Meteorització: Tipus, Processos Químics i Mecànics

Meteorització: Descomposició de Roques i Minerals

La meteorització és la descomposició de roques i minerals pel contacte amb l'atmosfera, ja que s'han format en unes altres condicions de pressió (P) i temperatura (T). Les roques de la superfície s'han format en zones profundes, amb condicions de T i P molt desiguals. Sota les noves condicions, les roques es troben inestables i es donen reaccions que restauren l'equilibri. Es produeixen nous minerals més estables en aquestes condicions.

Tipus de Processos de Meteorització

1. Meteorització Mecànica (Física)

   La meteorització mecànica implica la fragmentació de la roca sense canvis químics significatius.

   • Descompressió: Disminueix la pressió litostàtica fins a assolir el valor de la pressió atmosfèrica. Aquesta descompressió crea falles i esquerdes, i les roques es fracturen.
   • Gelivació o Gelifracció: El gel és l'agent de meteorització més eficaç. L'esquarterament de les roques a causa de l'acció del gel s'anomena així. L'aigua omple les esquerdes de les roques i es congela a poc a poc, augmentant el volum i la pressió fins a 200 atm. i es produeix el trencament de la roca. Es formen acumulacions de pedres que cauen i s'anomenen tarteres (típiques de zones de muntanya).
   • Canvis de Temperatura (Dia i Nit): Es produeix principalment al desert. És un procés poc eficaç. Els cicles d'escalfament-refredament es repeteixen i les dilatacions no són uniformes. Com que uns minerals es dilaten més que altres, les roques s'afebleixen i es disgreguen.
   • Arrels de les Plantes i Animals Subterranis (Meteorització Biològica): Les arrels penetren a les fissures rocoses buscant aigua, eixamplant les esquerdes i produint el seu trencament.

2. Meteorització Química

   Afecta sobretot a roques formades a pressions i temperatures molt elevades. Es produeixen reaccions químiques que fan aparèixer nous minerals. L'aigua és la principal responsable de les reaccions químiques.

   • Hidròlisi: La molècula d'aigua es descompon en H+ i OH-. Quan això passa, es poden destruir les xarxes cristal·lines. Exemple: El feldespat es transforma en material argilós. Passa sobretot en el granit, formant el sauló. Afecta més als silicats amb temperatura de fusió alta.
   • Descarbonatació: Les roques formades per carbonats (calcàries) són insolubles a l'aigua pura. Però l'aigua mai no és pura; sempre porta substàncies dissoltes. Una d'aquestes és el CO₂ que, en reaccionar amb l'aigua, forma àcid carbònic. Aquest àcid sí que afecta els carbonats de les calcàries i els transforma en bicarbonat, que sí que és soluble. Aquest procés dona lloc a un paisatge càrstic.
   • Hidratació: Absorció d'aigua per les xarxes cristal·lines dels minerals. No hi ha reacció química. Les roques que pateixen molt aquest procés són les argiles expansives, que poden acumular molta aigua al seu interior i variar notablement el seu volum. Això ha de ser tingut en compte a l'hora de construir edificis al seu damunt.
   • Oxidació: Reacció de l'oxigen amb ions bivalents com el Fe, Mn, etc. L'òxid de ferro, per exemple, es torna insoluble i es queda a les roques, tenyint-les de vermell.

El clima té una influència definitiva sobre la meteorització. El resultat de la meteorització física i química de les roques és el mantell d'alteració de materials argilo-sorrencs anomenat sòl.

Agents Geològics Externs i Modelatge del Paisatge

Els rius i les glaceres són els principals agents de modelatge, juntament amb els moviments de massa i el vent, que també col·laboren. Cada agent geològic (AG) dona formes de paisatge característiques que perduren cert temps fins que són destruïdes totalment o parcialment per un altre agent. La majoria dels AG venen condicionats pel clima, per tant, el paisatge tindrà diferents formes segons la climatologia.

Sistema Morfoclimàtic (SMC)

El Sistema Morfoclimàtic (SMC) és la interacció entre els agents geològics i les condicions climàtiques que defineixen el modelatge del paisatge.