Metalls i Aliatges: Guia Completa de Propietats, Obtenció i Aplicacions
Forn Elèctric: Procés i Aplicacions de l'Acer
El forn elèctric és un recipient d'acer refrigerat externament per un circuit d'aigua i recobert internament per ceràmica refractària. Es tanca amb una coberta que disposa de tres elèctrodes de grafit, als quals se'ls aplica un fort corrent elèctric trifàsic.
S'hi introdueix ferro colat (en fase líquida, per estalviar energia), ferralla oxidada (que aporta oxigen) i calç (per formar escòria). El ferro colat i la ferralla, en ser conductors, reben descàrregues elèctriques en forma d'arcs voltaics des dels elèctrodes, i la temperatura augmenta considerablement.
Durant el procés, es poden afegir les quantitats necessàries d'elements d'aliatge per obtenir acers aliats. Quan la composició de l'acer es troba dins dels marges desitjats, es cola, ja sigui en motlles o recipients adequats, o bé directament en una instal·lació especial anomenada colada contínua, per a la seva transformació en productes semielaborats.
El forn elèctric permet un control molt precís de la temperatura i de la composició de l'acer. És molt indicat per obtenir acers especials, ja que pot fondre elements d'aliatge com ara el molibdè i el tungstè, que tenen temperatures de fusió molt elevades.
El Coure: Història, Obtenció i Propietats Essencials
El coure és un dels primers metalls utilitzats per la humanitat. La seva metal·lúrgia s'inicià al voltant del 4500 aC.
S'obté principalment de minerals com la calcocita, la calcopirita o la malaquita. No és un metall abundant a la natura, però es pot trobar concentrat en algunes zones del planeta com Xile, els Estats Units, l'antiga URSS i el Canadà. Xile és un dels principals productors mundials, amb un 16% de la producció global.
Existeixen diferents mètodes d'obtenció, segons el tipus de mineral i la seva riquesa. Normalment, es requereix l'ús successiu de diferents forns i, finalment, l'aplicació d'un procés d'afinament electrolític per obtenir-lo amb gran puresa.
El coure és un material dens, tou i plàstic, que es pot treballar en fred, tot i presentar acritud (fenomen que consisteix en l'augment de duresa i resistència mecànica que experimenta un metall deformat en fred). Posseeix una gran conductivitat elèctrica i tèrmica, i resisteix molt bé la corrosió.
Les seves aplicacions més usuals inclouen:
- Cables elèctrics
- Calderes
- Bescanviadors de calor
- Canonades d'aigua i gas
Aliatges del Coure: Llautons i Bronzes
A continuació, es detallen els aliatges del coure més utilitzats:
Llautons: Aliatges de Coure i Zinc
Els llautons són aliatges de coure i zinc. La utilització de zinc millora les propietats mecàniques del coure, abaixa el punt de fusió i el fa més apte per a l'obtenció d'objectes per fusió i emmotllament. No obstant això, el zinc redueix la conductivitat elèctrica i tèrmica del coure.
Els llautons que només contenen coure i zinc són els llautons ordinaris. Cal destacar que, si superen el 50% de zinc, no tenen aplicacions industrials, ja que són massa durs i fràgils. Quan, a més de zinc, s'incorporen altres elements, s'anomenen llautons especials.
S'utilitzen en:
- Decoracions
- Molles
- Beines de cartutxos
- Etc.
Bronzes: Aliatges de Coure amb Altres Metalls
Els bronzes són aliatges de coure amb qualsevol altre metall que no sigui zinc. Tradicionalment, l'estany és el principal element d'aliatge.
L'estany millora les propietats de fusió i emmotllament del coure. Afegit en petites proporcions (fins a un 12%), augmenta la duresa i la resistència al desgast per fregament. També aconsegueix millorar la resistència a la corrosió, especialment a l'aigua de mar i als carburants. Com a efecte negatiu, es produeix una reducció de la conductivitat tèrmica i elèctrica respecte al coure pur.
S'utilitzen en la fabricació de:
- Coixinets i vàlvules (especialment en la indústria del petroli)
- Maquinària naval
- Àleps de turbines
- Campanes
- Etc.
L'Alumini: El Metall Modern per Excel·lència
L'alumini és el metall més utilitzat després de l'acer. És el metall més abundant a l'escorça terrestre, però pot ser considerat un metall modern, ja que la seva utilització industrial a gran escala data de finals del segle XIX.
Obtenció de l'Alumini
La bauxita és el mineral del qual s'obté l'alumini. El procediment d'obtenció és complex i requereix grans quantitats d'energia elèctrica a causa de la forta tendència de l'alumini a combinar-se amb altres elements químics i formar compostos.
Primer, cal separar l'alúmina de la resta de compostos de la bauxita, i després, l'alumini de l'alúmina utilitzant l'electròlisi en bany de criolita fosa.
Propietats i Aplicacions de l'Alumini
L'alumini és un material lleuger, bon conductor tèrmic i elèctric, molt dúctil, mal·leable i tou en estat pur, tot i que presenta acritud. És resistent a la corrosió provocada per la humitat, però no resisteix l'aigua de mar, les solucions salines ni gaires productes químics, especialment els àcids.
Fon a baixa temperatura i és adient per a la fabricació de peces per fusió i emmotllament. S'utilitza principalment per a:
- Cables elèctrics
- Bescanviadors de calor
- Estris de cuina
- Envasos
- Etc.
Aliatges Lleugers d'Alumini
Els aliatges que contenen alumini com a component principal s'anomenen aliatges lleugers i es poden dividir en dos grans grups:
- Aliatges lleugers per a fusió i emmotllament
- Aliatges lleugers per a forja o laminatge
Els primers s'utilitzen en blocs de motor, pistons de motor, etc. Els segons s'utilitzen per a la construcció aeronàutica i naval, perfils laminats i estructures metàl·liques.
Pulverimetal·lúrgia: Tècnica Avançada de Conformació
La pulverimetal·lúrgia, també anomenada metal·lúrgia de les pólvores, és una tècnica per obtenir o donar forma a materials metàl·lics a partir de components que fonen a temperatures molt elevades, amb duresa extrema i altres característiques especials que fan que els processos d'obtenció o conformació tradicionals no siguin aplicables.