Metalls: Acers, No Fèrrics i Tècniques de Treball
Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,44 KB
Els Acers
L’acer és el producte siderúrgic més important. L’acer en general, és magnètic, dur, tenaç i molt resistent. Inconvenient: S’oxida (és propens a la corrosió).
Tipus i aplicacions
- Acers al carboni: Són els més comuns i contenen bàsicament ferro i carboni. S’utilitzen per a construccions metàl·liques.
- Acers aliats: Tenen, a més del ferro i el carboni, altres metalls, formant un aliatge. S’utilitzen en aplicacions especials, quan es necessiten millors propietats.
Materials No Fèrrics
- Estany: Forma aliatge amb el plom, s’utilitza molt per soldar, per recobrir l'acer, etc.
- Plom: S’utilitza, entre altres aplicacions, en la protecció contra les radiacions perilloses com els raigs X i la radioactivitat.
- Zinc: És molt maleable i resistent a la corrosió, però no té gaire resistència mecànica. S’utilitza per formar aliatges amb el coure i l’alumini i per recobrir l’acer. Quan l'acer està recobert amb zinc s’anomena: acer galvanitzat.
- Crom: Resisteix molt bé la corrosió. Material dur que s’utilitza per revestir altres metalls com l’acer i el llautó.
- Titani: És un metall molt lleuger i de color gris lluent. Resulta car perquè la seva obtenció és molt difícil.
Tècniques Bàsiques del Treball amb Metalls
L’Emmotllament
Consisteix a fondre i colar un material dins un motlle que té la forma inversa de l’objecte que volem obtenir. Un cop refredat, s’obre el motlle i se n’extreu la peça solidificada. És una de les tècniques més antigues, tot i que avui dia es continua utilitzant àmpliament. Aquesta tècnica és ideal per obtenir peces metàl·liques amb formes complicades o per utilitzar amb metalls, com la fosa, que no admeten altres tècniques de treball.
La Deformació Plàstica
Consisteix a aplicar una força sobre el metall per deformar-lo. Aquesta tècnica es pot aplicar sobre el metall calent o fred.
La Forja
La forja manual és un exemple de tècnica artesanal en la qual es deforma el metall en calent a base de cops de martell damunt d’una enclusa; d’aquesta forma s’obtenen eines, reixes, claus, panys, ferradures, etc. La forja industrial utilitza grans premses i, moltes vegades, també motlles oberts per donar forma als metalls. Amb la forja industrial s’obtenen eines o elements de màquines que han de ser molt resistents.
L’Embotició
Consisteix a aplicar una força al metall en fred situat damunt d’un motlle. La peça de metall, normalment molt prima, s’adapta a la forma del motlle.
L’Arrencament de Ferritja
Consisteix a utilitzar una eina que talla el metall i va desprenent-ne bocins, la ferritja, fins a obtenir la forma desitjada.
En el cas del torn, la peça metàl·lica gira per l’acció d’un motor elèctric i l’eina de tall es va desplaçant per la seva superfície desprenent bocins de metall, la ferritja, fins a obtenir la forma desitjada. En el cas de la fresadora és l’eina de tall la que gira per l’acció del motor elèctric, i la peça metàl·lica es va desplaçant produint-se també el despreniment de ferritja i l’obtenció de la forma desitjada.