Metàfores i Conceptes Socials: Una Anàlisi

Metàfores Conceptuals: Definició i Tipus

Bàsicament, una metàfora és una forma "d'entendre i experimentar una cosa en termes d'una altra". Les metàfores conceptuals apareixen quan es trasllada un concepte que té un sentit pràctic, material i quotidià en un context d'origen específic (domini font) per a fer-lo servir en un altre context (domini diana), abstracte i independent del primer, en el qual no té el mateix significat pràctic i material. Per exemple, quan parlem de la trama d'una novel·la, sabem que ens referim a la història que es desenvolupa, però la paraula trama en realitat prové del context tèxtil i es refereix a una part del teixit (trama i ordit). Pràcticament fem ús de metàfores conceptuals de forma constant (Gerard Piqué vol ser "amo i senyor" dels partits, el president Rajoy "sacseja" el problema català, Márquez "acaricia la corona", tots "naveguem" per internet, etc.).

Amb aquest procés s'aplica un llenguatge previ ja existent per a crear una nova realitat. Perquè una metàfora conceptual funcioni, tots els altres individus del context o domini diana han d'entendre i conèixer el context o domini font; estan culturalment condicionades, depenen del context cultural. Però no és un factor únic i definitiu a l'hora d'utilitzar metàfores conceptuals, hi ha altres mitjans mediadors entre diferents cultures per a fer-se entendre sense necessitat que hi hagi hagut transmissió cultural entre aquestes; es tracta de fets reals i pràctics comuns entre diferents contextos, com ara el fet de "fer entrar una moneda en una cabina telefònica per a establir comunicació" com a metàfora que explica que quelcom ja s'ha entès, i tot i no haver compartit mai cultura, diferents cultures utilitzen la mateixa metàfora per al mateix context diana conceptual.

Classificació de les Metàfores Conceptuals

George Lakoff classifica les metàfores conceptuals en tres grups:

1. Metàfores orientacionals: Organitzen un sistema global de conceptes en relació amb altres sistemes d'acord amb el criteri d'orientació espacial. Classe alta, classe baixa; alta o baixa qualitat; altesa reial; tenir pensaments elevats; baixos fons; estar enfonsat, caure en una depressió; etc.
2. Metàfores ontològiques: Categoritzen un fenomen a través de la seva consideració com una entitat, com un recipient, com una substància, com una persona... La ment humana entesa com a recipient del conductisme; fer entrar una idea al cap; tenir alguna cosa en ment; tenir el cap buit; estar saturat, com si es fos un recipient que està ple; etc.
3. Metàfores estructurals: Consisteixen a comprendre una activitat o experiència estructurada en termes d'una altra. Veure quelcom en tant que haver-ho entès, explicar la vida com un viatge, entendre una discussió com una guerra, utilitzar metàfores tèxtils per a un discurs (perdre el fil d'una explicació, lligar caps...), etc.

Els Marcs de Referència Conceptuals

A l'hora d'explicar realitats, el llenguatge té un component normatiu que condiciona profundament la nostra perspectiva i comprensió de qualsevol realitat social; influencia totalment la nostra creació de realitats socials. Per exemple, quan es tracta la immigració es pot discutir sobre el marc de legalitat o il·legalitat com a dos conceptes antagònics que canvien per complet el tracte o la forma d'argumentar sobre el tema; també es pot utilitzar un marc basat en els drets, en el qual la importància recau en drets humans, concepte de ciutadania, regularització, solidaritat, refugi econòmic, etcètera. S'utilitzi el marc referencial que s'utilitzi, la forma d'enfocar-ho és totalment susceptible de crear una forma de realitat diferent de les altres.

Conceptes Socials: Una Perspectiva Històrica

En definitiva, els conceptes socials tenen història. Aquesta nova perspectiva s'ha treballat des de dos grans grups d'estudi social:

Escola de Cambridge

Escola de Cambridge (Q. Skinner, J. Porock): A mitjans del segle XX comencen a defensar que l'estudi dels fets socials i de les concepcions i idees fetes al llarg de la història ha estat incorrecte, ja que fins aleshores es donava per fet que eren concepcions i idees constants. Defensen que, quan es llegeix sobre conceptes socials històrics, no es pot donar per feta la validesa actual d'aquell mateix concepte precisament perquè són conceptes històricament indexats. Consideren que s'ha de tractar de descobrir: a) les motivacions contextuals o la intencionalitat que hi ha darrere dels conceptes treballats, i b) de quina forma rebien aquells conceptes els receptors contextuals, és a dir, de quina forma l'entenien o el podien entendre. El que fa l'Escola de Cambridge s'anomena gir contextual en la història de les Ciències Socials i Polítiques.

Història Conceptual

"Begriffgeschichte", o Història conceptual (Reinhart Koselleck): Tracta de veure els significats dels conceptes i l'estat de coses que aquests conceptes pretenen capturar, és a dir, busca per una banda la dimensió semasiològica o la semàntica dels conceptes i, per una altra banda, la dimensió onomasiològica o la forma com les pròpies paraules mantenen o canvien el seu significat. Des d'aquesta perspectiva, Koselleck classifica els conceptes en quatre grups de coses que compleixen amb el que defensa: a) El significat d'una paraula i l'estat de coses captat es mantenen iguals sincrònicament i diacrònicament. Per exemple, el concepte-paraula "esclau", que s'ha mantingut durant molt de temps a la majoria de societats. Molt pocs conceptes-paraula es poden incloure en aquesta llista.