El Mètode Científic i les Actituds envers la Veritat

Com es fa la ciència? (Mètode i Estructura)

El Mètode Científic

Els científics utilitzen el mètode científic, també anomenat mètode hipoteticodeductiu, per trobar lleis matemàtiques que permetin explicar per què passen les coses. Aquest mètode es divideix en quatre fases:

1. Definició del problema: Cal explicar quin és el problema que es vol resoldre.
2. Plantejament d'hipòtesis: Es formulen suposicions que després s'hauran de verificar.
3. Contrastar les hipòtesis amb experiments: Es realitza una prova o experiment per comprovar si les hipòtesis són vertaderes o falses.
4. Obtenció de conclusions: Cal explicar els resultats dels experiments i veure si les hipòtesis es confirmen o no.

L'Estructura de la Ciència

Les ciències de la natura ens donen explicacions formades per lleis, teories i paradigmes:

1. Fets: La ciència natural estudia els fets, que són esdeveniments que podem observar. Els científics miren si aquests fets passen més d'una vegada. Exemple: cau un bolígraf.
2. Lleis: Si un fet passa de forma regular, es crea una llei científica mitjançant fórmules matemàtiques. Exemple: llei de la gravetat.
3. Teoria: Un conjunt de lleis, fets i observacions formen una teoria científica. Exemple: teoria mecànica de Newton.
4. Paradigma: És un conjunt de diverses teories relacionades entre si que expliquen globalment la realitat. Exemple: el paradigma de la física clàssica inclou la de Newton però també altres teories com l'electricitat i el magnetisme.

Actituds sobre la Veritat

Davant el tema de la veritat, hi ha sis actituds o corrents filosòfics que la tracten:

1. Dogmatisme: Postura filosòfica que creu que és possible conèixer la veritat amb tota seguretat. Un dogma és un pensament ferm i cert sobre el qual podem conèixer les coses. Els dogmàtics més destacats són Descartes o les veritats del cristianisme.
2. Escepticisme: Posició filosòfica que diu que no podem conèixer la veritat al 100% i tot és probable però no segur. Creuen això perquè asseguren que l'ésser humà té uns límits i no ho pot conèixer tot. Alguns escèptics són Hume o Gòrgies.
3. Relativisme: Pensament filosòfic que considera que una cosa és veritat o falsa depenent del punt de vista, del moment i del lloc en què ens situem. Per a ells, tot és relatiu, no existeix la veritat absoluta i cadascú té la seva pròpia veritat. Així doncs, la veritat depèn de la cultura, els costums i les creences. Un relativista conegut fou el sofista Protàgores.
4. Subjectivisme: Corrent que considera que cadascú té la seva pròpia veritat personal i per això no hi ha veritats eternes ni universals.
5. Perspectivisme: Pensament que creu que la veritat només serà trobada des d'un punt de vista determinat. Per a ells, sí que existeix la veritat i només pot ser vista des d'una perspectiva concreta. El representant del perspectivisme és Ortega y Gasset, que digué ''Yo soy yo y mi circunstancia''.
6. Hermenèutica: Filosofia de Hans-Georg Gadamer que destaca la interpretació dels textos. Segons ell, segons el coneixement que tenim d'un tema o les nostres creences sobre algú fan que quan llegim un text li donem un significat o un altre. Assegura que un lector no és neutral i abans de llegir sempre té prejudicis. Aquests prejudicis són inevitables perquè estan presents dins la nostra cultura i ens orienten a l'hora de llegir. De fet, els prejudicis o situacions personals ens influencien quan llegim una obra perquè realment no sabem què ens volia dir l'autor.