La Meteorització: Tipus, Processos i Impacte en el Paisatge

La Meteorització: Alteració de Roques i Formació del Sòl

La meteorització és el conjunt de processos que actuen a la superfície terrestre i que produeixen l'alteració in situ de les roques que afloren. El resultat final és la formació d'una capa superficial de roca anomenada el·luvi, que, quan és colonitzada pels organismes, constitueix el sòl. Els agents externs duraran a terme la seva acció geològica. Aquests canvis són deguts a l'acció estàtica de l'atmosfera sobre les roques i a l'acció dels éssers vius.

Hi ha dos tipus principals de meteorització: la química i la mecànica. El fet que actuï un tipus o un altre depèn fonamentalment del clima i de les característiques de la roca.

Meteorització Mecànica: Disgregació Física de les Roques

La meteorització mecànica consisteix en la disgregació física de les roques en fragments més petits, cadascun dels quals conserva les característiques del material original. El grau de meteorització depèn de les propietats físiques de les roques i del clima.

Processos Físics Clau en la Meteorització Mecànica:

• Dilatació per descompressió: Ruptura de la roca compacta en arribar a la superfície, a conseqüència de l'expansió espontània que experimenta en deslliurar-se de la pressió de confinament. Es produeixen esquerdes a la roca que facilitaran posteriors alteracions.
• Fragmentació per gelifracció: És a conseqüència d'una congelació i una fusió alternes de l'aigua infiltrada en les esquerdes de les roques, que, en augmentar de volum, provoca pressió i augmenta la fracturació d'aquestes. En climes àrids, és l'evaporació de l'aigua la responsable d'aquest efecte de falca produït pel creixement de cristalls de les sals que portava dissoltes, quan aquestes augmenten de volum.
• Expansió tèrmica de les roques: La contínua oscil·lació tèrmica diària que es dona en alguns climes desèrtics o d'alta muntanya provoca dilatacions i contraccions brusques de les roques i origina esquerdes.
• Acció biològica: Les arrels de les plantes, quan s'endinsen entre les esquerdes de la roca a la recerca de minerals i aigua, o dels animals que excaven galeries sota terra, duen a terme un treball de dilatació semblant al del gel i les sals.

Meteorització Química: Descomposició i Transformació de Minerals

La meteorització química és la conseqüència de diverses reaccions, degudes als components químics de l'atmosfera, que produeixen la descomposició i la transformació d'alguns minerals de les roques en altres de nous.

L'aigua és l'agent de meteorització química més important degut a la seva capacitat de dissolució. L'aigua de pluja arrossega en dissolució gasos atmosfèrics com l'O₂, que oxida molts minerals, i també certs àcids orgànics derivats de l'activitat biològica del sòl, que modifiquen el pH.

Un altre factor rellevant és el tipus d'estructura mineral i les dimensions de les partícules que formen la roca. Alguns components se separen de les roques per simple dissolució química. Altres minerals experimenten alteracions químiques per reacció amb l'aigua o amb els compostos que aquesta transporta en dissolució.

Processos de la Meteorització Química:

• Dissolució: És el procés més simple. Es transporten sals solubles, com les sals haloides.
• Hidratació: Els cations atreuen al seu voltant molècules d'aigua que augmenten molt de volum.
• Oxidació: Actua sobre minerals amb ferro, que s'oxiden en òxids i hidròxids de ferro poc consistents i d'un color ocre vermellós.
• Hidròlisi: És la descomposició dels minerals per l'acció de l'aigua. És més gran si l'aigua és àcida i també si la duració i la intensitat del rentat són més grans. Actua sobre els aluminosilicats.
• Carbonatació: Quan l'aigua conté CO₂ dissolt en forma de bicarbonat de calci, Ca(HCO₃)₂, és capaç de dissoldre la calcària, que és insoluble. Aquest procés és reversible.
• Acció dels éssers vius: Alguns organismes produeixen diverses substàncies de caràcter àcid que ataquen químicament les roques i creen zones de debilitat on pot actuar posteriorment la meteorització mecànica.