Metàfores de l'aprenentatge: Conductisme, Cognitivisme i Constructivisme

Tres Metàfores: Maneres d'Entendre l'Aprenentatge

Adquisició de Respostes (fins a 1950)

Teoria Base: Conductisme → Enregistrar Mecànicament els Missatges Informatius dins l'Emmagatzematge Sensorial.

Tipus d'Estudis: Amb Animals, als Laboratoris.

Nivell: Quantitatiu

Objectiu: Quantitat de Respostes Correctes. Presentar a Tots els Alumnes els Mateixos Materials. El que S'aprèn és Sempre un Conjunt de Respostes. Les Tasques són Mecàniques i Acumulen Informació en Forma de Respostes.

Representació del Material - Execució

(Input)-No Hi Ha Res-(Output)

Com S'Avalua? Els Resultats S'Avaluen; Número de Respostes Correctes en un Examen.

Element Bàsic: Control → Professor → Programa els Materials i Crea Situacions perquè l'Estudiant Respongui.

Alumnat: Actitud Passiva i Receptiva.

Adquisició de Coneixements (1950-1970)

Teoria Base: Cognitivisme → Processament de la Informació.

Tipus d'Estudi: Amb Humans, als Laboratoris (Estudis de Memòria)

Nivell: Quantitatiu

Objectiu: Quantitat d'Informació o de Sabers.

Com S'Avalua? Valorar la Quantitat de Coneixements i d'Informació Adquirida.

Element Bàsic: els Continguts

Alumnat: Mínimament Actiu; Més Cognitiu

Professor: Transmissió de Coneixements, Ensenyar i Transmetre l'Informació del Currículum.

Construcció de Significats (1970-Actualitat)

Teoria Base: Cognitivisme → Orientació Constructiva

Tipus d'Estudis: Amb Humans, en Contextos Naturals

Nivell: Qualitatiu

Objectiu: Estructura, Qualitat del Coneixement i Estratègies

Com Aprèn l'Alumne

Com S'Avalua? L'Avaluació de l'Aprenentatge és Qualitatiu; Demanar sobre l'Estructura i la Qualitat del Coneixement.

Element Bàsic: Alumne

Actiu i Autònom

No Adquireix Coneixements → els Construeix Utilitzant l'Experiència Prèvia.

Cerca Construir Significats. Aprendre a Aprendre.

Professor: Col·laborador i Instructor

Concepcions Conductistes

Canvi en la Conducta → Conducta Observable

Watson i Skinner

Treballs amb Animals

No S'Adonen del que Passa al Cap dels Estudiants

Concepcions Cognitives

Aprenentatge: Procés Intern que no Pot Ser Observat Directament

S'Interessaven Molt per Variables no Observables: Pensaments, Creativitat, Sentiments...

Persones → Vol Emplenar el Buit entre 'Inputs' i 'Outputs'

Piaget, Vygotsky, Bruner, Ausubel

Aprenentatge

Camí Intern en una Persona Produïda per l'Experiència.

En el Coneixement o Conducta → Modificació per Millorar o Empitjorar

Té Lloc Dins una Persona (Concepció Cognitiva) Indicat en la Conducta Observable (Concepció Conductista).

Condicionament Clàssic → Pavlov

Subjectes Humans i Animals → Aprenen Respostes, Conductes o Estímuls que Prèviament Eren Neutres.

Tipus de Respostes:

Involuntàries: Emocional (Plaers i Temors) i Fisiològic

Poden Ser Condicionades

Mecanisme: 'Condicionament Clàssic Apetitiu' → Respostes Agradables

Associació entre un Estímul Incondicionat (que Posseeix Naturalment l'Organisme) al que es Respon amb una Resposta Incondicionada (Automàtica) i un Estímul Neutre (No Resposta) Adquireix Llavors Resposta al Associar-se amb un Estímul Incondicionat.

EI (Menjar) → RI (Salivació)

EN (Un So) → RO (Resposta d'Orientació)

EC (So) → RC (Salivació)

S'Associen Repetidament el So (EN) amb el Menjar (EI). L'Estímul Neutre Passa a Ser un Estímul Condicionat que Produirà una Resposta Condicionada Molt Semblant a la que Produïa el Menjar.

Mecanisme: 'Condicionament Clàssic Aversiu' → Respostes Desagradables de Temor, Por o Ansietat.

EI (So Desagradable) → RI (Temor, Por, Ansietat)

EN (Conill Infonesiu) → RO (Resposta d'Orientació)

EC (Conill) → RC (Por o Temor)

Fenòmens:

-Adquisició: Associació Repetida de EC amb EI

-Generalització: Generalitzar. Exemple: un Nin Té Por al Veure un Abris Semblant a la Pell del Conill.

-Discriminació: Deixar de Donar RC Davant Estímuls que Deixen de Ser Semblants al Estímul Condicionat.

-Extinció: Quan Apareix Moltes Vegades EC Sense l'EI Per Tant, la RC Acaba Despareixent.

→ Extinció Gradual

Factors:

-Intensitat del EC

-Interval entre Estímuls

-Intensitat del EI

Condicionament Operant

Respostes o Conductes que es Produeixen de Forma Voluntària.

Les Respostes Poden Ser Positives/Negatives i Agradables/Desagradables.

L'efecte que Tenen Produeixen Distints Tipus de Conseqüències sobre la Conducta Antecedent.

Estímul o Situació → Resposta o Conducta → Conseqüència

L'Estímul o Situació no Provoca una Resposta de Forma Automàtica, Simplement és una Oportunitat perquè la Conducta Tengui Lloc.

Procés

Conseqüència

Efecte Conducta

Reforç Positiu (Donar Alguna Cosa Bona)

Aparició d'un Fet Positiu

Increment

Reforç Negatiu (Llevar Alguna Cosa Dolenta)

Desaparició d'un Fet Negatiu

Increment

Càstig Positiu (Donar Alguna Cosa Dolenta)

Aparició d'un Fet Negatiu

Disminució

Càstig Negatiu (Llevar Alguna Cosa Agradable)

Desaparició d'un Fet Positiu

Disminució

Reforç Positiu → Estímul (Conseqüència) que Segueix a una Resposta o Conducta i que Fa que Augmenti la Probabilitat. Exemple: Avaluar una Conducta Adequada.

Reforç Negatiu → Estímul Advers que es Retirat perquè la Conducta Incrementi i Torni a Repetir-se. Es Produeix per Evitar o Eliminar un Estímul Adversiu Incrementant una Conducta que Acabi amb Aquella Situació Adversiva. Exemple: Estudiar Més per Desaparèixer un Fet Negatiu que és Suspendre.

Càstig Positiu → Estímul Negatiu que Apareix Juntament amb la Conducta perquè Disminueixi Aquella Conducta. Exemple: Crítica del Professor Després de Tenir una Conducta Agressiva Per Tant, Disminueix la Conducta.

Càstig Negatiu → Retirada d'un Reforç Positiu que Posseïa el Subjecte Seguida de la Conducta que es Vol Eliminar perquè Disminueixi aquesta Conducta. Exemple: Retirada del Carnet de Conduir Seguit d'una Conducció Imprudent Farà que Disminueixi en un Futur aquesta Conducció.

Variables:

-Nivell de Motivació

-Quantitat de Reforços

-Espera del Reforç Després de la Conducta

Procediments

Aplicacions dels Principis del CO pel Comportament d'Aula

Selecció del Comportament Objecte d'Estudi

Observació i Registre del Comportament

Desenvolupament de l'Anàlisi: Estímul-Conducta-Conseqüència

Intervenció

Avaluació dels Resultats

Comunicació del que S'ha Trobat

Procediment de Conductes Adequades

RP

RP I RN

Premack

Procediments de Desenvolupament de Conductes Adequades

Utilització d'Indicis per Aconseguir els Incentius

Confirmació, Moldejament o Aproximacions Successives

Procediments per la Eliminació de Conductes No Desitjades

Extinció

RN

Pràctica Negativa

Càstig

Altres Procediments Especials

Reforç de Fitxes

Contractes de Contingència

Procediments d'Autocontrol

Bandura

Interaccions Recíproques

Persones

Comportaments

Ambients

Aprenentatge per Observació

Aprenentatge Acte i Vicari

Aprenentatge i Exercici (Desempeño; Acompliment)

Teoria de l'Aprenentatge Social

Aprenentatge que Posseeix l'Individu a través del Temps Mitjançant la Interacció amb els Altres.

Elements Clau: Interacció Recíproca

→ Són Determinats perquè Interactuen un amb els Altres.

→ Aprenentatge Acte i Vicari

Acte: S'Aprèn de les Conseqüències de les Pròpies Accions

Vicari: S'Aprèn de les Conseqüències de Models per Mitjà d'Observació

→ Aprenentatge i Acompliment: Observam Models i Adquirim un Coneixement. També es Posa en Pràctica Allò Après.

→ Aprenentatge per Observació: Conductes que S'Aprenen Sense Necessitat de Realitzar-les, Només amb Observació.

Bandura es Comença a Separar del Conductisme quan es Planteja: l'Aprenentatge Humà no és Només Respondre als Estímuls del Medi en Funció de les Conseqüències Agradables o Desagradables de la Conducta; en Major Part dels Aprenentatges es Produeixen per Observació de Models que Ens Guien sobre Com Actuar.

-Atenció: Observar la Conducta del Model.

-Retenció: Processar la Informació Obtinguda.

-Reproducció: Reproduir Aquella Conducta.

-Motivació: Quan Hi Ha Alguna Cosa que Et Motiva o una Conseqüència al Realitzar Aquella Conducta.

Piaget

Inicis del Constructivisme

De dins a fora

Desenvolupament cognitiu → etapes denominades estadis i subestadis: es diferencien per les eines mentals que utilitzam en cada una d’elles per interpretar el món.

Eines mentals = esquemes

Esquemes: estructures psicològiques que permeten interpretar, relacionar-se i adaptar-nos a l’entorn i que relacionen uns amb altres formant estructures pròpies de cada estadi. L’organització interna  de les estructures psicològiques pròpies de cada estadi determinaran les relacions que una persona pot tenir amb l’entorn i pel coneixement per construir.

Constructivisme: interacció entre els esquemes de coneixement de la persona-propietats de l’objecte o realitat.

Conflicte cognitiu: a través dels processos de desequilibri i equilibri, modifica els esquemes de coneixement i produeix un avanç en els nostres esquemes.

Dos mecanismes d’aprenentatge:

Assimilació: procés pel qual la persona interpreta la informació que prové del medi, en funció de les estructures de coneixement que té. Exemple: per un nin petit  qualsevol líquid transparent podria ser aigua. Per un nin el cel sempre és blau.

Acomodació: procés pel qual reps una nova informació que no s’adequa als teus esquemes de coneixement que tenies. Es donen desequilibris en el sistema i s’han de modificar aquells esquemes previs per aconseguir un nou equilibri. Exemple: el nin agafa un tassó i descobreix un gust estrany ja que pensava que era aigua. Cel gris.

Contrucció del coneixement: activitat adaptativa. Perquè es construeixi coneixement hi ha d’haver una activitat de la persona (interacció) sobre la realitat (objecte).

VYGOTSKY

Constructivisme social: aprenem de i amb els altres entorn en el que l’aprenent es desenvolupa i les persones amb les que interactua.

Teoria de Vygotsky sobre el funcionament psicològic i l’aprenentatge humà.

Desenvoupament psicològic té el seu origen en les interaccions que es mantenen amb altres persones  (fora a dins).

Desenvolupament dependent del context cultural en el que es produeix.

Rellevància dels processos de mediació semiòtica en aquest desenvolupament.

PP I AH: processos socials i interactius

tenen lloc en la vida  social, en les interaccions amb altres persones

el seu origen social: Llei Genètica General del Desenvolupament Cultural: qualsevol funció apareix 2 vegades

Primer en pla social (entre les persones) com una categoria interpsicoògica

Llavors en pla psicològic, en el nin com una categoria intrapsicològica

Pla interpsicològic

Pla intrapsicològic

Ajuda dels altres

Coneixement nostre

Aquest procés des del pla inter al pla intra: INTERIORITZACIÓ

*Cada persona aprèn “sola”. El que aprèn ho aprèn d’un altre.

continguts que aprenem, es varen construir socialment altres persones o cultures.

Aprenem amb l’interacció amb altres semblants

Construcció de coneixement → procés social i compartit

ZDP (Zona de desenvolupament pròxim)

Distància entre el nivell de desenvolupament potencial (solució d’un problema a través de la guia d’un adult: NDP)  i el nivell real de desenvolupament (capacitat de resoldre independentment un problema: NRD)

Al principi no saps fer una cosa però sí amb l’ajuda d’algú, llavors la fas de forma autònoma, ho interioritzes.

*Andamiatges: ajudes o estratègies

BRUNER

Impulsor del cognitivisme

Simbòlic: sistemes de símbols com el llenguatge i les mates      

*Teoria de la instrucció

*Aprenentatge per descobriment (experimentar)

AUSUBEL

Constructivisme individual: teoria de l’aprenentatge (dins a fora)

Aprenentatge significatiu: nou contingut → es relaciona amb l’estructura cognitiva del subjecte modificant-la

Tipus d’aprenentatge:

Segons el mètode:

Recepció: rep la informació de forma acabada, només l’ha de comprendre

Descobriment: organitzar el material abans d’assimilar-lo. Ordenar, adaptar.

Segons l’adquisició del coneixement:

Memorístic: continguts arbitraris. Assimilar-los al peu de la lletra.

Significatiu: mètode sustantiu, no arbitrari. Actitud activa.

Sig. lògica

Sig. psicològica

Predisposició

Favorable cap a l’aprenentatge