La Metafísica: Conceptes Fonamentals i Corrents de Pensament Filosòfic

La Metafísica: Conceptes Fonamentals i Corrents de Pensament

La metafísica és la part de la filosofia que reflexiona sobre la naturalesa general de les coses i proposa un conjunt organitzat i raonat de respostes sobre el món com un tot. Es tracta d'una reflexió que va més enllà del que se sap i, segons alguns filòsofs, del que es pot saber. Per això, potser, fer metafísica és pensar més enllà del que es pot o s'ha de pensar.

Si només s'admet l'existència d'un sol tipus de realitat, s'anomena metafísica monista. Si es defensa l'existència de més d'un tipus de realitat, s'anomena metafísica pluralista. Si es considera que la realitat és material, s'anomena materialista. Si és el contrari de la materialista, s'anomena idealista o espiritual.

Història de la Metafísica i Filòsofs Clau

Els primers filòsofs eren metafísics; la seva reflexió els va portar a plantejar-se l'origen del món.

• René Descartes (1596-1659): Fa explicacions metafísiques que admeten l'existència simultània de realitats espirituals. L'ésser humà seria un compost d'ànima i cos.
• George Berkeley: Només admet la realitat espiritual.

La Causalitat en Filosofia

La causalitat és la idea que tot el que existeix i tot el que succeeix ha de tenir una raó de ser que ho expliqui. És una exigència inevitable de la raó humana.

El Principi de Causalitat ens porta a preguntar-nos per la causa de l'existència, i així successivament, fins a plantejar si és possible la causa de totes les causes, una causalitat o raó de ser principal.

El Problema de Déu en la Metafísica

El tema de l'existència de Déu és un altre dels grans problemes dels metafísics. La resposta a aquest problema depèn del que s'entengui per Déu. De vegades, s'identifica Déu amb l'univers, com si es tractés de dues maneres diferents de parlar del mateix.

Corrents de Pensament sobre Déu

• Panteisme: Sosté que tot és Déu. Tot el que existeix és una única substància: Déu, la naturalesa que crea. Baruch Spinoza, filòsof panteista, diu que Déu es confon amb la naturalesa eterna (Deus sive Natura).
• Teisme: És una religió que defensa l'existència d'una substància sobrenatural de caràcter espiritual que va crear el món i se n'ocupa.
• Deisme: Religió natural que té una moral independent. No es nega l'existència d'un creador de l'univers, però es van manifestar contraris a les intervencions divines que explica la Bíblia. Filòsofs com Voltaire (1694-1778) van ser models intel·lectuals deistes.
• Ateisme: Sosté que no hi ha Déu en absolut. Els seus pensadors atacaven l'existència d'un Déu cristià. Molts dels il·lustradors francesos eren ateus, per exemple, Denis Diderot, que criticava les proves de l'existència de Déu.
• Agnosticisme: Sosté que no tenim cap raó que permeti decantar-nos a favor o en contra de l'existència de Déu. Immanuel Kant (1724-1804) és un referent.
• Fideisme: Sosté que els arguments racionals són innecessaris en un tema que es basa en l'experiència religiosa i no en la filosofia.

L'Ànima Humana

En les versions més antigues, l'ànima és el que dona vida als cossos, el que els anima i els manté actius. Per a Aristòtil, l'ànima significa "principi de vida". L'ànima, per a Aristòtil, és la forma del cos, el principi organitzatiu i la manera especial de comportar-se de cada cos.

La Llibertat i el Determinisme

La llibertat és la capacitat de la voluntat humana per actuar en la direcció escollida i per triar en quina direcció volem actuar. I, precisament perquè creiem que tenim aquesta capacitat, els éssers humans ens sentim responsables de les nostres accions.

El determinisme sosté que tots els esdeveniments de l'univers tenen una causa, però no totes les causes provenen d'un esdeveniment.

Anàlisi de l'Acció Humana

L'anàlisi de l'acció distingeix entre esdeveniments i accions:

• Esdeveniment: És un canvi en els estats de les coses que es produeix en un interval de temps. La major part dels esdeveniments no requereixen la intervenció humana perquè es produeixin i no constitueixen una acció.
• Acció: És la intervenció o no intervenció intencionada d'un ésser humà en el curs dels esdeveniments.
• Accions humanes: Són les accions de les quals ets conscient i voluntari. Aquestes són les autèntiques accions humanes.

En l'acció positiva, l'agent decideix que la conducta corporal consisteix en un moviment corporal. En l'acció negativa, l'agent decideix no fer cap moviment corporal. Totes les accions que podríem haver fet i no hem fet són les accions que hem omès.

Acció i Omissió són conceptes correlatius, perquè no es poden produir l'un sense l'altre.

Els esdeveniments s'expliquen per causes. Les accions s'expliquen sobretot per raons.

Les accions tenen components socials: una influència social és una trama d'accions que produeix un efecte sobre les raons que un agent té per actuar. També tenen impactes socials, que és una trama d'accions que produeixen un efecte sobre els estats d'un ésser humà.

La Llibertat Humana: Dimensions i Graus

Una persona és lliure si:

• No hi ha restriccions en l'ambient extern que l'impedeixin dur a terme alguna cosa.
• L'ambient extern disposa d'opcions que la faculten per dur a terme determinades coses.
• Té les opcions que la faculten psíquicament per deliberar i decidir o escollir.
• Res li impedeix deliberar i decidir.

La llibertat, en qualsevol dels sentits apuntats, és una qüestió relativa i de graus.