Els metalls fèrrics

Els metalls no fèrrics més importants en la industria són el coure, l’estany, el zinc, l’alumini, el magnesi i el titani.

.  Metalls no fèrrics. Aliatges

Treball amb metalls en la indústria.

Per obtenir la majoria de productes metàl·
Lics industrials es fan diferents operacions, com ara:

• Embotició: a partir d’una planxa metàl·lica superposada en una matriu que és deforma da per l’acció d’un punxó que aplica gran pressió. Amb aquest sistema es fabriquen la carrosseria dels automòbils i les llaunes de begudes.
• Encunyació: consisteix en un tall amb precisió d’una xapa metàl·lica amb un punxó de vores tallants mogut per una premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.
• Soldadura punt a punt: s’uneixen planxes metàl·liqües fent un cordó de punts  al llarg de la zona d’uníó. En la industria de vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb total precisió.
• 
  

  Trepant

  : per fer forats en perfils metàl·lics s’utilitza el trepant vertical

• Fresatge i tornejament

  
  A partir d’una peça massissa i amb un utillatge tallant s’elimina l’excés de material arrencant-lo de forma que s’esculpeix la peça definitiva. Amb aquest  sistema es fabriquen eixos, engranatges i ,en general, qualsevol peça complicada.

• Trossejament:

  
   Consisteix a talls perfils metàl·lics . Es fa servir una serra de disc circular que es controla amb una palanca, anomenada trossejadora
  

• Fabricació assistida per ordinador:

  
   l’ordinador s’integra en el procés de fabricació. El procés s’automatitza i es programa  augmentant la precisió i el rendiment del treball. L’operari introdueix les instruccions a la màquina i comprova que realitza les operacions que ha programat. S’acostumen a dir Controls numèrics.
  

• Obtenció dels metalls.

  La majoria dels metalls no es troben purs en la natura, per la qual cosa és necessari extreure’ls dels minerals que els contenen, en què està formant un compost químic (normalment òxids). Hi ha dues formes bàsiques de fer-ho, en tots dos casos es produeix una reacció química:

  • Al forn: a altes temperatures.
  • Per electròlisi: se separa el metall per mitja d’un corrent elèctric.
  • Obtenció de la fosa i l’acer mitjançant altes temperatures.

  Recordem que la diferència entre acer i fosa és la quantitat de carboni; l’acer conté menys carboni que la fosa, però tots dos són metalls fèrrics.

  L’ús de materials metàl·lics perjudica el medi ambient pel que fa a:

  • Extracció de minerals: els minerals s’extreuen de mines i de pedreres. Les pedreres i les mines a cel obert mouen una gran quantitat de terres, es generen grans quantitats de pols i una agressió radical al paisatge.
  • Indústria metal·lúrgica: el procés d’obtenció de metalls purs sol ser molt contaminat. Els forns de les indústries metal·lúrgiques emeten gran quantitat de gasos, tot i que són tractats abans que s’emetin a l’atmosfera. Els processos electroquímics consumeixen quantitats molt elevades d’electricitat i van acompanyats de tractaments químics que generen llots residuals molt tòxics i perjudicials per a la flora i la fauna.
  • Deixalles: en la nostra societat de consum es generen grans quantitats de residus metàl·lics: els envasos , els vehicles vells, maquinària, vaixells, avions, etc.

  El reciclatge es presenta com una alternativa per reduir l’impacte ambiental, per què el metalls es poden fondre  i confirmar infinites vegades. Per això cal :

  • Recollir: es retiren els productes metàl·lics inservibles i es recupera el metall que contenen.
  • Reutilitzar: el material recuperat es classifica en els diferents metalls i els seus aliatges i es prepara en bales compactades, en llistons, encenalls o blocs per tornar-los a utilitzar en la indústria que ho demani.

  Amb això aconseguim reduir l’extracció de matèria primera de la natura.

  Com a exemple, el 70 %  dels materials d’un cotxe són metàl·lics.
  

• Impacte mediambiental