleis relacionen diversos fets entre si, sovint mitjançant fórmules matemàtiques. (Ex.: la llei de la gravetat).

• Teoria Científica

  Una teoria científica articula lleis, fets i observacions diferents registrats en un àmbit concret de la natura. Les teories ofereixen visions generals i coherents sobre un camp determinat. (Ex.: la mecànica newtoniana, que inclou de manera coherent diverses lleis).

• Paradigma Científic

  Un paradigma científic és un conjunt de diverses teories relacionades entre si que permeten explicar globalment la realitat. Són sistemes integrats de coneixements, creences, interpretacions i mètodes de treball, dins dels quals es desenvolupa el treball dels científics en una època determinada. (La mecànica newtoniana forma part de la física clàssica, que inclou altres teories). Els paradigmes actuen com un marc explicatiu de la realitat. Cadascun està associat a una cosmovisió característica. Amb el pas del temps, un paradigma pot ser substituït per un altre.