Mètode Científic en Ciències Socials i Turisme

Esquema d'Investigació en Ciències Socials

A continuació, es presenta un esquema general d'una investigació basada en el mètode científic en l'àmbit de les ciències socials:

1. El Problema
   • Localitzar el problema, la necessitat d'informació i marcar els objectius de l'estudi.
2. Documentació
   • Fer recerca de les fonts documentals.
   • Fer recerca de les fonts estadístiques primàries i secundàries.
   • Concretar quina informació no es disposa i és necessària per resoldre la investigació.
3. Construcció d'un model (hipòtesis i conseqüències)
   • Saber quin tipus d'informació es necessita i com recollir-la.
   • Com resoldre els objectius marcats i arribar a les conclusions finals.
4. Recollida de dades
   • Metodologia quantitativa.
   • Metodologia qualitativa.
   • Primers resultats.
5. Inferència
   • Intervals de confiança.
   • Contrastos d'hipòtesis.
   • Conclusions de l'estudi.
6. Presentació de l'estudi.

Classificació dels Viatgers

Visitants: Persona que viatja per un període inferior a un any. El motiu no pot ser per exercir una activitat econòmica. Segons si pernocten o no, tenim:

Excursionista: Visitant que no pernocta.

Turista: Visitant que pernocta.

No s'inclouen a les estadístiques de turisme aquells amb motiu principal d'activitat econòmica, treballadors de fronteres, etc.

Estadístiques Oficials de Turisme (IET)

L'IET (Institut d'Estudis Turístics) realitza tres estadístiques sobre el turisme de caràcter oficial (incloses al Pla Estadístic Nacional): Familitur, Frontur i Egatur.

Familitur: Ofereix estadístiques sobre el turisme nacional (turisme emissor i turisme intern).

La principal virtut i, alhora, problema d'aquesta estadística és que recull tots els moviments que fan els espanyols sense tenir en compte si la finalitat és el turisme o si la pernoctació es fa en un hotel (inclou viatges a segones residències).

Frontur: Proporciona estadístiques del turisme estranger a Espanya. Es fa mitjançant la realització d'enquestes a passos fronterers per carretera, ports, aeroports i estacions.

Es pregunta per: país de residència, destinació principal del viatge, durada de l'estada, motius del viatge, tipus d'allotjament, forma d'organització, sexe i edat.

Egatur: Facilita estadístiques de la despesa turística dels viatgers.

Característiques d'una Investigació Qualitativa

La investigació qualitativa té com a objectiu recollir informació que ajudi a comprendre la conducta humana i les seves motivacions, en el nostre cas envers el turisme.

1. Estudia fenòmens no observables directament, latents i profunds.
2. Permet recollir informació que no seria possible recollir amb tècniques quantitatives, ja que:
   • Les persones no sempre estan disposades a respondre determinades qüestions amb sinceritat.
   • Les persones no sempre poden respondre adequadament a qüestions que afectin el seu inconscient.
3. Fa servir mostres reduïdes representatives, que no permeten l'extrapolació al total de la població.
4. La informació recollida és molt rica i profunda.
5. Fa servir tècniques de recollida d'informació no estructurades.
6. Es fan servir anàlisis psicològiques per tal d'anar més enllà de les respostes que es donen.

Tècniques d'Investigació Qualitativa

Reunions de Grup

Delphi: Un grup d'experts respon unes poques preguntes obertes sobre un tema determinat. Aquesta informació es recull i serveix de base per formular unes noves preguntes. Aquest procés es repeteix fins a arribar a unes conclusions i/o consens sobre el tema tractat (normalment 3 o 4 iteracions). Aquesta tècnica té l'avantatge de no haver de reunir presencialment els experts. D'altra banda, no sempre és fàcil trobar un grup d'experts que es prestin a formar part de l'estudi.

Brainstorming: Després d'una petita introducció per part del moderador, es convida els participants a expressar qualsevol idea que tinguin sobre el tema. L'objectiu és que el grup es trobi en una dinàmica desinhibida i es generin el màxim d'idees possibles. Aquesta tècnica és presencial.

Focus Group: Un grup de 7-10 persones dirigides per un moderador que manté el focus de la conversa sobre un tema determinat i estimula la interacció entre ells, amb la finalitat de generar el major flux d'informació i sense pressionar-los a respondre en un determinat sentit. La idea principal és que fent un focus group de 10 persones s'obté més informació que entrevistant 10 persones per separat i en molt menys temps. És, amb diferència, la tècnica de grup més utilitzada en investigació comercial.

Característiques del Focus Group

Moderador: S'encarrega que el grup compleixi els seus objectius. Ha de tenir formació en psicologia en general, i de reunions de grup en particular.

• Estableix un ambient de confiança.
• Amabilitat i fermesa.
• Fomentar la participació i la implicació.
• Controlar persones amb caràcters dominants.

Espai: Cal que sigui una sala neutra (ni luxosa ni deixada), amb una taula rodona i cadires iguals i equips de gravació discrets, però sense estar amagats.

Membres del grup: S'han d'escollir de forma aleatòria i no s'han de conèixer entre ells ni amb el moderador.