Metafísica: Conceptes i Corrents Filosòfics

La metafísica i l'estudi de l'ésser

Origen del terme

Andrònic de Rodes (s. I a.C.) va ser el primer a encunyar el terme 'metafísica'.

La metafísica és el saber de tot allò que es troba darrere o més enllà de la realitat material o natural.

Estudi de la realitat entesa en un sentit més ampli de com ho fa la ciència.

La realitat

Realitat = el conjunt de tots els éssers i objectes que tenen existència per si mateixos (substàncies), independentment del subjecte que els percep.

Però, a què ens referim quan diem 'allò que existeix'?

• Realitat en sentit restrictiu: la realitat és tot allò que ens envolta i del qual podem tenir experiència. → Ciències naturals
• Realitat en sentit ampli: si considerem que també existeixen els sentiments, les idees, els personatges literaris, la ment, Déu, la llibertat…

L'estudi del ser

Antecedents històrics: el debat sobre el canvi.

• Heràclit d'Efes: Tot allò que existeix canvia constantment. Mai ens banyem dues vegades en el mateix riu.
• Parmènides d'Ela: la raó ens mostra que el canvi només és aparent o il·lusori. L'ésser és immutable.

Allò que és no pot no ser, i del no-res no en pot sorgir res.

'L'ésser es diu de moltes maneres' - Aristòtil

• Ús predicatiu: Ser com a accident, atribuïm a una realitat determinades propietats o qualitats. Ex: El gat és blanc.
• Ús existencial: Ser per si mateix o substància. Ex: El gat és (existeix).

Realitat i aparença

Aparença: La forma en què es manifesta o apareix la realitat als subjectes que la perceben.

• Aparences = Ocultació: Els sentits poden enganyar-nos, ocultant-nos la vertadera realitat.
• Aparences = Representació: Les aparences no oculten la realitat, són l'única manera que tenim de representar-nos-la.

Orientació de la metafísica

Segons considerin que pot procedir o no d'un principi únic:

• Monistes: Defensen que, malgrat la pluralitat i la diversitat aparent, la realitat s'origina a partir d'un únic principi o element.

Exemples:

• Tales de Milet → Aigua.
• Anaxímenes → Aire.

• Pluralistes: Consideren que els principis de la natura són múltiples.

Exemple:

• Empèdocles - 4 elements

Segons considerin que tot es redueix a allò material o no:

• Materialistes: Centren el seu estudi de la realitat en la matèria. La majoria nega l'existència de realitats espirituals: Déu, l'ànima…

Exemple:

• Karl Marx

• Espiritualistes: Consideren que els principis materials són insuficients per explicar la realitat. Defensen l'existència de principis ideals i/o realitats espirituals.

Exemples:

• Plató
• R. Descartes

Essencialisme: Cada ésser té una essència, l'essència defineix allò que una cosa és, fins i tot l'ésser humà. El nostre ser és qui dicta la nostra manera d'actuar.

Cert: Determinisme, en bona mesura, la nostra manera de ser marca la pauta de la nostra manera d'actuar. Per tant, si algú és tímid, per exemple, quan es trobi en segons quines situacions es comportarà d'una determinada manera.

Existencialisme: En el cas de l'ésser humà, no podem partir d'una essència comuna. En l'ésser humà, l'existència precedeix a l'essència. Són les accions que anem fent aquelles que construeixen la nostra identitat, i per tant, van definint allò que som. Sempre podem triar entre diverses opcions possibles en cada situació. En cada elecció podem canviar el rumb de les nostres vides. Per tant, som el resultat de les nostres decisions.

Metafísiques espiritualistes

Contemplen l'existència d'una realitat que no es pot identificar o reduir a la realitat material. El món físic que captem amb els sentits no és l'única realitat. Existeix una realitat de valor superior que explica, justifica, i dóna sentit a la realitat material. Així s'explica l'origen i les característiques del món físic. Sense la realitat espiritual el món físic no tindria sentit.

Supòsits: Dualisme antropològic, idealisme.

L'idealisme platònic

De totes les teories sobre la realitat que tenen un fonament espiritualista o idealista estudiarem l'idealisme platònic. Aquesta s'anomena idealisme en tant que existeix un ideal que justificarà i explicarà el món sensible. Plató fou deixeble de Sòcrates.

Plató:

L'autèntica realitat no la constitueixen les coses materials, múltiples i canviants, que captem amb la nostra experiència. El que és veritablement i autènticament real ha de ser sempre i no pot canviar. Identitat i immutabilitat són les característiques bàsiques del ser.

• Món de les idees: món ideal que inspira totes les coses del món material.
• Món sensible o material: Tot el que ens trobem al món material serà una simple còpia d'allò que hi ha al món de les idees. El que és autènticament real és de naturalesa universal i no particular o individual. El ser és captat per la intel·ligència, no pels sentits (és intel·ligible i no sensible). Per això Plató diu que la veritable realitat la constitueixen les idees.

Problema epistemològic de l'espiritualisme: Ment, Idees de Plató, Déu. La manera de conèixer aquestes realitats espirituals (no materials) i els tipus de coneixement que aquestes donen és problemàtic i discutible.

• Problema epistemològic: Quin tipus de coneixement podem tenir d'entitats o realitats espirituals?
• Problema ontològic: Com es relacionen aquestes realitats espirituals amb el món material? Existeix una relació entre Déu i el món? Com es relacionen l'ànima i el cos?
• Problema antropològic: Si l'ésser humà és fruit de la unió de dues substàncies, una material i una d'espiritual, com es produeix aquesta unió? I la seva separació?

Com es relacionen el món espiritual i el món material?

Metafísiques materialistes

Segons aquesta postura només existeix la realitat física o natural. Només existeix allò que podem percebre. Neguen l'existència de realitats no materials o espirituals com l'ànima o Déu.

Supòsits:

• Monisme: Existeix una única realitat.
• Realisme: Coneixement de la realitat tal com és.
• Agnosticisme o ateisme.

El Materialisme històric

Marx estudia la història fixant-se en els aspectes materials. Concep el desenvolupament històric com un procés dialèctic:

Tesi - Antítesi = Síntesi, condicionat per les causes materials. Allò material, per tant, és el motor de la història. Allò que determinarà una societat serà la infraestructura (l'economia).

Exemple: Revolució industrial. En aquesta època els obrers treballen en unes pèssimes condicions laborals. Les fàbriques on treballen són llocs foscos, bruts i les condicions laborals dels treballadors són pèssimes, aquests són explotats per l'amo i treballen durant llargues jornades per sous miserables. Treball especialitzat, cadenes de producció. L'obrer no se sent realitzat per la seva feina sinó que s'ha convertit en un element més de la cadena de producció. Està alienat. Els treballadors treballen per al cap, el qual es queda tots els beneficis del seu treball (plusvàlua). Marx estudiarà la història fixant-se en els aspectes materials, allò que determinarà una societat serà la seva estructura econòmica. En aquest sentit diferencia entre superestructura i infraestructura. L'estructura econòmica determina o condiciona una superestructura. Aquesta superestructura està constituïda per les formes de consciència o formes ideològiques (ideologia), que no són sinó el conjunt de representacions i valors de la societat en un moment donat. La ideologia dominant en cada moment correspon a la ideologia de la classe també dominant. Com a tal, tendeix a justificar l'estructura econòmica del moment.

La dialèctica

• La història està basada en la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de producció.
• Com en tota dialèctica aquestes són interdependents entre elles però alhora entren en conflicte i són contradictòries. Amb la seva superació es donarà lloc a un nou sistema.
• Segons Marx, la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de la societat capitalista acabaran desembocant en una revolució i el retorn al comunisme.
• La superació de les oposicions i contradiccions inherents a tot sistema de producció constitueix el motor de la història.

La fi de la història és la conseqüència d'un estat sense classes (comunisme).

Problema epistemològic: Si el que coneixem són les nostres sensacions, percepcions o idees, com podem demostrar que existeix una realitat material?

Si apliquem les teories materialistes a l'home sorgeixen una sèrie de contradiccions:

1. El determinisme: si tot té una causa, és possible conèixer i predir la conducta humana. On queda la llibertat humana? Si totes les nostres accions estan determinades psicològicament, socialment i genèticament, realment som lliures? On queda la nostra responsabilitat davant de les accions que fem? Fins a quin punt podem ser culpables de les coses que fem?
2. La relació ment i cervell: Segons el materialisme són el mateix, ja que tots els estats mentals es poden identificar amb estats neuronals del cervell.

Materialisme: Cervell i ment són el mateix. Problema.