El Mètode Cartesià i la Recerca de la Veritat en el Racionalisme

1. La Sortida del Solipsisme: Déu i la Substància Infinita

Aquest text tracta sobre l'existència de Déu, entès com la substància infinita que ofereix una resposta al solipsisme cartesià. Descartes compara la idea de Déu, la perfecció, amb les matemàtiques, aquelles coses que es poden representar clarament. Una idea veritable és aquella que és clara i distinta, impossible de posar en dubte, i que permet trobar-ne d'altres.

En donar resposta al dubte cartesià, es surt del solipsisme (la posició segons la qual només existeix el jo). Com es demostra aquesta existència? Cadascuna de les tres substàncies existents a la realitat es caracteritza per un atribut essencial:

• En el cas de la res infinita (Déu), el seu atribut essencial és la perfecció. Per tant, Descartes afirma que conèixer l'atribut d'una substància és demostrar-ne la seva existència.

2. Criteris de Certesa: Clar i Distint

Clarament i distintament són les dues característiques fonamentals que han de posseir les idees evidents i, per tant, veritables. En el mètode cartesià, aquestes idees es troben en la primera fase: l'evidència, que actua com a criteri de certesa i s'obté gràcies a aquestes idees clares i distintes que fan impossible el dubte.

Les Veritats Considerades com a Més Sòlides

Això ens parla sobre el mètode deductiu, és a dir, el mètode matemàtic. Aquestes veritats fonamentals són els axiomes, que representen una recerca de la veritat simple i indubtable, obtinguda a partir de la intuïció. Després hi ha els teoremes, que són un conjunt d'axiomes que formen una idea més complexa. Són successions ordenades d'evidències; Descartes ho denomina Deducció.

3. El Mètode Cartesià en l'Edat Moderna

Durant l'Edat Moderna, el problema central per als filòsofs va ser l'epistemologia. Es buscava crear una nova física i una nova antropologia que acceptessin el moviment de la Terra al voltant del Sol, destruint així l'antic model astronòmic aristotèlic.

El mètode per assolir la veritat i l'autèntic coneixement seria plenament racionalista i tindria les matemàtiques com a base. Aquest mètode havia de ser fàcil i clar.

Les Quatre Parts del Mètode de Descartes

El mètode de Descartes per assolir aquesta veritat consta de quatre parts. Cal destacar que el nou mètode de l'Edat Moderna és de caràcter racional i experimental:

1. Evidència: És el primer pas. Es busquen les idees evidents, és a dir, clares i distintes, on el dubte esdevingui impossible.
2. Anàlisi: Segueix l'evidència, on es descomponen les idees complexes en idees clares i distintes.
3. Síntesi: Consisteix a elaborar una sèrie de raons consecutives per assolir la resposta, seguint el símil de la cadena.
4. Enumeració: Es revisa tot el procés per assegurar-se que no hi hagin hagut errors.

4. Classificació de les Idees en el Racionalisme

Durant el racionalisme es creu en l'idealisme i l'innatisme. El nostre coneixement es basa en idees, i aquestes, per als racionalistes, són innates, és a dir, no provenen de l'experiència.

Descartes classifica les idees en tres tipus. Quines són les que condueixen a l'autèntic coneixement?

Tipus d'Idees Segons Descartes

• Adventícies: Provenen de l'experiència (a posteriori). Per exemple, la idea de taula que es té en veure una taula física.
• Factícies: Provenen de la nostra imaginació i voluntat; per tant, no són veritables, sinó objecte de la ment.
• Innates: Són les de l'autèntic coneixement. Són a priori, clares i distintes, és a dir, evidents. El pensament cartesià es va dedicar a la recerca d'aquestes idees, les quals, segons ell, Déu ha implantat a la ment.

Comparació amb Plató

Les idees de Descartes estan en la ment. En canvi, Plató estableix un dualisme del món: un món sensible i un món de les idees. Per tant, les idees de Plató es troben en una realitat externa, constituint les essències que són eternes, atemporals, preexistents, úniques i simples. Les idees platòniques són permanents, universals i necessàries; són posseïdes per la raó, és a dir, l'ànima.