Mètode Científic i Criminalística: Guia Essencial

El Mètode Científic: Fonaments i Evolució

Les ciències naturals es basen en l'observació i l'experimentació, complementades per les matemàtiques i el raonament lògic. S'han desenvolupat mètodes per presentar proves de manera rigorosa.

Orígens i Precursors del Mètode Científic

El mètode científic es va originar al Renaixement (segle XV). No obstant això, ja al segle IV aC, Aristòtil mostrava un gran interès a comprendre millor la natura i els fenòmens naturals. Classificava plantes i animals per característiques, utilitzant la lògica i l'observació per analitzar les dades i utilitzar-les com a prova que donava suport a una hipòtesi.

Francis Bacon i la Perfecció del Mètode

Al segle XVI, Francis Bacon va perfeccionar el mètode d'observació, establint una seqüència lògica de passos:

1. Observació
2. Formulació d'una hipòtesi
3. Comprovació de la hipòtesi amb un experiment
4. Anàlisi de resultats

Els resultats obtinguts donaran suport o refutaran la hipòtesi. Aquesta seqüència és la base del mètode científic.

Raonament Inductiu en la Ciència

El raonament inductiu implica que, com a tal, no es pot demostrar que una teoria sigui veritable, però com més exemples s'observin, més sòlida serà l'evidència d'aquesta teoria.

La Revolució Científica del Renaixement Europeu (Segles XVI-XVII)

Aquesta època va canviar radicalment la manera de veure i estudiar la realitat:

• El model heliocèntric de Copèrnic, on la Terra deixa de ser el centre de l'univers.
• La màxima de Galileu: «Mesura el que sigui mesurable i fes mesurable el que no ho sigui».
• L'abandonament de la física aristotèlica (material, formal, eficient i final).
• Isaac Newton va establir les lleis fonamentals de la física.

El Mètode Hipoteticodeductiu

Una variant avançada del mètode científic, amb els següents passos:

1. Observació
2. Formulació d'hipòtesis (plantejament d'una pregunta)
3. Deducció de conseqüències (cerca de solucions, predicció)
4. Contrastació d'hipòtesis (prova)
5. Formulació de la llei (resultat)

Criminalística: Ciència i Investigació del Crim

La criminalística estudia i investiga el crim, aplicant mètodes i sabers científics per determinar la manera en què va ser comès, identificar els culpables i explicar el que va succeir. Juntament amb altres disciplines similars, constitueix el que es coneix com a ciències forenses.

Principis Fonamentals de la Criminalística

La criminalística es regeix per diversos principis clau:

1. Principi d'ús: Clau per discernir el tipus d'instrument utilitzat en el succés.
2. Principi de producció: L'agent sempre deixa un rastre d'evidències materials.
3. Principi d'intercanvi: En el lloc dels fets es produeix un intercanvi de material entre la víctima, el victimari i l'entorn.
4. Principi de correspondència: En el cos de la víctima poden aparèixer marques que es corresponen amb l'instrument o l'acció.
5. Principi de reconstrucció: Un cop recopilades totes les proves, es reconstrueix l'ordre i la forma en què van ser produïts els fets.
6. Principi de probabilitat: Càlcul de la probabilitat del resultat respecte a la veritat (baixa, mitjana o nul·la).
7. Principi de certesa: La recerca finalitza amb la valoració dels indicis trobats en el lloc dels fets.

La Investigació Criminal: Passos Clau

El procés d'investigació criminal segueix una sèrie de passos estructurats:

1. Protegir el lloc del fet delictiu i impedir que s'alterin potencials evidències o indicis de prova (rastres, petjades, etc.).
2. Recopilar informació preliminar sobre el cas (interrogar persones relacionades, consultar arxius, antecedents, etc.).
3. Observar i planificar una intervenció a l'escenari del crim.
4. Recopilar evidències físiques per a anàlisis de laboratori (p. ex., cabell o altres restes físiques s'analitzen per determinar la seva procedència).
5. Després de la cerca i tractament de les evidències, els investigadors alliberaran el lloc dels fets i procediran a documentar i ordenar les proves recaptades en un informe cronològic.