Metafísica: Essència, Existència i Universals

Què és la Metafísica?

Aristòtil explica que la filosofia es diferencia de les altres ciències perquè es planteja preguntes generals sobre la totalitat. S'interroga globalment sobre tot el que existeix. Aristòtil pensava que l'objecte de la filosofia ha de ser necessàriament universal i diu que la principal qüestió filosòfica és la pregunta sobre l'ésser.

Per a Aristòtil, la tasca primera i principal de la metafísica consisteix precisament a aclarir quin significat té “ésser”. El terme ens en filosofia té el significat d'alguna cosa que és. L'ontologia és la part de la filosofia que estudia en què consisteixen veritablement les coses que són i d'aclarir quina és la veritable essència de les coses.

Essencialisme vs. Existencialisme

Els filòsofs que consideren que l'essència té prioritat sobre l'existència s'anomenen essencialistes. Pensen que l'essència és prèvia, ja definida. Per a ells tenen realitat objectiva i separada de l'existència. Els filòsofs essencialistes insisteixen en la realitat independent i objectiva de les essències. Agustí d'Hipona o Plató són filòsofs essencialistes.

Els pensadors existencialistes creuen que l'existència té prioritat sobre l'essència. Aquests van prestar una atenció especial a l'existència humana. Segons creien, l'ésser humà no té una essència fixa ni definida. L'existència és la primera cosa que es troba l'ésser humà. Segons aquesta visió, l'essència de les persones seria el resultat de la nostra personal forma de viure i de comportar-nos. Sartre, Heidegger i Camus són existencialistes.

La Metafísica de Plató

Plató estava convençut que les essències existeixen per si mateixes independentment de nosaltres. Les essències, segons Plató, són transcendents, eternes, perfectes i immutables. Les coses que veiem i toquem són imperfectes, canviants. Aquest afirmava que si volíem conèixer les essències calia desconfiar dels sentits i fer servir únicament la nostra raó.

Aquestes realitats perfectes que mai no canvien i que sempre romanen idèntiques Plató les anomenava Idees. Plató creia que les essències o Idees són perfectes, no canvien mai i existeixen independentment de nosaltres. Les idees tan sols es poden entendre mitjançant la raó. Plató va proposar la teoria de les Idees, segons aquesta la veritable i autèntica realitat està formada per Idees que són essències perfectes i eternes.

El Món Intel·ligible

Plató afirma que les Idees existeixen independentment de nosaltres, en un espai propi que anomena món intel·ligible o món de les idees. Les coses que percebem amb els sentits només són còpies imperfectes d'aquestes Idees, que imiten l'essència de la qual provenen. Plató afirma que les Idees són més reals que les coses, atès que les coses només copien la Idea que imiten. Les idees són anteriors als objectes. Certament, les coses canvien, envelleixen i desapareixen però això és només aparent. Els sentits ens enganyen, per la qual cosa no podem confiar-hi.

El Dualisme Platònic

El dualisme s'enfronta amb el monisme i el pluralisme. Per al dualisme, allò que existeix està format per dues realitats diferents. Plató és dualista, afirma l'existència de dues realitats diferents, el món sensible i el món de les Idees. Per a Plató la veritable realitat és dual, està composta per les coses i per les Idees. Segons Plató, les persones coneixem les Idees perquè les tenim al nostre interior. Aquest creia que tots hem nascut amb el coneixement de les Idees però ens n'hem oblidat, per la qual cosa tot el nostre aprenentatge és un procés de reminiscència.

La Metafísica Aristotèlica

Per a Aristòtil la veritable realitat està constituïda pels individus particulars del món sensible. Per a ell el que de veritat existeix són les coses que veiem i toquem. La filosofia aristotèlica és realista, té existència autèntica, és el món que podem percebre amb els sentits. Aristòtil creu que les essències són immanents.

Substància i Accidents

Aristòtil creia que per trobar la veritable essència de les coses era necessari distingir la substància dels accidents. Segons aquest, la substància és el que existeix per si mateix i els accidents tan sols existeixen en un altre, aplicats a alguna substància, no per si mateixos.

Les Quatre Causes

Per conèixer la veritable realitat, Aristòtil creia que calia explicar-ne les causes:

• Causa material
• Causa formal
• Causa eficient
• Causa final

Per a Aristòtil l'essència coincideix amb la forma.

Filosofia Teleològica

Aristòtil pensava que totes les coses persegueixen un propòsit. Aquesta teoria s'anomena teleologia. Aristòtil creia que els objectes inanimats i els éssers vius també perseguien una meta. En la metafísica d'aquest, totes les coses tendeixen espontàniament a complir un propòsit. Aquest propòsit és immanent perquè és a l'interior de les coses i forma part de la seva naturalesa.

El Problema dels Universals

Els qui han estudiat aquesta qüestió anomenen universals aquelles entitats a les quals ens referim quan parlem de termes generals. Filòsofs com ara Plató, en la seva teoria de les Idees, deia que els universals existeixen de manera independent i objectiva, en un espai propi que està separat del món que podem percebre amb els sentits.

Nominalisme

En contrast amb aquest posicionament estan els pensadors que diuen que l'única cosa que existeix en realitat són els individus particulars del món sensible. El nominalisme és una versió extrema d'aquest punt de vista. Els filòsofs d'aquest corrent afirmen que els universals no són altra cosa que el nom que fem servir per designar amb un sol mot diversos individus diferents que tenen algun aspecte en comú. Per als filòsofs nominalistes els universals són només mots, que no tenen existència més enllà del llenguatge.

Per a Aristòtil la forma, al que anomenem l'universal, és una cosa immanent que juntament amb la matèria forma part inseparable de l'individu. El problema dels universals intenta aclarir si existeixen en realitat els termes que serveixen de referent per descriure allò que diversos individus tenen en comú. Alguns filòsofs creuen que els universals existeixen per si mateixos mentre que altres pensen que es tracta només de noms que no existeixen més enllà del llenguatge.

Les Categories

Aristòtil va anomenar categories aquestes diferents dimensions de la realitat que es corresponen amb diverses maneres de ser. Segons la seva classificació, la categoria més important és la de substància, però a més hi ha altres dimensions o maneres de ser. Per a Aristòtil les categories són diferents dimensions de la realitat, que es corresponen amb diferents maneres de ser. Entre les categories que va identificar aquest autor destaquen la substància, la quantitat, la qualitat...