Mètode Cartesià: Crítica als Arguments d'Autoritat i Regles del Mètode

PROBLEMA MÈTODE

Instaura una nova forma de plantejar el dubte a partir del dubte. "Què podem conèixer i fins on podem conèixer?" (Incertesa del coneixement humà, ansietat pel problema de les garanties del coneixement, || La crisi del model cosmològic aristotèlico-ptolemaic plantejà la necessitat d'una nou mètode d'investigació. || a. Crítica als arguments d'autoritat (així ho diu la Bíblia), al mètode aristotèlic i al mètode empirista (Bacon: proposa el mètode inductiu) || b. Degut als seus estudis matemàtics, Descartes arriba a la conclusió que aquesta és una solució perfecta, una solució racionalista del coneixement. La raó és l'única font de certesa, el model és la matemàtica. c. Trobar uns nous fonaments per reconstruir el coneixement perquè està ple de "forats": trobar un mètode i un punt de partida indubtable. No només vol començar des de zero el mètode del coneixement, sinó que ho vol plantejar ell mateix (si ho fa un sol individu queda un model molt més racional). Per a Descartes, la filosofia és l'estudi de la saviesa, un gran arbre que reuneix totes les ciències que han d'estar reunides en un sol mètode.

REGLES DEL MÈTODE

Definició de mètode: "Així doncs, entenc per mètode regles certes i fàcils, mitjançant les quals el qui les observi exactament no prendrà mai res fals per vertader, i, no emprant inútilment cap esforç de la ment, sinó augmentant sempre gradualment la seva ciència, arribarà al coneixement vertader de tot allò que és capaç. Aquest mètode vol evitar introduir errors en el pensament, per això necessitem: - La intuïció és la captació intel·lectual immediata d'una idea veritable (no una percepció) - La deducció és un procés que permet inferir uns enunciats a partir d'altres. La combinació de les dues permet avançar en el coneixement i permet proposar la seva teoria.|| Regles del mètode: I) Criteri de veritat: només acceptar per verídiques les idees evidents, certes: idees clares i diferents. Evitar la precipitació i la prevenció (Acceptar una cosa com vertadera, abans de comprovar que sigui veritat i negar-se a acceptar-la. II) Anàlisi: descompondre els problemes fins arribar a idees simples que siguin intuïtivament evidents III) Síntesi: a partir de les idees simples recompondre deductivament el problema sense abandonar mai l'evidència (les passes deductives també han de ser evidents) IV) Comprovació: té per objectiu comprovar que totes les passes seguides són evidents. Per exemple: 1x2=2 (intuïtivament evident); 246 x 73 = ? (No intuïtivament evident); 46+246+246+... (73 vegades); 246+1+1+1+... (246 vegades); 246x73= 17958 (deductivament evident). COMPROVACIÓ AMB GALILEU ambdós s'inspiren en el mètode geomètric de l'Escola de Pàdua; les passes de l'anàlisi i la síntesi corresponen amb la resolució i la composició de Galileu; però l'experiment de Galileu és substituït per la comprovació; El mètode cartesià és purament racionalista; El de Galileu combina racionalisme i empirisme; Descartes considera el seu mètode universal, vàlid per a totes les ciències. Per tant, les lleis físiques es poden deduir racionalment, sense necessitat d'experiment.