Meteorització, Erosió i Sedimentació

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el 4 de Septiembre de 2024 en catalán con un tamaño de 10,81 KB

Meteorització, Erosió i Sedimentació: Montserrat

Conglomerats

Formats a partir de còdols dipositats prop de la costa, concretament en un delta.

Roca->Roca Sedimentària

Meteorització, erosió, transport, sedimentació (aigua, gel, aire) -> Roca sedimentària (agents geodinàmics externs).

Meteorització

Procés de fragmentació i descomposició de les roques a la superfície terrestre. Afecta a les roques in situ. 2 formes de meteorització, normalment actuen alhora:

Meteorització mecànica (fragmentació)
Meteorització química (alteració).

Meteorització Mecànica (Física)

Disgregació de les roques en fragments cada cop més petits (fragmentació), sense modificar-se la mineralogia i quimisme de la roca original.

Processos de meteorització mecànica:

Efecte de la dilatació per descompressió: roques formades a l'interior de la Terra quan arriben a la superfície experimenten una dilatació a causa del -ΔP a què són sotmeses. Exemple: diaclassat per descompressió (granits).
Efecte de la contracció per dessecació: esquerdes en el fang.
Escalfament i refredament de les roques: termoclàstia. Generalment cicles diaris de variació de la temperatura (climes extremats). Dilatació + contracció produeix fragmentació.
Gel-desgel: l'aigua s'infiltra (permeabilitat de la roca i fractures). En formar-se el gel es generen tensions internes que fragmenten les roques (gelifracció), el pas d'aigua a gel representa un ΔV = 9%.
Activitat biològica: les arrels de les plantes i l’acció dels animals excavadors.

Meteorització Química

Alteració o descomposició de les estructures internes dels minerals o components de la roca. Els minerals formats en profunditat es desestabilitzen en superfície. Tenen lloc reaccions químiques i es formen nous minerals. Predomina en climes equatorials. Agents principals: H₂O i O₂ de l'atmosfera, hidrosfera i biosfera.

Processos:

Dissolució: l'acció de l'aigua tendeix a desmoronar la xarxa molecular d'alguns minerals: les sals, com l'halita, el guix, els carbonats (alteració càrstica) (CaCO₃ + 2(H⁺(H₂O)) --> Ca²⁺ + CO₂ + 3H₂O).
Oxidació: alteració per l'acció de l'oxigen dissolt en l'aigua, el qual es combina amb els ions metàl·lics dels minerals. Exemple: dels min. ferromagnesians i dels sulfurs com la pirita s’en deriven òxids com la limonita. El procés d’alteració per oxidació dóna a les roques una coloració taronja-vermellosa característica.
Hidròlisi: els ions del mineral reaccionen amb els ions de l'aigua (H⁺ o OH^-) formant un nou mineral. Ex: transformació dels feldspats en minerals argilosos (illita, caolinita). També pot afectar a carbonats.
Activitat biològica: CO₂ dissolt al sòl (prové de la fotosíntesi), es meteoritzen els silicats, precipita calcita i l’atmosfera perd CO₂. També alguns organismes produeixen substàncies àcides que ataquen les roques.

Meteorització Mecànica + Química

Quan la roca ja és disgregada, s'altera més fàcilment perquè exposa una superfície més gran a l'atac químic.

Regòlit:

Capa de fragments de roca i nous minerals producte de la meteorització. Exemple: alteració del granit a sauló

quars: molt estable
feldspat: es transforma en minerals de l’argila (hidròlisi)
minerals ferromagnesians: s’alteren a òxids (oxidació).

Sòl:

regòlit + matèria orgànica + aire + aigua.

Erosió

En sentit ampli: conjunt de processos exògens que actuen en la formació del relleu.
EROSIÓ = METEORITZACIÓ + TRANSPORT
En sentit restringit: EROSIÓ = INICI DEL TRANSPORT

S’emporta el regòlit i el sòl, quedant la roca nua per ser atacada de nou.

Agents Erosius:

Aigua
Gel
Aire

Factors de l'Erosió:

L’erosió, tal com la meteorització, depèn de:

clima
litologia (tipus de roca, erosió diferencial)
esquerdes, tipus de relleu (pendent)
Però també (important): vegetació (aquí el paper de l’home).

Tipus d’Erosió

Fluvial
Eòlica
Glacial
Marina (abrasió)

Transport

Procés mitjançant el qual els materials erosionats són traslladats d'un lloc a un altre de la superfície de la Terra. El transport també contribueix a disgregar més i a modificar les partícules.

Agents de transport:

Aigua superficial (torrents i rius)
Gel: glaceres restringides a les zones polars i d'alta muntanya
Vent: zones desèrtiques
Onatge i corrents marins

Sedimentació

Deposició dels materials transportats pels agents externs en cessar la seva capacitat de transport. La sedimentació dels fragments transportats en estat sòlid es fa per acció de la gravetat. La sedimentació dels fragments transportats en estat dissolt es fa per processos de:

evaporació (sal), o
precipitació (carbonats) sovint actuen els éssers vius (sediments biogènics).

Conques Sedimentàries:

Depressions dins o al marge d’un continent o als fons marins, on es dipositen els materials.

Ambients Deposicionals

Els registres sedimentaris conserven proves de les condicions físiques, químiques i biològiques de les zones on es van formar. Podem reconstruir la geografia en el moment del dipòsit de sediments (paleogeografia).

3 grans categories d’ambients deposicionals:

terrestres o continentals
marins
de transició

Terrestres:
- Fluvial
- Al·luvial
- Glacial
- Lacustre (amb aigua)
- Lacustre (sec)
- Eòlic
Marins: Plataformes, planes submarines profundes, esculls.
De transició: Platja, delta, plana mareal.

Cada ambient deposicional deixa característiques distintives en els materials sedimentats:

Fàcies Sedimentària o Deposicional

Inclou:

roca o litologia (minerals, contingut en fòssils)
estructures sedimentàries (ordenació partícules, gruix dels estrats, etc.).

Estratificació:

Característica singular dels sediments i de les roques sedimentàries: organització de les partícules sedimentàries en capes o estrats. Un estrat es distingeix d’un altre pel caràcter i el gruix.

Estratigrafia:

Estudi dels estrats. 2 principis fonamentals:

horitzontalitat original (si es troben inclinats o plegats = modificats per deformació)
superposició estratigràfica (N. Steno, 1669).

Sedimentologia:

Estudi de la gènesi dels sediments i dels estrats mitjançant l’anàlisi de les fàcies deposicionals (natura i estructures dels sediments) per tal de reconstruir els ambients deposicionals del passat.

Signatura litològica:
- Grava: ambient energètic
- Sorra: riu, platja
- Argila: decantació, inundació
- Roca calcària amb fòssils: ambient marí
Color:
- vermell: continental
- blau-gris: marí
Forma i apilament dels estrats:
- estrats plans: ambient o flux tranquil, extens
- estrats atasconats o canaliformes: canvis laterals de fàcies, ambient fluvial o deltaic, marges de conques.

Estructures Sedimentàries

Ordenació o disposició geomètrica dels elements o partícules que constitueixen un sediment (eg. grans de sorra), conseqüència dels processos físics, químics i biològics que intervenen en la formació del sediment o en la seva subsegüent litificació.

La Columna Estratigràfica

Mètode de representació gràfica de la successió d’estrats en un aflorament o conjunt d’afloraments.-> Els afloraments no són continus, comparem columnes de diferents localitats i fem la correlació estratigràfica.

Seqüències Transgressives i Seqüències Regressives

Seqüències que reflecteixen canvis en els ambients deposicionals, amb episodis de transgressió o de regressió.

Transgressió: moviment terra endins de la línia de costa
Regressió: moviment de la línia de costa mar enfora.

Discontinuïtats Sedimentàries

Ruptures en el registre sedimentari.

Concordança: pila d’estrats un damunt de l’altre sense interrupció
Discontinuïtat o Llauna Estratigràfica: falten pàgines del llibre.
Paraconformitat Discontinuïtat estratigràfica en què es manté el paral·lelisme entre els materials inferior i superior. La superfície és com un pla d’estratificació, sense marques d’erosió. S’interpreta com una interrupció de la sedimentació durant un temps. De difícil identificació per manca de criteris geomètrics.
Disconformitat Discontinuïtat estratigràfica en què els materials inferior i superior mantenen el paral·lelisme, però la superfície d’interrupció és irregular, indicant erosió. La disconformitat implica una interrupció de la sedimentació i una fase erosiva.
Discordança (Angular) (Unconformity) Discontinuïtat estratigràfica en què els materials inferior i superior no guarden paral·lelisme entre sí. Implica deformació i erosió dels materials inferiors.
No-Conformitat (o Inconformitat) Superfície d’erosió situada sobre roques no estratificades (ígnies o metamòrfiques) sobre la qual hi ha hagut sedimentació (roques estratificades).

Entradas relacionadas:

Etiquetas: