Metabolisme: Processos químics a les cèl·lules i les rutes de la glucosa

Metabolisme

Metabolisme: conjunt de processos químics que tenen lloc a les cèl·lules de l'organisme poden ser: Degradatius→ catabolisme (de molècules grans a petites) s'obté energia. De síntesi → anabolisme (necessita energia).

En les rutes catabòliques: principis immediats, O2, i substàncies reguladores que es requereixin. En rutes anabòliques: molècules precursores senzilles, molècules energètiques i substàncies reguladores.

Perfil bioquímic: estudi analític, sistematitzat i esquematitzat de les magnituds bioquímiques que orienten sobre el funcionament del metabolisme.

Els glúcids o carbohidrats són compostos orgànics formats per carboni, oxigen i hidrogen. Principal font d'energia per l'organisme. Funcions estructurals i de reconeixement cel·lular. Són ingerits en aliments i la seva digestió comença a la boca i finalitza a la mucosa intestinal. El principal és la glucosa per obtenir energia. La glucosa s'emmagatzema en glucògen i es pot donar en síntesi endògena de glucosa: gluconeogènesi.

Les rutes de la glucosa són: Rutes catabòliques: Glucòlisi: ruta + important per obtenir energia. Oxidació de la glucosa per obtenir ATP, NADH i piruvat. Glucogenòlisi: s'obté glucosa a partir de glucògen (fetge i músculs) Via de les pentoses fosfat: entra glucosa i surt ribosa per síntesi d'àcids nucleics i NADPH. Via del sorbitol: de glucosa a sorbitol per enzim aldosa reductasa.

Rutes anabòliques: Glucogenogènesi: la glucosa s'acumula en forma de glucògen. Gluconeogènesi: camí invers a la glucòlisi, formació de glucosa a partir de precursores no glucídics com àcid làctic (últim recurs cos) i subministrament d'ATP i GTP. Essencial per regular la glucèmia. Té lloc al fetge (90%) i ronyó (10%).

La glucèmia normal està entre 60 i 100 mg/dL Després de la ingesta 120-150. La glucosa es regula mitjançant la insulina i el glucagó. Insulina: encarregada d'afavorir l'entrada de la glucosa a les cèl·lules i també disminueix la glucèmia. S'estimula mitjançant la ingesta, i entra a les cèl·lules. Glucagó: és l'encarregat d'augmentar la glucèmia i s'estimula amb nivells baixos de glucosa. Glucocorticoides: estimulen la gluconeogènesi i la lipòlisi. Catecolamines: estimulen la glucogenòlisi i la lipòlisi i inhibeixen la secreció d'insulina. GH: genera resistència a l'acció de la insulina.

Diabetis mellitus I: edats primerenques. Conseqüència de la destrucció autoimmunitària o idiopàtica de les cèl·lules beta dels islotes de Langerhans, provocant l'absència d'insulina. DM tipus II: es manifesta a la maduresa, les causes no es coneixen però existeix disfunció de les cèl·lules beta i sol ser hereditària. Intolerància a la glucosa: tenen glucèmia menor que la dels diabètics però superior a les persones sanes. DM gestacional: durant l'embaràs com a conseqüència de canvis hormonals. Diagnòstic: es pot realitzar a partir de símptomes, associat de poliúria, polifàgia, polidipsia i pèrdua de pes inexplicable. Es pot realitzar el test de O'Sullivan.

O'Sullivan: prova de sobrecàrrega oral de glucosa per detectar la DM gestacional, el pacient ha de realitzar una dieta i estar en dejú 12 hores abans de l'extracció, s'han d'interrompre tots els medicaments que interfereixen en el metabolisme de la glucosa, no es pot fumar, prendre cafè, menjar, beure molta aigua, no caminar ni fer exercici físic. 1. Extreure la sang i mirar la glucèmia. 2 Ingerir líquid que contingui 50 g de sucre. 3 passada una hora extreure sang i tornar a mirar la glucèmia. Valors normals: per sota de 140. Resultats entre 140 i 200 s'ha de realitzar corba de glucèmia. Resultat superior a 200 és positiu. Monitorització: Persones diabètiques s'han de controlar els nivells de glucosa diverses vegades al dia i així ajustar la medicació segons les indicacions del metge. S'obté amb química seca posant una gota de sang en una tira que s'introdueix a un glucòmetre portàtil.

Síndrome d'hipoglucèmia: Complicació important. Qualsevol valor inferior a 70 mg/dl. Es classifica en: Hipoglucèmia greu→ necessita l'assistència d'una altra persona per administrar carbohidrats, glucagó o altres maniobres de ressuscitació. Hipoglucèmia simptomàtica→ els símptomes típics de la glucèmia de la hipoglucèmia amb glucèmia plasmàtica inferior a 70 mg/dl. Hipoglucèmia asimptomàtica→ quan no hi ha símptomes típics però es registra glucèmia plasmàtica inferior a 70 mg/dl. Probable hipoglucèmia→ la persona té símptomes però no es disposa d'una determinació de glucosa plasmàtica. Hipoglucèmia relativa→ la persona té algun símptoma però té la glucosa plasmàtica a més de 70 mg/dl.

Característiques dels lípids. Grup de molècules compostes per C, H i O (també poden tenir P i N). Són poc densos, insolubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics.

Funcions: Principal forma emmagatzemada d'energia a llarg termini de l'organisme (triglicèrids). Són components estructurals de les membranes (fosfolípids) Participen en la regulació del metabolisme mitjançant la seva funció de segons missatgers, transportadors, cofactors, hormones, vitamines,... La majoria són esteroides derivats del colesterol. Són precursores d'altres molècules com hormones i àcids biliars. Participen en la resposta immunitària.

Principals lípids de la dieta són triglicèrids (90%) seguits del colesterol i altres esteroides, fosfolípids, vitamines liposolubles,... El fetge és l'òrgan principal on té lloc la síntesi de colesterol i de triglicèrids que després seran distribuïts a la resta de l'organisme. Com són insolubles en el plasma els lípids s'uneixen a les proteïnes per poder distribuir-se pel torrent circulatori a tot l'organisme. → Lipoproteïnes. Es produeix a l'interior de les cèl·lules de l'intestí prim (enteròcits) i al fetge (hepatòcits).

Triglicèrids: Format per: 1 molècula de glicerol + 3 àcids grassos. Funció: energètica, principal reserva d'energia de l'organisme en forma de dipòsits condensats d'energia metabòlica (al teixit adipós). Poden provenir de la síntesi del fetge. Valors normals: 160 mg/dL.

Colesterol: Lípid insaponificable englobat dins dels esteroides. Es transporta al plasma unit a les proteïnes. Funcions: Component estructural fonamental de les membranes cel·lulars, És precursor de les hormones sexuals i de les hormones de la glàndula suprarenal, Participen en la síntesi d'àcids biliars. Les ⅔ parts del colesterol de l'organisme són de síntesi pròpia, en fetge i intestí a partir d'àcids grassos saturats procedents dels aliments i el ⅓ que queda ve del colesterol que hi ha als aliments. Lipoproteïnes: Són complexes macromolècules esfèriques formats per un nucli que conté lípids apolars, i una capa externa polar formada per fosfolípids, colesterol lliure i proteïnes. Apoproteïnes: Component proteic de les lipoproteïnes. Funció: proporcionar estabilitat estructural, ja que interaccionen amb els lípids i amb el medi aquós. A més algunes regulen les activitats dels enzims que actuen sobre les lipoproteïnes i altres s'uneixen a receptors específics. Receptors de lipoproteïnes: Són les estructures que permeten la relació de les lipoproteïnes amb les cèl·lules hepàtiques o perifèriques o altres lipoproteïnes.

Regulació del metabolisme dels lípids: Es fa normalment per la insulina, les hormones tiroidees i altres que regulen la lipogènesi i la lipòlisi, segons les necessitats corporals. Lipogènesi→ és la formació de triglicèrids a partir dels àcids grassos procedents de la ingesta i glicerol. La estimula la insulina i es produeix principalment en les cèl·lules dels teixits adiposos. Lipòlisi→ Consisteix en la mobilització dels triglicèrids emmagatzemats en el teixit adipós quan són requerits com a combustible. En aquest procés intervé la lipasa. Els àcids grassos alliberats difonen per la sang units a l'albumina per ser transportats als òrgans diana on s'utilitzaran com a font d'energia per la ruta catabòlica de la beta-oxidació.

Determinacions analítiques: Aquestes determinacions permeten reflectir relacions estretes entre alteracions de lípids i lipoproteïnes amb patologies concretes. Triglicèrids: Es determina amb mètodes enzimàtics que utilitzen la següent seqüència d'enzims acoblats. És una tècnica cinètica. Valors normals en sang inferiors a 150 mg/dl. Colesterol total: S'utilitza plasma o sèrum i a la seva quantificació s'utilitzen mètodes enzimàtics acoblats. És una tècnica de punt final. Valors normals -200 mg/dl. Colesterol HDL: la quantificació s'aconsegueix a partir de reactius. Els valors normals de colesterol-HDL són de 40-60 mg/dl. Menys de 40 mg/dl risc de malaltia cardiovascular. Colesterol LDL: pot quantificar-se de forma directa o mitjançant estimació.