Meteorització i agents geològics externs: processos i formes del relleu

Meteorització i agents geològics externs

Meteorització

Meteorització: Procés de descomposició de les roques i dels minerals per contacte amb l'atmosfera.

Meteorització física

• Descompressió: Quan la roca arriba a la superfície es descomprimeix i es fractura formant diàclasis.
• Gelifracció: Fractura de la roca per acció del gel. Origina tarteres.
• Amplitud tèrmica: Es dóna en zones càlides, els canvis de temperatura fan que la roca es fracturi i doni lloc a la sorra. Deserts.
• Arrels vegetals: Col·laboren en la fractura de les roques introduint-se per les esquerdes.

Meteorització química

• Aigua: És el principal agent químic de meteorització.
• Hidròlisi: Destrucció de les xarxes cristal·lines deguda a l'aigua. La sienita passa a argila, el granit a sauló.
• Descarbonatació: L'aigua de la pluja presenta acidesa a causa del CO2, cau en una roca carbonàtica i la transforma en soluble, desfent-la. Paisatge càrstic.
• Hidratació: Es dóna en argiles, l'aigua dóna volum i quan s'asseca forma esquerdes.
• Oxidació: Reacció de l'oxigen fent oxidar la roca en colors vermellosos. pH àcid neutre, el granit passa a sauló en zones temperades i a laterita en zones càlides.

Aquest conjunt de processos inicien la degradació de les roques i la formació del sòl.

Agents externs

Agents externs: Aigua, vent, éssers vius. La modificació del paisatge depèn dels agents externs, la litologia, l'estructura geològica i la climatologia.

Inestabilitat gravitatòria

• Caigudes: Despreniments bruscos de blocs per l'aire, pendent molt forta, com penya-segats. Per la gelifracció.
• Lliscaments: Moviments bruscos de masses o blocs en superfícies de lliscament. Rotacionals i translacionals. Enlliçades: lliscament de fang, allaus de neu.
• Moviments de massa: Despreniments o lliscaments de masses plàstiques. Reptació: desprendiment de sòl per l'alternança d'hidratació-deshidratació. Solifluxió: desprendiment de petits fluxos de sòl per la congelació-descongelació.

Aigües salvatges

No tenen llera fixa, recorren la superfície del terreny i transporten partícules del sòl, provoquen erosió laminar: és un tipus d'erosió on només s'arrosseguen partícules.

Formen: Solcs (de pocs cm, fan una petita depressió), xaragalls (petites valls, 1-50 cm de solcs), barrancs (de 50 cm - 15 m, conjunt de xaragalls).

Condicions: Terrenys sense vegetació i argilosos i sorrencs, i aquests s'anomenen badlands.

Aigües torrencials

Provinents de la pluja, realitzen una acció geològica, tenen llera fixa, per un torrent (unió de diversos barrancs).

Parts:

• Conca de recepció: Estructura on es junten els barrancs.
• Canal de desguàs: Constitueix la llera principal, molta velocitat de l'aigua, molta erosivitat, pendent elevada, zones d'alta muntanya.
• Con de dejecció: Diposita els materials arrossegats, desapareix el pendent, aporta materials als rius que es troben més avall.

Rius

Riu: Curs d'aigua amb llera fixa i que porta aigua durant tot l'any amb cabal variable. Recull l'aigua d'una conca.

Parts:

• Curs alt: Hi ha molta pendent, erosiona molt.
• Curs mitjà: Pendent mitjana, transporta els materials erosionats pel curs alt.
• Curs baix: No hi ha pràcticament pendent i aquest sedimenta tots els materials de tot el curs. Augmenta el nivell del mar: sedimentació remuntant. Disminueix el nivell del mar: erosió remuntant.

Formes fluvials: Curs alt

Molta energia potencial, la transforma en energia cinètica.

• Cascades: salts minúsculs.
• Ràpids: salts petits de molta força.

Formes fluvials: Curs mitjà

• Vegetació de ribera.
• Artesa: terreny molt pla, molt ric en sals.
• Meandres: Corbes que fa el riu, part còncava erosiona, part convexa sedimenta.
• Marmita: Estructura en forma de remolí que erosiona per trossos de roques.

Transport fluvial

Pot transportar diferents materials:

1. Dissolució
2. Flotació
3. Suspensió
4. Arrossegament
5. Saltació

Formes fluvials: Curs baix

Desembocadura:

1. Estuari: Sedimenta al mar, s'iguala la sedimentació del riu.
2. Delta: Desemboca formant unes branques i la sedimentació és molt gran i el mar no pot fer res al respecte.
3. Cataractes: Tendeixen a desaparèixer al cap de molt de temps, erosionen el sòl.

Glaceres

Glaceres: Aigua gelada, està en continu moviment.

Parts:

• Circ glacial: És on s'acumula la neu i quan perd l'aire es fa gel.
• Esquerdes: Esquerdes en el gel per la seva rigidesa.
• Morrenes frontals, laterals i de fons: Són les partícules que arrossega la llengua i es deixaran caure al final del recorregut.
• Llengua: Part de la glacera per on flueix el gel i quan la temperatura és 0 ºC es fon.
• Les valls glacials tenen forma de U.

Aigües subterrànies

Es troben al subsòl i s'han infiltrat a través de les partícules del sòl per infiltració.

Porositat: Roques sedimentàries detrítiques excepte argiles i margues. Al mullar-se s'inflen i passen a ser impermeables.

Característiques: És una aigua que no porta matèria orgànica, alt contingut en ions.

Accions:

1. Meteorització química: Dissolució, calcàries -> paisatge càrstic. Formes exocàrstiques: xemeneies, dolines, avencs, rascler. Formes endocàrstiques: coves (estalactites i estalagmites), surgència (fonts i manantials).
2. Erosió i transport
3. Sedimentació: Precipitació de les sals dissoltes, formant estalactites i estalagmites en forma de toves calcàries (travertins).

Aqüífer: Acumulació d'aigua en el subsòl, circula a favor del pendent.

Erosivitàt: Capacitat de l'aigua d'erosionar el terreny.

Erosionabilitat: Facilitat del terreny per ser erosionat. Argilós, sorrenc, calcari.