La Metamorfosi de Kafka: Anàlisi, Context i Significat

Avantguardisme i La Metamorfosi de Kafka

L'avantguarda (terme militar que designa la zona de l'exèrcit al capdavant) es caracteritza per la força, valentia, energia i un cert irracionalisme.

El període d'entreguerres, entre 1918 i 1940 (entre la Primera i Segona Guerra Mundial), va ser un moment clau per al desenvolupament d'aquestes idees.

Els conceptes onírics (el món dels somnis) i el subconscient, influenciats per la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud (que divideix la ment humana en conscient, subconscient i preconscient), van ser fonamentals.

Aquests descobriments van ampliar la comprensió de la complexitat humana, especialment la de les ments femenines, amb un teixit sentimental més ampli. Això va influir en els autors, que van adonar-se que hi havia mons inexplorats, com la ment humana.

Moviments que sorgeixen de l'avantguardisme:

• Surrealisme: Recull la teoria d'allò racional i allò oníric. Parteix de la idea de dues realitats: la dels sentits i una altra accessible a través de sentits més desenvolupats (somnis, subconscient). Aquesta realitat, poc contrastable científicament, és el món de la imaginació i la pressuposició, difícil d'explicar.
• Futurisme: Busca superar el passat mirant cap al futur, incorporant els avanços tecnològics i científics.
• Cubisme: Voluntat de mutació i perspectivisme, veient la realitat des de diferents perspectives. Destrueix la imatge preconcebuda i promou una visió multi-perspectivista.
• Dadaisme: Ideologia de trencament amb tot. El seu manifest, de Tristan Tzara, nega el valor de l'art i la poesia, destruint-ho tot. És un moviment amb base destructiva que nega el valor dels autors.

Un punt en comú entre aquests moviments és el nihilisme: una ideologia filosòfica que creu en la destrucció de tot, on res té sentit i es nega tot el que s'ha concebut com a vàlid. Aquesta ideologia va sorgir després de la Primera Guerra Mundial, a causa de l'alta mortalitat i la crisi ideològica i econòmica.

Aquest nihilisme es reflecteix en la biografia de Franz Kafka i en la trama de Die Verwandlung (1915), el títol original de l'obra, que significa 'La transformació'.

Biografia de Franz Kafka

Franz Kafka (1883, Praga (República Txeca) - 1924 (Viena)) provenia d'una família de comerciants jueus amb formació alemanya. Va estudiar dret i va experimentar aïllament i por social. Amb l'ajuda de Max Brod, va treballar i va derivar cap a la mística i la religió jueva radical, incloent-hi el sionisme, un moviment que buscava fundar un estat jueu a Palestina. Va patir tuberculosi i va morir en un sanatori l'abril de 1924.

La seva vida va estar plena de negacions i prohibicions, i va sentir insatisfacció. Va voler cremar les seves obres, ja que creia que ningú les entendria o apreciaria. Finalment, van ser publicades pòstumament.

Història i context de La Metamorfosi

L'obra, publicada el 1915, presenta un senyor transformat en un insecte, una imatge que reflecteix la pròpia cara de Kafka i la seva presència incòmoda.

El 1915, Praga era una ciutat amb una barreja de cultures txeca, alemanya i jueva. El gueto era una zona on s'agrupaven persones amb característiques comunes però diferents per als altres. A diferència d'un barri, el gueto acollia persones iguals però rebutjades per la societat. Aquesta situació reflecteix la persecució dels jueus i el sentiment d'atac de l'autor.

La idea de l'obra va sorgir el 1907, quan Kafka estava deprimit pel tracte rebut, especialment per part de la seva família (un pare opressor). Amb un caràcter introvertit, vivia sentint un rebuig constant. Els seus pares no mostraven interès per ell, només pels diners.

L'obra reflecteix com Kafka comença a aïllar-se i tancar-se. Va ser escrita entre novembre i desembre de 1912, com a prova per relatar pensaments negatius. La Metamorfosi és la consagració de Kafka, una metàfora de la seva vida, una confessió de tot allò que el lligava (matrimoni, obligacions, treball per la família). Kafka i Samsa són alter ego, l'altre jo literari.

L'alter ego concreta tot el que li passa, però que no sap explicar. La metàfora de l'insecte serveix per mostrar com el veu la gent. Samsa és una panerola trista que lluita per sobreviure, no ataca ni reivindica, sinó que es reclou. Ningú l'estima ni el vol, tothom el rebutja, igual que Kafka, excepte la seva germana.

Molts elements de la vida de Kafka influeixen en la història. El tema principal és l'alienació humana, un terme psicològic que es refereix a la situació en què algú no es reconeix a si mateix, no s'accepta o no accepta com els altres el veuen. Se sent aliè a si mateix i vol desaparèixer o apartar-se de la societat (suïcidar-se), o fins i tot, creure en el que tots creuen fins a tenir una paranoia personal (nihilisme).

Un altre tret característic és el Pessimisme Kafkià, una visió influenciada per la seva família. Acaba suïcidant-se perquè entén que és la millor solució per a tothom, ja que ningú l'entén. Aquest pessimisme està lligat a l'existencialisme, un corrent filosòfic que creu que l'ésser humà està abocat a una existència pobra i sense sentit, sobretot a partir del triomf de les teories agnòstiques.

L'obra és important perquè recull totes aquestes teories en una sola, convertint-la en una bomba en l'entorn burgès.

Argument de La Metamorfosi

Gregor Samsa treballa en una oficina per obligació del seu pare. Viu amb la seva família, que està malalta i depèn del seu únic ingrés. Vol dedicar-se a la literatura, però ha de mantenir la família. La seva germana toca el violí. La informació es presenta in medias res.

La transformació el porta a pensar en la feina. La reclusió el va transformant en panerola, ja que actua com elles. La visió és semblant a les modificacions irreals dels somnis, semblant a un somni sense aclariment final.

La història flueix entre narració i descripció. Al principi, descriu l'habitació i a ell mateix. A les primeres pàgines, descriu com se sent, una trobada amb ell mateix.

L'amo de l'empresa l'empresona a l'habitació, ja que ningú l'acceptarà i l'humiliaran. Samsa comença a experimentar angoixa existencial, la necessitat de desaparèixer per no molestar. Això es constata quan surt i es troba amb la família: l'impacte de reconèixer el seu fill en aquell insecte. La poma representa el pecat, ja que el pare renega del seu fill, se n'avergonyeix, creuant els límits com Adam. Els pares trenquen la família i Samsa sap que ja no pot tornar a fer el seu paper de guanyar diners.

Grete, la germana, al principi sent pena, però acaba caient en el mateix parany. L'única humanitat que té és que li diu a la minyona que el cuidi, que l'alimenti i que netegi. Ells no entren mai, però almenys deleguen la feina.

Els dispesers també el rebutgen, constatant el rebuig social. Això reflecteix l'entorn social que entén la dedicació a l'art d'una forma diferent.

Final tràgic de La Metamorfosi

Samsa mor. El missatge és el pensament de treure's del mig, sacrificar-se per beneficiar l'entorn proper. Deixa de menjar i mor lentament, allargant el patiment, un procés de l'alienació humana que li planteja un final més reflexiu.

El més tràgic és que, amb la seva mort, la família s'adona que era l'única solució, ja que no estaven preparats per acollir-lo. La mort és una decisió seva. Encara que la història tingui elements de tragèdia, no hi ha una lliçó final. Kafka evidencia la desesperació i la incomprensió de la societat.

Estructura de La Metamorfosi

L'obra es divideix en 3 actes, com una tragèdia:

• 1a part: Transformació: període d'evolució en panerola. La ferida de la poma representa la humiliació més evident de Samsa, atacat pel seu pare.
• 2a part: Progressiva assimilació de la naturalesa animal per part de Samsa i la família: tothom assimila que és un animal i no canviarà. Samsa s'adapta al rol de panerola. Lluita per dominar l'espai tancat (l'habitació), una presó autoimposada. Fa el sacrifici de tancar-se i deixar viure la família en pau, ja que sap que la beneficiarà. La ferida de la poma és més evident i fa més mal, la humiliació del pare es manté present.
• 3a part: La mort: la família està esgotada emocionalment de pensar com canvia la realitat diària en tenir una panerola a casa i esgotant els recursos econòmics. Es veu el sacrifici de Samsa. Des de la transformació, la família pateix, i ell decideix sacrificar-se. Hi ha dignitat en el sacrifici, pel bé comú, convertint-se en un heroi tràgic. Kafka vol crear tensió a través d'una sèrie de símbols que semblin la lectura d'una tragèdia grega amb simbologia moderna (actualitzada). La idea del final tràgic amb heroi tràgic és moderna perquè no és una mort sobtada, sinó amb retard.

Samsa surt 3 vegades, una per acte. Cada vegada que surt i intenta contactar amb la família/societat, Kafka crea un moment de clímax on s'evidencia el rebuig de la família cap a Kafka. Samsa mai és acceptat. Aquest clímax passa a cada sortida, la primera és la de la poma, les altres seran un precedent, quan intenta formar part de la societat, serà rebutjat. S'ha de tancar a l'habitació com un monstre, a una gàbia. Des de la visió de la família, és un bitxo.