Front

En meteorologia un front és una franja de separació entre dues masses d'aire de diferents temperatures. Se'ls classifica com freds, càlids, estacionaris i oclusos segons les seves característiques. La paraula front té el seu origen en el llenguatge militar (com un front de batalla) i s'assembla a una batalla perquè el xoc entre les dues masses produeix una activitat molt dinàmica de tempestes elèctriques, ràfegues de vent i forts aiguats.

Front Polar

Superfície de separació entre les masses d’aire tropical i les masses d’aire polar en la zona temperada.

Galerna

Vent sobtat i tempestuós que, a la costa septentrional de la Península, sol bufar entre l’oest i el nord-est.

Garriga

Formació vegetal d’espècies d’arbustives xeròfiles que es desenvolupen després de la degradació del bosc mediterrani per incendis, pastoreig abusiu o un clima molt sec i que esdevé un procés irreversible. És característic de sòls calissos.

Inversió tèrmica

Augment de la temperatura amb l’altitud, contràriament al fet que la temperatura acostuma a disminuir 6,5 ºC cada 1.000 m. D’altitud. A les Illes Canàries els vents alisis provoquen aquesta inversió tèrmica. Així doncs, es registren temperatures més altes i aire més sec cap als 2.000 m. Que no pas cap als 800 m.

Isòbara

És una línia traçada sobre un mapa sinòptic amb la que s’uneixen punts on la pressió atmosfèrica té el mateix valor.

Isohietes

Línies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.

Isotermes

Línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.

Latitud

És la distància angular, mesurada en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins a l’Equador. Pot ser Nord o Sud, des de els 0º del l’equador fins als 90º del Pol Nord, o des de els 0º de l’Equador fins als 90º del pol Sud. La insolació terrestre depèn de la latitud. Per ex. Les Balears es troben entre 38º i 40º de latitud nord.

Longitud

És la distància angular, mesurada en graus, des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià 0º o de Greenwich. Pot ser Est o Oest, de 180º màxim. Per ex. Les Balears es troben entre 1º i 4º de longitud est.

Mall

Roca alta i escarpada

Màquia

Formació arbustiva d’espècies xeròfiles que es desenvolupen sobre sòls silicis després de la degradació del bosc mediterrani. Espècies perennifòlies, exuberants i tancades.

Mar de núvols

Fenomen natural provocat pels vents alisis, que empenyen suaument els núvols i condensen la humitat entre els 600 i els 1.800 m. D’altitud. Per sobre, els vents en alçada, més secs i càlids, impedeixen l’ascens dels núvols.

Maresma

Terreny pantanós situat en les proximitats de la costa i desembocadures de rius que s’inunda estacionalment pels aportaments fluvials i marins. És un tipus d’humeral poc profund on predominen les espècies halòfiles, canyes i joncs, el sòl està inundat i alberga una gran varietat de rèptils, rosegadors i aus hivernants. Un exemple a Espanya: les maresmes del Guadalquivir.

Massa d’aire

Són grans cèl·lules d’aire que presenten les mateixes característiques de temperatura (càlida o freda), pressió (alta o baixa) i humitat (marítimes humides o continentals seques).

Meseta

Unitat morfoestructural amb una superfície més o menys plana elevada a més de 300m d’altitud sobre el nivell del mar. De gran extensió i poc accidentada, el seu origen és divers: tectònic, erosiu, volcànic, tectònic-erosiu.

Meridians

Són semicercles imaginaris que uneixen els pols Nord i Sud. El més important és el Meridià 0 o de Greenwich. La longitud ens diu a quants graus a l’oest i a l’est del meridià de Greenwich es troba un lloc. Serveix per a determinar les hores i els anys.

Mola

Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla

Mapa topogràfic

És un tipus de mapa que representa aspectes físics (accidents geogràfics), humans i econòmics més destacats d’una zona del territori nacional. El Mapa Topogràfic Nacional és el bàsic de la nostra cartografia, realitzat a escala 1/50.000 i actualment tornat a fer a 1/25.000

Obac

És el vessant d’una elevació muntanyosa poc exposada al sol, que per la seva orientació al nord acostuma estar a l’ombra. Correspon a la vessant de major recobriment vegetal, la més freda i humida, amb menys assentaments de població ja que estan exposades als vents predominants de la zona.

Oceanitat/Continentalitat

Són els efectes produïts per la presència o absència de masses d’aigua que provoquen, en el cas de la continentalitat, l’augment de l’amplitud tèrmica i el descens de les precipitacions; i en el cas de l’oceanitat per la proximitat al mar, que es suavitzin les temperatures i augmentin les precipitacions.

Orogènesi

Moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos

Orogènia alpina

Conjunt de processos geològics que duen a la formació d’un sistema muntanyós durant el Cenozoic (Era Terciària), com passà amb les Serralades Bètiques, els Pirineus, o la Serra de Tramuntana (Mallorca) (a la foto).

Orogènia herciniana

Intensos moviments de formació de muntanyes (plegaments, fractures, cavalcaments i aixecaments) que va tenir lloc a finals de l’Era Primària i fonamentalment en el Carbonífer. Afectà Europa i Àsia Central en el paleozoic superior i va donar lloc a nombroses serralades. Exemple: la Meseta.

Oscil·lació tèrmica o Amplitud tèrmica

És la diferència entre la temperatura més baixa registrada i la temperatura més alta. Es pot calcular en valors absoluts, però generalment es fa comparant mitjanes mensuals.

Paral·lels

Són cercles imaginaris perpendiculars als meridians. El cercle més gran és l’Equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis iguals. L’Equador es considera el paral·lel 0º. La latitud ens indica a quants graus cap al Nord o cap al Sud hi ha un lloc respecte a l’Equador.