Metafísica i Física Aristotèlica: Substància, Causes i Univers

Francés5,57 KB

Metafísica

Física

Interessat pel món sensible, les seves reflexions metafísiques seran al mateix temps físiques. La metafísica, encara que el filòsof l'anomenava Filosofia Primera per ser el saber més important i lliure, es distingeix en:

  • Ontologia: branca que s'encarrega de l'estudi de l'ésser en la seva totalitat.
  • Teologia: s'encarrega del Theos, estudia l'ésser suprem.

Recorre a un llenguatge per explicar què és l'ésser. L'ontologia està molt relacionada amb el llenguatge. Estableix les categories de l'ésser, de les quals la més important és la substància, perquè és la que es manifesta en totes les altres categories, les quals anomena accidents de la substància. Els 9 accidents són: quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, estat, acció i passió.

La pregunta sobre què és l'ésser dona lloc a la pregunta sobre què és la substància. Hi ha 2 tipus de substàncies: 1a: individus concrets. 2a: gènere i espècie. Aquesta no pot existir separada de la substància primera.

La substància és un compost indissoluble i necessari de matèria (hyle) i forma (morphé), d'aquí l'hilemorfisme, amb el qual es coneix la Teoria de la Substància d'Aristòtil.

Segons l'hilemorfisme, la matèria és allò que subjau a l'ésser i la forma és l'essència de l'ésser. Però la forma només es realitza en la matèria i és el principi cognoscible i immanent de l'activitat, per la qual cosa li dona prioritat sobre la matèria. Dins de l'hilemorfisme cal explicar també el devenir al qual estan subjectes els éssers del món sensible.

Distingeix entre potència (el que un ens pot arribar a ser) i acte (el que un ens és en cada moment). Són 2 conceptes coordinats amb l'ésser i es relacionen amb la matèria i la forma: la matèria es relaciona amb la potència perquè es va transformant i adquireix diferents formes; la forma es relaciona amb l'acte perquè és el que l'ésser és en cada moment. D'altra banda, el que l'ésser és ara en acte no és el que era abans ni el que serà en el futur, per la qual cosa s'hi afegeix la privació com a principi.

El moviment (kinesis) = acte de estar en potència en tant que s'està en potència. Per als grecs, era qualsevol canvi que ocorria en l'ésser, que podia ser substancial (generació i corrupció) o accidental (canvi quantitatiu, qualitatiu o de lloc).

Estableix la teoria de les 4 causes:

  • Material: matèria de la qual està fet alguna cosa.
  • Formal: l'essència, el que fa de la matèria alguna cosa determinada.
  • Eficient: l'agent productor del canvi.
  • Final: la finalitat, el thelos, per la qual alguna cosa es duu a terme.

En els éssers de la Physis, les causes formal, eficient i final coincideixen, perquè és la pròpia Natura la que busca aconseguir el seu desenvolupament ple, el seu propi fi.

Diferencia en el món sensible entre:

  • Physis: tenen en si mateixos el principi del seu propi moviment.
  • Techné: la causa eficient de la qual no és la Physis.

Però no tots els éssers són mòbils, existeixen substàncies no sensibles, per tant immaterials i immòbils. Són superiors, ja que l'immòbil és el perfecte perquè no necessita canviar.

Hi ha 2 tipus d'entes sotmesos al canvi del món sensible:

  • Entes del món sublunar: engloba tots els éssers de la Terra, a més dels 4 elements clàssics, que tenen un moviment ascendent i descendent i se situen en el lloc natural en funció del pes.
  • Món supralunar: es desenvolupa per sobre de la Lluna i tot el que s'hi troba és superior. Està compost per 7 planetes coneguts, entre els quals s'inclouen el Sol i la Lluna. Els planetes estan compostos per èter, una substància incorruptible. Considera que cada planeta és mogut per diverses esferes d'èter no concèntriques, de manera que en arrossegar el planeta resulta un moviment irregular. Està mogut per una intel·ligència motora de caràcter immaterial i immòbil, la funció de la qual és transmetre el moviment de l'Primer Motor Immòbil a les esferes.

L'univers aristotèlic, a més d'egocèntric, era finit, ja que estava tancat per una última capa d'estrelles fixes, i rebia el moviment del Theos o primer motor immòbil. Fora d'aquesta esfera no existia res, ni tan sols el buit. Era un univers etern, no es va engendrar ni es va destruir. Tot en aquest univers té una causa, per la qual cosa també ell té causa.

La Física aristotèlica parteix del principi que tot el que es mou sense ser mogut per allò que és font de moviment ha de ser immòbil en si mateix. Això és el Theos suprem o el Primer Motor Immòbil. És un ens immaterial, com el Nous d'Anaxàgores, i és entès per Aristòtil com una intel·ligència superior que mou el món però que no hi intervé. És un déu contemplatiu amb activitat intel·lectiva i, en no tenir matèria ni moviment, és acte pur.

Aquesta concepció de l'univers perdura fins als segles XVII-XVIII. El primer físic que trenca amb aquesta imatge és Copèrnic.

Descargar

PDF Word HTML