Sobreexplotació d recursos 

Minerals

Al yarg d la istòria an sigut explotats molts recursos minerals q an suposat canvis reals en les bases productives d la societat: l ferro, la sal… Els minerals son indispensables per a assegurar la vida umana i contribueixen a diferent nivey en l’art i l’artesania, per exemple amb els metays preciosos.

l proces d'extracció va yigat a la localització d’aquests recursos q s troben en àrea muntanyosa d geologia diversa, les tècniques depenen d les característiques del mineral explotat: si estan a l’aire yiure, en mines o en 1 pou a gran profunditat on i a cavitats per on s’acumula l'òxid i s pot buidar. La varietat d’explotacions ofereix moltes possibilitats.

idrics

L'aigua s l component majoritari dels éssers vius i s imprescindible per a la vida. La societat umana necessita 1 subministrament constant d grans quantitats d'aigua, ja q s 1 be insubstituïble com a necessitat bàsica i q intervé directament en gairebé tots els processos productius. 

Els recursos idrics depenen fonamentalment dels factors climàtics, però també d la distribució d la població umana, s a dir, 1a regió àrida presentarà uns ecosistemes naturals adaptats a aquestes condicions, però si s'i assenta 1a important població umana, s potenciaran els efectes d'aquesta mancança d recursos idrics. 

L'escassetat i la qualitat d l'aigua en àmplies zones d la Terra constitueix 1 fre al creixement d moltes societats i s 1 element d tensió internacional, d manera q cal replantejar-s la consideració d l'aigua com a recurs: l'aigua s 1 recurs renovable, però limitat i, en ocasions, escàs.

Podem classificar els usos d l’aigua en 2 grups:

• Usos consumptius 

  • Aqueys q redueixen la seva quantitat i/o qualitat, ja q 1a vegada utilitzada, aquesta aigua no pot utilitzar-s novament.
    Exemples: l’aigua d reg per les explotacions agrícoles, d proveïment a la població, per a la síntesi d compostos químics, refrigeració, transport d residus, neteja…

• Usos no consumptius

  • Aqueys q no redueixen la seva quantitat i/o qualitat i permeten poder utilitzar-la en al3 usos.
    Exemples: l’aigua q s’utilitza per a l’obtenció d’energia idroelèctrica o per a refrigerar les centrals nuclears, per a realitzar pràctiques esportives i d'oci, banys, balnearis, navegació…

Forestals Les evidències indirectes d la sobreexplotació forestal les trobem arreu i nomes cal pensar en la quantitat d fusta cremada a les llars o la q trobem en les construccions d tots tipus per adonar-nos d l’enorme importància q l’explotació d recursos forestal tingué a l’Edat Mitjana. Però l’explotació dels recursos forestals no s limita tan sols a la fusta.  Pensem per exemple en la producció d Carbó indispensable per al desenvolupament d la industria siderúrgica i q va suposar la desforestació d grans extensions boscoses tal i com s reflecteix en alguna documentació baixmedieval; en la producció d pega emprada en la impermeabilització dels bucs en la industria naval i dels bots d pey pel transport d vi o en els destil·lats d substàncies com ara la trementina, amb aplicacions terapèutiques entre altre

Superfícies d conreu La sobreexplotació en superfícies d conreu s 1 problema generat per l'abús d recursos naturals com l'aigua, l sòl i les superfícies forestals. 

s genera en l'àmbit agrícola, on actualment l q mes s practica s 1 model d producció d mercaderies mes q 1 dedicat a la producció d'aliments. En molt yocs s preval la producció agrícola present en yoc d tenir en compte l desgast i la disminució d la qualitat d l'aigua i del sòl q s sobreutilitza, no donant opció a la seva recuperació. Això s 1 problema pel fet q els recursos s veuen amenaçats per la sobreexplotació agrària q sofreixen, alguna cosa q podria evitar-s si s'invertís mes en agricultura resilient.

Existeix 1 risc elevat d sobreexplotació, especialment en països en vies d desenvolupament, on no existeix cap mena d legislació per a la protecció dels recursos naturals, o be tenen sistemes d govern q no prioritzen o tenen capacitat per a forçar l compliment d'aquestes yeis. 

Si no s posen fre a la sobreexplotació dels recursos agrícoles, la continuació en l'aplicació d'aquesta mena d producció generarà no sols problemes ambientals, sinó al3, quan cada vegada s produeixi menys quantitat d productes agrícoles emprant 1 major nombre d recursos i d menor qualitat.

Pesquers

La pesca, a Catalunya i al mon, s'esgota. La degradació dels ecosistemes, l’augment d la temperatura d l’aigua i d l’acidificació dels oceans, i la multiplicació d les captures facilitada per les noves tecnologies i arts d pesca an portat a 1a sobreexplotació dels recursos disponibles arreu del mon. 

Incentius com les subvencions al sector pesquer o els elevats preus afavoreixen 1a pesca intensiva q no nomes crea conflictes en determinats països, sinó q malbarata els fons marins i impedeix la regeneració d’aquest preuat recurs natural. Actualment s produeixen cada any al mon prop d 80 milions d tones d pesca marina, 1 sector q ocupa 34 milions d persones. Els últims 60 anys s’a multiplicat la producció pesquera, però si l 1950 1 80% d la captura era d pesca marina, ara aquest percentatge s’a reduït a 1 49%. 

Segons dades d la FAO del 2011, la Xina s responsable d’1 37% d la pesca extractiva i d l’aqüicultura mundial, seguida d’Indonèsia , l’Índia , l Perú i la UE, on Espanya, Dinamarca i l Regne Unit, per aquest ordre, son els q mes pesquen. Però al marge d la sobreexplotació, entre 1 8% i 1 16% d les captures d pesca marina son considerades rebuig i yençadés al mar, perquè son espècies poc apreciades o desconegudes pels consumidors, i ofereixen uns marges econòmics insufi100ts.

Energètics

Més aviat que tard, s'acabarà amb els recursos energètics fòssils (el petroli, el carbó o el gas, i els nuclears). Les conseqüències derivades de l'ús excessiu de fonts d'energia d'origen fòssil són moltes:

• Esgotament de recursos

  • Els combustibles fòssils tenen una vida limitada. En alguns casos, es redueixen a pocs anys, per la qual cosa és extremadament important buscar alternatives a aquestes opcions.

• Dificultat de proveïment

  • La disminució dels recursos, provocarà a mitjà termini series dificultats en el proveïment d'energia. A més, els conflictes bèl·lics generats per les fonts d'energia, com el petroli, fan que es converteixin en temes estratègics en l'economia mundial.

• Dependència energètica

  • Amb el sistema actual de producció energètica depenem pràcticament en exclusiva dels combustibles fòssils. És per això que s'han de plantejar alternatives energètiques adequades, rendibles i no perilloses per a la salut i el medi ambient. D'aquí ve que el desenvolupament de les energies renovables es tingui com un objectiu primordial.

• Contaminació ambiental

  • En l'explotació dels jaciments minerals, es produeix la contaminació de les aigües i els sòls. Una vegada extret el combustible, el transport del mateix comporta emissions d'efecte hivernacle i impactes directes en la naturalesa (gasoductes, oleoductes, etc.). La generació d'energia necessita un procés de combustió que produeix enormes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle com el Ço₂, partícules en suspensió…

Impactes ambientals

Contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és la presència que existeix en l'aire de petites partícules o productes secundaris gasosos que poden implicar risc, mal o molèstia per a les persones, plantes i animals que es troben exposades a aquest ambient.

Els principals mitjans pels quals es produeix contaminació atmosfèrica es concentren en els processos industrials on es realitza combustió, així com per fonts mòbils com ara els automòbils.

Inversió tèrmica

Una inversió tèrmica és un fenomen natural que suposa un canvi en la tendència normal de l'aire a refredar-se amb l'altitud i que discorre de la següent manera:

• Durant la nit, la superfície terrestre es refreda ràpidament, transmetent aquest fred a l'atmosfera més pròxima al sòl.

• Aquesta capa d'aire presenta una temperatura menor que la immediatament superior, és a dir, ambdues tenen diferents densitats, la qual cosa impedeix la mescla.

• La inversió tèrmica sol corregir-se a mesura que el sol torna a escalfar la superfície terrestre, restablint les condicions normals de funcionament.

• El fenomen descrit anterior es correspon amb una inversió nocturna o de radiació, que és la més habitual, encara que també es distingeixen la inversió frontal, marina i de subsidència.

En l'explicació de com es produeix una inversió tèrmica ja s'ha fet esment a la impossibilitat de mescla que tenen dues capes d'aire amb diferent densitat (conseqüència de la diferent temperatura). Per tant, és senzill concloure que un dels principals efectes que ocasiona aquest desequilibri tèrmic és que la contaminació queda atrapada sense possibilitat de dispersar-se en l'atmosfera.

Pluja àcida

La pluja àcida és una de les conseqüències de la contaminació atmosfèrica. 

Els gasos procedents de la crema de combustibles reaccionen amb l'oxigen de l'aire i el vapor d'aigua, transformant-se en àcids que es dipositen sobre la superfície terrestre a través de les precipitacions. Aquesta acidificació del sòl i de les aigües superficials té efectes devastadors sobre els ecosistemes i suposa un greu perill per als éssers vius.

Les erupcions volcàniques, els terratrèmols, els incendis naturals, els llampecs i alguns processos microbians alliberen diòxid de sofre i òxids de nitrogen a l'atmosfera. No obstant això, és l'acció humana la causant de la major part de les emissions de diòxid de sofre a conseqüència de la crema de combustibles en la indústria i les centrals energètiques, així com de la meitat de les emissions d'òxids de nitrogen degut als gasos produïts pels vehicles de motor. Així mateix —i encara que en menor mesura—, les explotacions ramaderes intensives produeixen amoníac a partir de la descomposició de la matèria orgànica.

Aquests tres contaminants, que poden ser transportats a grans distàncies des dels seus focus d'origen, s'oxiden en contacte amb l'atmosfera i donen lloc a la formació d'àcid sulfúric i àcid nítric. Aquests àcids es dissolen en les gotes d'aigua dels núvols i cauen a la superfície terrestre mitjançant la denominada pluja àcida, que pot presentar-se també en forma de neu o boira.

Afebliment de la capa d’ozó

La vida al nostre planeta depèn d'una capa de gas ozó que es troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una capa de l'atmosfera anomenada estratosfera.

Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:

• Danys en els ulls de les persones i dels animals. 

• Augment dels problemes de cataractes i de ceguesa.

• Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.

• Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.

• Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.

• Producció de més casos de malalties infeccioses.

• Es faran malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.

• Reducció del creixement de les plantes. 

• Baixada del rendiment dels conreus.

• La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.

• Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.

• El fitoplàncton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera. 

• L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill

Efecte hivernacle

L'efecte d'hivernacle és un fenomen natural i beneficiós per a nosaltres. Determinats gasos presents en l'atmosfera retenen part de la radiació tèrmica emesa per la superfície terrestre després de ser escalfada pel sol, mantenint la temperatura del planeta a un nivell adequat per al desenvolupament de la vida. 

L'acció de l'home —a través d'activitats com la indústria, l'agricultura i la ramaderia intensiva o el transport—, no obstant això, ha augmentat la presència d'aquests gasos en l'atmosfera —principalment, diòxid de carboni i metà a conseqüència de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas—, fent que retinguin més calor i incrementant la temperatura planetària. És el que coneixem com l'escalfament global.

La contaminació de l'aigua

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'aigua contaminada com aquella que sofreix canvis en la seva composició fins a quedar inservible. 

És a dir, és aigua tòxica que no es pot ni beure ni destinar a activitats essencials com l'agricultura, a més d'una font d'insalubritat que provoca més de 500.000 morts anuals a nivell global per diarrea i transmet malalties com el còlera, la disenteria, la febre tifoidal i la poliomielitis.

Els principals contaminants de l'aigua inclouen bacteris, virus, paràsits, fertilitzants, pesticides, fàrmacs, nitrats, fosfats, plàstics, deixalles fecals i fins a substàncies radioactives. Aquests elements no sempre tenyeixen l'aigua, fent que la contaminació hídrica resulti invisible en moltes ocasions. Per aquesta raó, se sol recórrer a l'anàlisi química de petites mostres i organismes aquàtics per a conèixer l'estat de la qualitat de l'aigua.

Els factors naturals (com la filtració del Mercuri present en l'escorça de la Terra) poden contaminar els oceans, rius, llacs, canals i embassaments. 

No obstant això, l'habitual és que la deterioració de l'aigua procedeixi de les activitats humanes i les seves conseqüències

• Escalfament global

  • L'augment de la temperatura terrestre, a causa de les emissions de Ço₂, escalfa l'aigua i això fa que disminueixi el seu nivell d'oxigen.

• Desforestació

  • La tala dels boscos pot esgotar les fonts hídriques i genera residus orgànics que serveixen de brou de cultiu per a bacteris contaminants.

• Activitats industrials, agrícoles i ramaderes

  • Els abocaments de productes químics procedents d'aquests sectors són unes de les causes principals de l'eutrofització de l'aigua.

• Escombraries i abocaments d'aigües fecals

  • L'ONU assegura que més del 80% de les aigües residuals del món que arriben a la mar i als rius estan sense depurar.

• Trànsit marítim

  • Bona part dels plàstics que contaminen els oceans procedeixen dels vaixells pesquers, petroliers i de transport de mercaderies.

• Vessaments de combustible

  • El transport i l'emmagatzematge del petroli i els seus derivats donen lloc a filtracions que poden arribar a les fonts d'aigua.

El canvi climàtic

Canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra.

Les evidències científiques sobre el canvi climàtic global a causa de l’activitat humana i les seves conseqüències es van començar a acumular sobre la dècada dels anys 80 del Segle XX. L’any 1988 el Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i l’Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic.

La funció de l’IPCC consisteix en analitzar, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per a entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

A l’any 1996 l’IPCC va publicar el seu segon informe d’avaluació, on, a partir de treballs d’investigació procedents de més de 150 països, es van resumir els resultats científics més importants sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals. 

Aquest informe va concloure que la Terra s’havia escalfat globalment uns 0,6 Cº durant els últims 100 anys.

Els minerals fòssils

Els fòssils són restes d’éssers vius del passat o rastres de la seva activitat que s’han conservat fins ara. Hi han fòssils petrificats i fòssils permineralitzats.

Les parts de l’ésser viu en morir, en lloc de descompondre’s, se substitueixen per minerals amb el pas dels anys. Els icnofòssils són les restes de l’activitat d’un ésser viu que han quedat conservades a les roques. L’ambre (on es poden conservar altres éssers vius com els insectes) és resina fossilitzada de més de 20 milions d’anys. Si té menys de 20 milions d’anys, la resina fòssil es diu copal. 

Els fòssils més antics són els estromatòlits amb més de 2.800 milions d'anys.

Les energies renovables 

Parc eòlic

Els parcs eòlics tenen com a objectiu produir energia elèctrica a partir d’energia eòlica (aire).

Components:

• Aerogeneradors:

  • S’escull en funció de les característiques del vent (Força, freqüència i altura òptima) i de l’emplaçament (accessibilitat). Com més gran l’aerogenerador més potència i aprofitament de l’energia eòlica.

• Línies de distribució interior

  • Segons la normativa (Decret 147/2009) han d’estar soterrades.

• Centre de transformació

• Edifici de control

• Línia d’evacuació

Funcionament:

1. L’energia eòlica fa moure les pales dels aerogeneradors. 

2. Un generador situat dins de la naveta transforma el moviment en electricitat de corrent continu que es transporta fins al centre de transformació del parc eòlic, on es converteix en corrent altern i s'evacua a la xarxa de distribució.

Exemple:

Parc eòlic de l’Alt Empordà

Parc de plaques solars

Instal·lació d'energia solar a gran escala, establert en terrenys o superfícies aquàtiques i compost per un gran nombre de plaques solars interconnectades. Requereixen diversos inversors, una sala de control centralitzada i transformadors d'alta tensió per al seu funcionament.

Característiques:

• Està compost de milers de panells solars connectats entre si, per mitjà de conductors elèctrics agrupats per àrees.

• Depenent de les seves característiques, els parcs solars tenen la capacitat de generar milers de watts d'electricitat per segon i són una font d'energia renovable cada vegada més eficient.

• No sols té la capacitat de captar llum solar per mitjà de milers de plaques solars en conjunt, sinó que a més emmagatzema l'energia solar en grans camps de bateries, permetent la seva utilització quan així es requereixi.

• Com els panells solars estan proveïts de suports, això permet adaptar la seva inclinació entre 15° i 45° d'acord amb la posició del sol i les estacions, la qual cosa assegura un òptim rendiment durant tot l'any.

Exemple:

La planta fotovoltaica més gran d’Europa a Badajoz: “Núñez de Balboa”.

El  reciclatge 

Plàstic

El plàstic, present en nombrosos productes, està compost per polímers de resines i substàncies que provenen del petroli que es modelen a partir de la pressió i la calor. 

Elaborats a partir de compostos derivats del petroli, el gas natural, etc. Aquests plàstics compten amb nombrosos tipus, però n'hi ha quatre que podrien denominar-se com a principals:

• Polietilè (PE): Present a bosses de plàstic, làmines i pel·lícules de plàstic, contenidors, microesferes de cosmètics i productes abrasius.

• Polyester (PET): Ho inclouen les ampolles, els envasos o la roba.

• Polipropilè (PP): Forma part dels electrodomèstics o peces dels vehicles.

• Clorur de polivinil (PVC): Present a les canonades, les vàlvules o les finestres.

El procés de reciclatge del plàstic és el següent: 

1. Dipòsit d'envasos al contenidor corresponent. Introduir envasos de plàstic, envasos metàl·lics i tetrabriks. També és possible dipositar les safates de suro.

2. Recollida i trasllat a la planta de selecció. Tots els envasos anteriors són traslladats a una planta, on es procedeix a seleccionar els materials i es classifiquen per colors.

3. Trituració i rentat. Els envasos es trituren i es renten per eliminar les impureses. 

4. Generació d'un envàs o producte nou. Després d'una nova depuració del material, el plàstic ja estaria llest per donar-li una nova forma i color segons la demanda. 

Paper

La generació d‟aquest tipus de residus fa que sigui fonamental el reciclatge del paper i el cartró. Encara que es pugui pensar que és possible reciclar tota mena de paper, no és així. Això és perquè el que realment es recicla és la cel·lulosa, principal material que conforma el paper. 

Entre els papers que es pot reciclar hi ha: 

• Diaris i revistes

• Caixes i cartrons (sempre que estiguin nets)

• Fulletons publicitaris

• Paper escrit i fotocòpies

Aquests tipus de papers no s'han d'introduir als contenidors de reciclatge:

• Paper higiènic o sanitari

• Paper de fax o fotogràfic

• Paper encerat o amb parafina

El procés de reciclatge del paper és el següent: 

1. Recollida del paper als contenidors.

2. Trasllat a la planta de tractament i classificació. Quan el paper i el cartró arriba a la planta, es procedeix a la classificació segons el tipus.

3. Procés d'extracció de les fibres i eliminació dels materials que no siguin paper. 

4. Centrifugat i eliminació de les tintes que sobren. Després, es torna a rentar per eliminar possibles restes d'altres materials.

5. Blanqueig del paper i nou ús.

Orgànic

Els residus o escombraries orgàniques són d' origen vegetal o animal , susceptibles de degradar-se biològicament i que alguna vegada van estar vius o van formar part d'un ésser viu. 

El procés de reciclatge del orgànic és el següent: 

1. Tots residus hauràn de ser dipositat al contenidor marró. 

2. Trasllat a la planta. La matèria orgànica arribarà a una planta on es convertirà en adob (no contamina i forma part del cicle natural de la natura). 

3. La descomposició sorgirà per l'activitat de microorganismes com els fongs i els bacteris, que aprofitaran les condicions provocades per fer la feina en un termini de 10 a 16 setmanes. 

Vidre

És important saber, què i com s'ha de dipositar aquest material als contenidors verds, ja que no tot es pot reciclar. 

El que cal introduir:

• Ampolles de vidre (Sense suro o tap).

• Flascons de vidre, com els de perfum.

• Pots d'aliments (sense tapa)

El que no s'ha d'introduir :

• Ceràmica

• Porcellana

• Cristall de copes o gots

• Bombetes (s'han de dipositar en un punt net)

• Miralls (s'han de dipositar en un punt net)

El procés de reciclatge és el següent: 

1. Dipòsit del vidre als contenidors. 

2. Recollida selectiva. Els camions carreguen tot el vidre dipositat als contenidors per traslladar-lo a la planta de tractament.

3. Arribada a la planta de tractament i neteja.

4. Trituració del vidre. 

5. Eliminació de restes i obtenció de la primera matèria. 

Rebuig

La fracció rebuig inclou tots els residus que no es poden reciclar i que, per tant, no poden anar a les fraccions reciclables. 

Els residus recollits com a fracció rebuig es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos s’intenta separar el paper i cartró, els envasos, el vidre i altres materials reciclables que hi pugui haver per incorporar-los a la cadena de reciclatge.

Oli

L’oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix al medi ambient per partida doble. Tirar l’oli domèstic usat per l’aigüera pot causar un important impacte en el medi ambient. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d’oli vegetal usat anuals. Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel·lícula superficial que afecta a l’intercanvi d’oxigen i perjudica als éssers vius de l’ecosistema. S’estima que un litre d’oli pot contaminar mil litres d’aigua.

L’oli usat té moltes altres sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s’aprofiten d’aquest residu per elaborar abonaments, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubrificants, pintures… 

Cautxú

En estat natural, el cautxú apareix en forma de làtex en plantes productores de cautxú anomenades coloides. 

La producció de cautxú segueix diferents passos: 

1. A la plantació, els operaris extreuen el làtex dels arbres amb un procediment anomenat sagnat que consisteix en fer un tall a l'arbre per on degota el làtex. 

2. Un cop recollit, el làtex lletós s'introdueix en un tanc de tractament en el que el líquid comença a quallar o coagular-se, fent-se més sòlid. En la majoría dels casos, el cautxú brut es mescla amb nombroses substàncies que modifiquen les seves característiques. Existeixen additius que estiren el cautxú però no s'endureixen materialment, com el carbonat de calci i la baritina o sulfat de bari. 

3. S'afegeixen altres substàncies reforçants per donar duresa al producte final, com el negre de fum, òxid de zinc, carbonat de magnesi i certes argiles. Altres additius que s'usen són pigments, com òxid de zinc, el litopó i tintes orgàniques, i estibadores, com certs derivats del petroli , la breva de pi o els àcids grassos, que s'usen quan el cautxú és massa rígid per barrejar-se amb altres substàncies. 

4. Abans de barrejar-lo amb altres substàncies, pero, el cautxú es sotmet a un procés de trituració, que el torna suau, enganxifós i plàstic. En aquest estat, està en millors condicions per barrejar-se amb altres substàncies com pigments, agents vulcanitzadors i altres additius secs

Cerca i investiga un planta de reciclatge

La funció de les plantes de triatge és seleccionar el contingut del material entrant que els hi arribi amb l'opció de separar-ne les fraccions recuperables i preparar-les per a la seva comercialització. A les plantes de triatge hi ha una combinació entre processos de selecció mecànics o automatitzats i processos manuals. A la zona de recepció arriben els camions i es pesen. Des d'aquesta zona s'alimenta la línia, des d'on es fa el triatge efectiu. Els residus recuperats es premsen i s'emmagatzemen fins que són duts a les plantes de reciclatge. 

Hi ha diferents tipus de residus: 

1. Envasos lleugers: Una planta de triatge d'envasos lleugers és una instal·lació especialitzada en la selecció per composició dels envasos lleugers rebuts procedents de la recollida selectiva d'aquesta fracció. Mecànica o manualment, es fa la selecció de diferents tipus de plàstics (PEAD –separat entre blanc i color–, PEBD, PET i envasos mixtes), envasos fèrrics i d'alumini, i cartró per begudes

L'estructura d'una planta de triatge d'envasos lleugers és:

• Zona de recepció d'envasos

  • Àrea on s'aboquen els envasos procedents de la recollida selectiva, un cop pesats.

• Zona de tria

  • A l'inici d'aquesta zona hi ha un obridor de bosses. A continuació comença la selecció dels envasos segons composició. El triatge pot ser manual, magnètic, volumètric, per densitats, balístic, òptic, etc. Aquest procés tendeix a automatitzar-se cada vegada més.

• Zona de premsar i embalar

  • Zona de premsat i embalatge per a facilitar el transport a les plantes de reciclatge.

• Zona de magatzem

  • Àrea d'emmagatzematge dels materials seleccionats i pendents de ésser transportats a instal·lacions de tractament.

• Zona d'oficines.

El rendiment aproximat d'una instal·lació d'aquest tipus és del 90% dels materials entrants, descomptant els impropis que ja no haurien d'arribar a la instal·lació.

Residus procedents de fracció inorgànica: Aquest tipus d'instal·lació està especialitzat en la selecció de la fracció inorgànica provinent dels municipis que han desplegat el model Residu mínim. Es tracta d'una planta més complexa que una de triatge d'envasos atès que rep molta fracció orgànica que no ha estat recollida selectivament i que dificulta la selecció i la qualitat dels materials obtinguts.

Multiproducte: Aquestes instal·lacions tenen les mateixes característiques tècniques que les plantes de triatge d'envasos lleugers, però amb l'afegit que han de triar una gran quantitat de paper i cartró, que pot ser superior al 50% en pes del material entrant.

Investiga la gestió dels residus en els països nòrdics

Els països nòrdics gestionen els residus amb un pla anomenat «clúster residus» vigent ara a Dinamarca i Suècia. 

En aquest programa participen 24 patrocinadors, és a dir, 2.300 membres i 150 centres col·laboratius, amb una facturació 69 milions d’euros. Les dues empreses generals  que col·laboren en aquest projecte són l’agència de residus de Catalunya (generalitat) i acció Catalonia trade investment.

Que fan 

• Projecte de simbiosi industrial 

• Contacte amb clústers del sector dels països nòrdics 

• Experiència incineradora Copenhague 

• Visita a centres de gestió o conèixer projectes relacionats amb els següents residus:

  • Tèxtil (planta de Malmö) 

  • Bateries de liti  

  • Metalls preciosos o terres rares 

  • Pantalles planes o panells fotovoltaics 

  • Composites (vaixells, pales d’aerogeneradors, avions, etc.)

• Catalonia trade investment 

Fets

• Fase 1: 2020 → Anàlisi estratègica per a entendre el “negoci” i al Desembre de 2020 la presentació pública

• Fase 2: 2021 → Pla de dinamització per a impulsar el procés de canvi 

• Fase 3: a mitjans de 2022 → Organització i construcció el clúster per establir una governança i garantir una execució sostenible 

Funcionament

• Resposta als reptes estratègics

• Sessions mensuals grupals

• Grups de treballs específics 

• Visites individuals

• Ço dissenyat per empreses i agents de l'entorn

• Ço liderat per ARC i ACCIÓ

Garanties, desenvolupament i millores (iniciativa)

• Garantia subministrament i eficiència operativa 

• Business development internacional

• RRHH i talent

• Desenvolupaments de productes i serveis diferencials

• Millora de l’ecosistema

Objectius

• Conèixer un ecosistema avançat amb

• solucions per reptes específics

• Cohesionar els membres del futur clúster

• Aprendre

Pla de sostenibilitat en el nostre edifici

Un edifici sostenible és un edifici el qual minimitza el consum energètic i d’aigua, que són imprescindibles en el desenvolupament urbà per a lluitar contra el canvi climàtic.

Característiques d’un edifici sostenible: 

• Ubicació i transport

  • No edificar en llocs ambientalment sensibles i disposar de transport públic per reduir l'ús del cotxe particular.

• Llocs sostenibles

  • Protegir i mantenir l'hàbitat natural, reduir la contaminació i l'ús de recursos naturals, i facilitar la interacció amb la naturalesa.

• Ús eficient de l'aigua

  • Minimitzar l'ús d'aigua durant la construcció i preveure mecanismes per reduir la petjada hídrica de l'immoble.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir el consum energètic, fer servir energies renovables i augmentar l'eficiència energètica per reduir la contaminació.

• Materials i recursos

  • Incorporar sistemes de reciclatge, utilitzar materials sostenibles i estalviar els màxims recursos possibles durant l'edificació.

• Qualitat ambiental interior

  • Atendre la qualitat de l'espai per als seus ocupants, com ara la neteja de l'aire, el control tèrmic o la contaminació acústica.

• Innovació en el disseny

  • Implementar estratègies innovadores pel que fa a la sostenibilitat durant la seva construcció.

• Prioritat regional

  • Aconseguir millores per al lloc on s'ubica pel que fa al medi ambient, l'equitat social o la salut pública

Com serà el nostre edifici i que farem per a que compleixi les condicions:

• Ubicació i transport

  • Construir en un terreny el qual no calgui treure arbres ni destruir fauna i flora per exemple construir en restes d’un edifici enderrocat etc…, i construir l’edifici al costat de metro/bus etc…

• Llocs sostenibles

  • Cuidar i mantenir la fauna i flora que hi hagi al voltant de l’edifici, reduir el consum de gas, llum, electricitat i altres energies no renovables, fer ús de recursos naturals com la  llum del sol mitjançant plaques solars o aprofitar l’aigua exterior, i construir el solar al costat d’un parc o bosc perquè els habitants estiguin a prop de la natura.

• Us eficient de l’aigua

  • Aprofitar l’aigua disposada durant la construcció i limitar l'ús d’aigua corrent el menys possible, aprofitar aigua que dona la natura i preveure l’aigua estrictament necessària per a no gastar de més.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir ús de consum energètic és a dir fer ús d’energies renovables i intentar racionalitzar l’ús d’energies contaminants per a perjudicar al medi ambient el menys possible

• Materials i recursos

  • Incorporar a la casa sistemes de separació de residus i reciclatge, per a l’edificació utilitzar materials sostenibles ( fusta  etc…) i estalviar el màxim de material possible

• Qualitat ambiental

  • Implementar qualitat per als habitants a l’interior de la casa, netejar l’aire posant sistemes anti fum i molta ventilació i canalitzacions per eliminar brutícies, el control tèrmic a base de buscar materials adients i controlar l’ús d’aparells per a modificar les temperatures ( aire acondicioat, calefacció etc…) i la contaminació acústica a base d’instal·lar aïllament a la casa.

• Innovació en el disseny

  • Renovar i utilitzar materials sostenibles per a tota la construcció com fusta no usada restes d’altre obres vidre i paper reciclat etc…

• Prioritat regional 

  • Ubicar l’edifici en un lloc no usat d’un altre solar i que estigui apartat per no fer malbé els elements naturals, garantir les condicions per a què tots els habitants visquin de forma igualitaria habilitants totes les cases de l’edifici amb les mateixes comoditats i que estigui a una distància de les eines indispensables d'ús públic com escoles i hospitals per a garantir el benestar i salut pública per a tothom.

Inversió tèrmica

Una inversió tèrmica és un fenomen natural que suposa un canvi en la tendència normal de l'aire a refredar-se amb l'altitud i que discorre de la següent manera:

• Durant la nit, la superfície terrestre es refreda ràpidament, transmetent aquest fred a l'atmosfera més pròxima al sòl.

• Aquesta capa d'aire presenta una temperatura menor que la immediatament superior, és a dir, ambdues tenen diferents densitats, la qual cosa impedeix la mescla.

• La inversió tèrmica sol corregir-se a mesura que el sol torna a escalfar la superfície terrestre, restablint les condicions normals de funcionament.

• El fenomen descrit anterior es correspon amb una inversió nocturna o de radiació, que és la més habitual, encara que també es distingeixen la inversió frontal, marina i de subsidència.

En l'explicació de com es produeix una inversió tèrmica ja s'ha fet esment a la impossibilitat de mescla que tenen dues capes d'aire amb diferent densitat (conseqüència de la diferent temperatura). Per tant, és senzill concloure que un dels principals efectes que ocasiona aquest desequilibri tèrmic és que la contaminació queda atrapada sense possibilitat de dispersar-se en l'atmosfera.

Pluja àcida

La pluja àcida és una de les conseqüències de la contaminació atmosfèrica. 

Els gasos procedents de la crema de combustibles reaccionen amb l'oxigen de l'aire i el vapor d'aigua, transformant-se en àcids que es dipositen sobre la superfície terrestre a través de les precipitacions. Aquesta acidificació del sòl i de les aigües superficials té efectes devastadors sobre els ecosistemes i suposa un greu perill per als éssers vius.

Les erupcions volcàniques, els terratrèmols, els incendis naturals, els llampecs i alguns processos microbians alliberen diòxid de sofre i òxids de nitrogen a l'atmosfera. No obstant això, és l'acció humana la causant de la major part de les emissions de diòxid de sofre a conseqüència de la crema de combustibles en la indústria i les centrals energètiques, així com de la meitat de les emissions d'òxids de nitrogen degut als gasos produïts pels vehicles de motor. Així mateix —i encara que en menor mesura—, les explotacions ramaderes intensives produeixen amoníac a partir de la descomposició de la matèria orgànica.

Aquests tres contaminants, que poden ser transportats a grans distàncies des dels seus focus d'origen, s'oxiden en contacte amb l'atmosfera i donen lloc a la formació d'àcid sulfúric i àcid nítric. Aquests àcids es dissolen en les gotes d'aigua dels núvols i cauen a la superfície terrestre mitjançant la denominada pluja àcida, que pot presentar-se també en forma de neu o boira.

Afebliment de la capa d’ozó

La vida al nostre planeta depèn d'una capa de gas ozó que es troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una capa de l'atmosfera anomenada estratosfera.

Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:

• Danys en els ulls de les persones i dels animals. 

• Augment dels problemes de cataractes i de ceguesa.

• Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.

• Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.

• Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.

• Producció de més casos de malalties infeccioses.

• Es faran malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.

• Reducció del creixement de les plantes. 

• Baixada del rendiment dels conreus.

• La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.

• Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.

• El fitoplàncton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera. 

• L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill

Efecte hivernacle

L'efecte d'hivernacle és un fenomen natural i beneficiós per a nosaltres. Determinats gasos presents en l'atmosfera retenen part de la radiació tèrmica emesa per la superfície terrestre després de ser escalfada pel sol, mantenint la temperatura del planeta a un nivell adequat per al desenvolupament de la vida. 

L'acció de l'home —a través d'activitats com la indústria, l'agricultura i la ramaderia intensiva o el transport—, no obstant això, ha augmentat la presència d'aquests gasos en l'atmosfera —principalment, diòxid de carboni i metà a conseqüència de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas—, fent que retinguin més calor i incrementant la temperatura planetària. És el que coneixem com l'escalfament global.

La contaminació de l'aigua

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'aigua contaminada com aquella que sofreix canvis en la seva composició fins a quedar inservible. 

És a dir, és aigua tòxica que no es pot ni beure ni destinar a activitats essencials com l'agricultura, a més d'una font d'insalubritat que provoca més de 500.000 morts anuals a nivell global per diarrea i transmet malalties com el còlera, la disenteria, la febre tifoidal i la poliomielitis.

Els principals contaminants de l'aigua inclouen bacteris, virus, paràsits, fertilitzants, pesticides, fàrmacs, nitrats, fosfats, plàstics, deixalles fecals i fins a substàncies radioactives. Aquests elements no sempre tenyeixen l'aigua, fent que la contaminació hídrica resulti invisible en moltes ocasions. Per aquesta raó, se sol recórrer a l'anàlisi química de petites mostres i organismes aquàtics per a conèixer l'estat de la qualitat de l'aigua.

Els factors naturals (com la filtració del Mercuri present en l'escorça de la Terra) poden contaminar els oceans, rius, llacs, canals i embassaments. 

No obstant això, l'habitual és que la deterioració de l'aigua procedeixi de les activitats humanes i les seves conseqüències

• Escalfament global

  • L'augment de la temperatura terrestre, a causa de les emissions de Ço₂, escalfa l'aigua i això fa que disminueixi el seu nivell d'oxigen.

• Desforestació

  • La tala dels boscos pot esgotar les fonts hídriques i genera residus orgànics que serveixen de brou de cultiu per a bacteris contaminants.

• Activitats industrials, agrícoles i ramaderes

  • Els abocaments de productes químics procedents d'aquests sectors són unes de les causes principals de l'eutrofització de l'aigua.

• Escombraries i abocaments d'aigües fecals

  • L'ONU assegura que més del 80% de les aigües residuals del món que arriben a la mar i als rius estan sense depurar.

• Trànsit marítim

  • Bona part dels plàstics que contaminen els oceans procedeixen dels vaixells pesquers, petroliers i de transport de mercaderies.

• Vessaments de combustible

  • El transport i l'emmagatzematge del petroli i els seus derivats donen lloc a filtracions que poden arribar a les fonts d'aigua.

El canvi climàtic

Canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra.

Les evidències científiques sobre el canvi climàtic global a causa de l’activitat humana i les seves conseqüències es van començar a acumular sobre la dècada dels anys 80 del Segle XX. L’any 1988 el Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i l’Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic.

La funció de l’IPCC consisteix en analitzar, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per a entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

A l’any 1996 l’IPCC va publicar el seu segon informe d’avaluació, on, a partir de treballs d’investigació procedents de més de 150 països, es van resumir els resultats científics més importants sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals. 

Aquest informe va concloure que la Terra s’havia escalfat globalment uns 0,6 Cº durant els últims 100 anys.

Els minerals fòssils

Els fòssils són restes d’éssers vius del passat o rastres de la seva activitat que s’han conservat fins ara. Hi han fòssils petrificats i fòssils permineralitzats.

Les parts de l’ésser viu en morir, en lloc de descompondre’s, se substitueixen per minerals amb el pas dels anys. Els icnofòssils són les restes de l’activitat d’un ésser viu que han quedat conservades a les roques. L’ambre (on es poden conservar altres éssers vius com els insectes) és resina fossilitzada de més de 20 milions d’anys. Si té menys de 20 milions d’anys, la resina fòssil es diu copal. 

Els fòssils més antics són els estromatòlits amb més de 2.800 milions d'anys.

Les energies renovables 

Parc eòlic

Els parcs eòlics tenen com a objectiu produir energia elèctrica a partir d’energia eòlica (aire).

Components:

• Aerogeneradors:

  • S’escull en funció de les característiques del vent (Força, freqüència i altura òptima) i de l’emplaçament (accessibilitat). Com més gran l’aerogenerador més potència i aprofitament de l’energia eòlica.

• Línies de distribució interior

  • Segons la normativa (Decret 147/2009) han d’estar soterrades.

• Centre de transformació

• Edifici de control

• Línia d’evacuació

Funcionament:

1. L’energia eòlica fa moure les pales dels aerogeneradors. 

2. Un generador situat dins de la naveta transforma el moviment en electricitat de corrent continu que es transporta fins al centre de transformació del parc eòlic, on es converteix en corrent altern i s'evacua a la xarxa de distribució.

Exemple:

Parc eòlic de l’Alt Empordà

Parc de plaques solars

Instal·lació d'energia solar a gran escala, establert en terrenys o superfícies aquàtiques i compost per un gran nombre de plaques solars interconnectades. Requereixen diversos inversors, una sala de control centralitzada i transformadors d'alta tensió per al seu funcionament.

Característiques:

• Està compost de milers de panells solars connectats entre si, per mitjà de conductors elèctrics agrupats per àrees.

• Depenent de les seves característiques, els parcs solars tenen la capacitat de generar milers de watts d'electricitat per segon i són una font d'energia renovable cada vegada més eficient.

• No sols té la capacitat de captar llum solar per mitjà de milers de plaques solars en conjunt, sinó que a més emmagatzema l'energia solar en grans camps de bateries, permetent la seva utilització quan així es requereixi.

• Com els panells solars estan proveïts de suports, això permet adaptar la seva inclinació entre 15° i 45° d'acord amb la posició del sol i les estacions, la qual cosa assegura un òptim rendiment durant tot l'any.

Exemple:

La planta fotovoltaica més gran d’Europa a Badajoz: “Núñez de Balboa”.

El  reciclatge 

Plàstic

El plàstic, present en nombrosos productes, està compost per polímers de resines i substàncies que provenen del petroli que es modelen a partir de la pressió i la calor. 

Elaborats a partir de compostos derivats del petroli, el gas natural, etc. Aquests plàstics compten amb nombrosos tipus, però n'hi ha quatre que podrien denominar-se com a principals:

• Polietilè (PE): Present a bosses de plàstic, làmines i pel·lícules de plàstic, contenidors, microesferes de cosmètics i productes abrasius.

• Polyester (PET): Ho inclouen les ampolles, els envasos o la roba.

• Polipropilè (PP): Forma part dels electrodomèstics o peces dels vehicles.

• Clorur de polivinil (PVC): Present a les canonades, les vàlvules o les finestres.

El procés de reciclatge del plàstic és el següent: 

1. Dipòsit d'envasos al contenidor corresponent. Introduir envasos de plàstic, envasos metàl·lics i tetrabriks. També és possible dipositar les safates de suro.

2. Recollida i trasllat a la planta de selecció. Tots els envasos anteriors són traslladats a una planta, on es procedeix a seleccionar els materials i es classifiquen per colors.

3. Trituració i rentat. Els envasos es trituren i es renten per eliminar les impureses. 

4. Generació d'un envàs o producte nou. Després d'una nova depuració del material, el plàstic ja estaria llest per donar-li una nova forma i color segons la demanda. 

Paper

La generació d‟aquest tipus de residus fa que sigui fonamental el reciclatge del paper i el cartró. Encara que es pugui pensar que és possible reciclar tota mena de paper, no és així. Això és perquè el que realment es recicla és la cel·lulosa, principal material que conforma el paper. 

Entre els papers que es pot reciclar hi ha: 

• Diaris i revistes

• Caixes i cartrons (sempre que estiguin nets)

• Fulletons publicitaris

• Paper escrit i fotocòpies

Aquests tipus de papers no s'han d'introduir als contenidors de reciclatge:

• Paper higiènic o sanitari

• Paper de fax o fotogràfic

• Paper encerat o amb parafina

El procés de reciclatge del paper és el següent: 

1. Recollida del paper als contenidors.

2. Trasllat a la planta de tractament i classificació. Quan el paper i el cartró arriba a la planta, es procedeix a la classificació segons el tipus.

3. Procés d'extracció de les fibres i eliminació dels materials que no siguin paper. 

4. Centrifugat i eliminació de les tintes que sobren. Després, es torna a rentar per eliminar possibles restes d'altres materials.

5. Blanqueig del paper i nou ús.

Orgànic

Els residus o escombraries orgàniques són d' origen vegetal o animal , susceptibles de degradar-se biològicament i que alguna vegada van estar vius o van formar part d'un ésser viu. 

El procés de reciclatge del orgànic és el següent: 

1. Tots residus hauràn de ser dipositat al contenidor marró. 

2. Trasllat a la planta. La matèria orgànica arribarà a una planta on es convertirà en adob (no contamina i forma part del cicle natural de la natura). 

3. La descomposició sorgirà per l'activitat de microorganismes com els fongs i els bacteris, que aprofitaran les condicions provocades per fer la feina en un termini de 10 a 16 setmanes. 

Vidre

És important saber, què i com s'ha de dipositar aquest material als contenidors verds, ja que no tot es pot reciclar. 

El que cal introduir:

• Ampolles de vidre (Sense suro o tap).

• Flascons de vidre, com els de perfum.

• Pots d'aliments (sense tapa)

El que no s'ha d'introduir :

• Ceràmica

• Porcellana

• Cristall de copes o gots

• Bombetes (s'han de dipositar en un punt net)

• Miralls (s'han de dipositar en un punt net)

El procés de reciclatge és el següent: 

1. Dipòsit del vidre als contenidors. 

2. Recollida selectiva. Els camions carreguen tot el vidre dipositat als contenidors per traslladar-lo a la planta de tractament.

3. Arribada a la planta de tractament i neteja.

4. Trituració del vidre. 

5. Eliminació de restes i obtenció de la primera matèria. 

Rebuig

La fracció rebuig inclou tots els residus que no es poden reciclar i que, per tant, no poden anar a les fraccions reciclables. 

Els residus recollits com a fracció rebuig es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos s’intenta separar el paper i cartró, els envasos, el vidre i altres materials reciclables que hi pugui haver per incorporar-los a la cadena de reciclatge.

Oli

L’oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix al medi ambient per partida doble. Tirar l’oli domèstic usat per l’aigüera pot causar un important impacte en el medi ambient. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d’oli vegetal usat anuals. Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel·lícula superficial que afecta a l’intercanvi d’oxigen i perjudica als éssers vius de l’ecosistema. S’estima que un litre d’oli pot contaminar mil litres d’aigua.

L’oli usat té moltes altres sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s’aprofiten d’aquest residu per elaborar abonaments, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubrificants, pintures… 

Cautxú

En estat natural, el cautxú apareix en forma de làtex en plantes productores de cautxú anomenades coloides. 

La producció de cautxú segueix diferents passos: 

1. A la plantació, els operaris extreuen el làtex dels arbres amb un procediment anomenat sagnat que consisteix en fer un tall a l'arbre per on degota el làtex. 

2. Un cop recollit, el làtex lletós s'introdueix en un tanc de tractament en el que el líquid comença a quallar o coagular-se, fent-se més sòlid. En la majoría dels casos, el cautxú brut es mescla amb nombroses substàncies que modifiquen les seves característiques. Existeixen additius que estiren el cautxú però no s'endureixen materialment, com el carbonat de calci i la baritina o sulfat de bari. 

3. S'afegeixen altres substàncies reforçants per donar duresa al producte final, com el negre de fum, òxid de zinc, carbonat de magnesi i certes argiles. Altres additius que s'usen són pigments, com òxid de zinc, el litopó i tintes orgàniques, i estibadores, com certs derivats del petroli , la breva de pi o els àcids grassos, que s'usen quan el cautxú és massa rígid per barrejar-se amb altres substàncies. 

4. Abans de barrejar-lo amb altres substàncies, pero, el cautxú es sotmet a un procés de trituració, que el torna suau, enganxifós i plàstic. En aquest estat, està en millors condicions per barrejar-se amb altres substàncies com pigments, agents vulcanitzadors i altres additius secs

Cerca i investiga un planta de reciclatge

La funció de les plantes de triatge és seleccionar el contingut del material entrant que els hi arribi amb l'opció de separar-ne les fraccions recuperables i preparar-les per a la seva comercialització. A les plantes de triatge hi ha una combinació entre processos de selecció mecànics o automatitzats i processos manuals. A la zona de recepció arriben els camions i es pesen. Des d'aquesta zona s'alimenta la línia, des d'on es fa el triatge efectiu. Els residus recuperats es premsen i s'emmagatzemen fins que són duts a les plantes de reciclatge. 

Hi ha diferents tipus de residus: 

1. Envasos lleugers: Una planta de triatge d'envasos lleugers és una instal·lació especialitzada en la selecció per composició dels envasos lleugers rebuts procedents de la recollida selectiva d'aquesta fracció. Mecànica o manualment, es fa la selecció de diferents tipus de plàstics (PEAD –separat entre blanc i color–, PEBD, PET i envasos mixtes), envasos fèrrics i d'alumini, i cartró per begudes

L'estructura d'una planta de triatge d'envasos lleugers és:

• Zona de recepció d'envasos

  • Àrea on s'aboquen els envasos procedents de la recollida selectiva, un cop pesats.

• Zona de tria

  • A l'inici d'aquesta zona hi ha un obridor de bosses. A continuació comença la selecció dels envasos segons composició. El triatge pot ser manual, magnètic, volumètric, per densitats, balístic, òptic, etc. Aquest procés tendeix a automatitzar-se cada vegada més.

• Zona de premsar i embalar

  • Zona de premsat i embalatge per a facilitar el transport a les plantes de reciclatge.

• Zona de magatzem

  • Àrea d'emmagatzematge dels materials seleccionats i pendents de ésser transportats a instal·lacions de tractament.

• Zona d'oficines.

El rendiment aproximat d'una instal·lació d'aquest tipus és del 90% dels materials entrants, descomptant els impropis que ja no haurien d'arribar a la instal·lació.

Residus procedents de fracció inorgànica: Aquest tipus d'instal·lació està especialitzat en la selecció de la fracció inorgànica provinent dels municipis que han desplegat el model Residu mínim. Es tracta d'una planta més complexa que una de triatge d'envasos atès que rep molta fracció orgànica que no ha estat recollida selectivament i que dificulta la selecció i la qualitat dels materials obtinguts.

Multiproducte: Aquestes instal·lacions tenen les mateixes característiques tècniques que les plantes de triatge d'envasos lleugers, però amb l'afegit que han de triar una gran quantitat de paper i cartró, que pot ser superior al 50% en pes del material entrant.

Investiga la gestió dels residus en els països nòrdics

Els països nòrdics gestionen els residus amb un pla anomenat «clúster residus» vigent ara a Dinamarca i Suècia. 

En aquest programa participen 24 patrocinadors, és a dir, 2.300 membres i 150 centres col·laboratius, amb una facturació 69 milions d’euros. Les dues empreses generals  que col·laboren en aquest projecte són l’agència de residus de Catalunya (generalitat) i acció Catalonia trade investment.

Que fan 

• Projecte de simbiosi industrial 

• Contacte amb clústers del sector dels països nòrdics 

• Experiència incineradora Copenhague 

• Visita a centres de gestió o conèixer projectes relacionats amb els següents residus:

  • Tèxtil (planta de Malmö) 

  • Bateries de liti  

  • Metalls preciosos o terres rares 

  • Pantalles planes o panells fotovoltaics 

  • Composites (vaixells, pales d’aerogeneradors, avions, etc.)

• Catalonia trade investment 

Fets

• Fase 1: 2020 → Anàlisi estratègica per a entendre el “negoci” i al Desembre de 2020 la presentació pública

• Fase 2: 2021 → Pla de dinamització per a impulsar el procés de canvi 

• Fase 3: a mitjans de 2022 → Organització i construcció el clúster per establir una governança i garantir una execució sostenible 

Funcionament

• Resposta als reptes estratègics

• Sessions mensuals grupals

• Grups de treballs específics 

• Visites individuals

• Ço dissenyat per empreses i agents de l'entorn

• Ço liderat per ARC i ACCIÓ

Garanties, desenvolupament i millores (iniciativa)

• Garantia subministrament i eficiència operativa 

• Business development internacional

• RRHH i talent

• Desenvolupaments de productes i serveis diferencials

• Millora de l’ecosistema

Objectius

• Conèixer un ecosistema avançat amb

• solucions per reptes específics

• Cohesionar els membres del futur clúster

• Aprendre

Pla de sostenibilitat en el nostre edifici

Un edifici sostenible és un edifici el qual minimitza el consum energètic i d’aigua, que són imprescindibles en el desenvolupament urbà per a lluitar contra el canvi climàtic.

Característiques d’un edifici sostenible: 

• Ubicació i transport

  • No edificar en llocs ambientalment sensibles i disposar de transport públic per reduir l'ús del cotxe particular.

• Llocs sostenibles

  • Protegir i mantenir l'hàbitat natural, reduir la contaminació i l'ús de recursos naturals, i facilitar la interacció amb la naturalesa.

• Ús eficient de l'aigua

  • Minimitzar l'ús d'aigua durant la construcció i preveure mecanismes per reduir la petjada hídrica de l'immoble.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir el consum energètic, fer servir energies renovables i augmentar l'eficiència energètica per reduir la contaminació.

• Materials i recursos

  • Incorporar sistemes de reciclatge, utilitzar materials sostenibles i estalviar els màxims recursos possibles durant l'edificació.

• Qualitat ambiental interior

  • Atendre la qualitat de l'espai per als seus ocupants, com ara la neteja de l'aire, el control tèrmic o la contaminació acústica.

• Innovació en el disseny

  • Implementar estratègies innovadores pel que fa a la sostenibilitat durant la seva construcció.

• Prioritat regional

  • Aconseguir millores per al lloc on s'ubica pel que fa al medi ambient, l'equitat social o la salut pública

Com serà el nostre edifici i que farem per a que compleixi les condicions:

• Ubicació i transport

  • Construir en un terreny el qual no calgui treure arbres ni destruir fauna i flora per exemple construir en restes d’un edifici enderrocat etc…, i construir l’edifici al costat de metro/bus etc…

• Llocs sostenibles

  • Cuidar i mantenir la fauna i flora que hi hagi al voltant de l’edifici, reduir el consum de gas, llum, electricitat i altres energies no renovables, fer ús de recursos naturals com la  llum del sol mitjançant plaques solars o aprofitar l’aigua exterior, i construir el solar al costat d’un parc o bosc perquè els habitants estiguin a prop de la natura.

• Us eficient de l’aigua

  • Aprofitar l’aigua disposada durant la construcció i limitar l'ús d’aigua corrent el menys possible, aprofitar aigua que dona la natura i preveure l’aigua estrictament necessària per a no gastar de més.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir ús de consum energètic és a dir fer ús d’energies renovables i intentar racionalitzar l’ús d’energies contaminants per a perjudicar al medi ambient el menys possible

• Materials i recursos

  • Incorporar a la casa sistemes de separació de residus i reciclatge, per a l’edificació utilitzar materials sostenibles ( fusta  etc…) i estalviar el màxim de material possible

• Qualitat ambiental

  • Implementar qualitat per als habitants a l’interior de la casa, netejar l’aire posant sistemes anti fum i molta ventilació i canalitzacions per eliminar brutícies, el control tèrmic a base de buscar materials adients i controlar l’ús d’aparells per a modificar les temperatures ( aire acondicioat, calefacció etc…) i la contaminació acústica a base d’instal·lar aïllament a la casa.

• Innovació en el disseny

  • Renovar i utilitzar materials sostenibles per a tota la construcció com fusta no usada restes d’altre obres vidre i paper reciclat etc…

• Prioritat regional 

  • Ubicar l’edifici en un lloc no usat d’un altre solar i que estigui apartat per no fer malbé els elements naturals, garantir les condicions per a què tots els habitants visquin de forma igualitaria habilitants totes les cases de l’edifici amb les mateixes comoditats i que estigui a una distància de les eines indispensables d'ús públic com escoles i hospitals per a garantir el benestar i salut pública per a tothom.

Afebliment de la capa d’ozó

La vida al nostre planeta depèn d'una capa de gas ozó que es troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una capa de l'atmosfera anomenada estratosfera.

Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:

• Danys en els ulls de les persones i dels animals. 

• Augment dels problemes de cataractes i de ceguesa.

• Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.

• Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.

• Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.

• Producció de més casos de malalties infeccioses.

• Es faran malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.

• Reducció del creixement de les plantes. 

• Baixada del rendiment dels conreus.

• La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.

• Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.

• El fitoplàncton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera. 

• L'augment de CO2 incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill

Efecte hivernacle

L'efecte d'hivernacle és un fenomen natural i beneficiós per a nosaltres. Determinats gasos presents en l'atmosfera retenen part de la radiació tèrmica emesa per la superfície terrestre després de ser escalfada pel sol, mantenint la temperatura del planeta a un nivell adequat per al desenvolupament de la vida. 

L'acció de l'home —a través d'activitats com la indústria, l'agricultura i la ramaderia intensiva o el transport—, no obstant això, ha augmentat la presència d'aquests gasos en l'atmosfera —principalment, diòxid de carboni i metà a conseqüència de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas—, fent que retinguin més calor i incrementant la temperatura planetària. És el que coneixem com l'escalfament global.

La contaminació de l'aigua

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'aigua contaminada com aquella que sofreix canvis en la seva composició fins a quedar inservible. 

És a dir, és aigua tòxica que no es pot ni beure ni destinar a activitats essencials com l'agricultura, a més d'una font d'insalubritat que provoca més de 500.000 morts anuals a nivell global per diarrea i transmet malalties com el còlera, la disenteria, la febre tifoidal i la poliomielitis.

Els principals contaminants de l'aigua inclouen bacteris, virus, paràsits, fertilitzants, pesticides, fàrmacs, nitrats, fosfats, plàstics, deixalles fecals i fins a substàncies radioactives. Aquests elements no sempre tenyeixen l'aigua, fent que la contaminació hídrica resulti invisible en moltes ocasions. Per aquesta raó, se sol recórrer a l'anàlisi química de petites mostres i organismes aquàtics per a conèixer l'estat de la qualitat de l'aigua.

Els factors naturals (com la filtració del Mercuri present en l'escorça de la Terra) poden contaminar els oceans, rius, llacs, canals i embassaments. 

No obstant això, l'habitual és que la deterioració de l'aigua procedeixi de les activitats humanes i les seves conseqüències

• Escalfament global

  • L'augment de la temperatura terrestre, a causa de les emissions de Ço₂, escalfa l'aigua i això fa que disminueixi el seu nivell d'oxigen.

• Desforestació

  • La tala dels boscos pot esgotar les fonts hídriques i genera residus orgànics que serveixen de brou de cultiu per a bacteris contaminants.

• Activitats industrials, agrícoles i ramaderes

  • Els abocaments de productes químics procedents d'aquests sectors són unes de les causes principals de l'eutrofització de l'aigua.

• Escombraries i abocaments d'aigües fecals

  • L'ONU assegura que més del 80% de les aigües residuals del món que arriben a la mar i als rius estan sense depurar.

• Trànsit marítim

  • Bona part dels plàstics que contaminen els oceans procedeixen dels vaixells pesquers, petroliers i de transport de mercaderies.

• Vessaments de combustible

  • El transport i l'emmagatzematge del petroli i els seus derivats donen lloc a filtracions que poden arribar a les fonts d'aigua.

El canvi climàtic

Canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra.

Les evidències científiques sobre el canvi climàtic global a causa de l’activitat humana i les seves conseqüències es van començar a acumular sobre la dècada dels anys 80 del Segle XX. L’any 1988 el Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i l’Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic.

La funció de l’IPCC consisteix en analitzar, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per a entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

A l’any 1996 l’IPCC va publicar el seu segon informe d’avaluació, on, a partir de treballs d’investigació procedents de més de 150 països, es van resumir els resultats científics més importants sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals. 

Aquest informe va concloure que la Terra s’havia escalfat globalment uns 0,6 Cº durant els últims 100 anys.

Els minerals fòssils

Els fòssils són restes d’éssers vius del passat o rastres de la seva activitat que s’han conservat fins ara. Hi han fòssils petrificats i fòssils permineralitzats.

Les parts de l’ésser viu en morir, en lloc de descompondre’s, se substitueixen per minerals amb el pas dels anys. Els icnofòssils són les restes de l’activitat d’un ésser viu que han quedat conservades a les roques. L’ambre (on es poden conservar altres éssers vius com els insectes) és resina fossilitzada de més de 20 milions d’anys. Si té menys de 20 milions d’anys, la resina fòssil es diu copal. 

Els fòssils més antics són els estromatòlits amb més de 2.800 milions d'anys.

Les energies renovables 

Parc eòlic

Els parcs eòlics tenen com a objectiu produir energia elèctrica a partir d’energia eòlica (aire).

Components:

• Aerogeneradors:

  • S’escull en funció de les característiques del vent (Força, freqüència i altura òptima) i de l’emplaçament (accessibilitat). Com més gran l’aerogenerador més potència i aprofitament de l’energia eòlica.

• Línies de distribució interior

  • Segons la normativa (Decret 147/2009) han d’estar soterrades.

• Centre de transformació

• Edifici de control

• Línia d’evacuació

Funcionament:

1. L’energia eòlica fa moure les pales dels aerogeneradors. 

2. Un generador situat dins de la naveta transforma el moviment en electricitat de corrent continu que es transporta fins al centre de transformació del parc eòlic, on es converteix en corrent altern i s'evacua a la xarxa de distribució.

Exemple:

Parc eòlic de l’Alt Empordà

Parc de plaques solars

Instal·lació d'energia solar a gran escala, establert en terrenys o superfícies aquàtiques i compost per un gran nombre de plaques solars interconnectades. Requereixen diversos inversors, una sala de control centralitzada i transformadors d'alta tensió per al seu funcionament.

Característiques:

• Està compost de milers de panells solars connectats entre si, per mitjà de conductors elèctrics agrupats per àrees.

• Depenent de les seves característiques, els parcs solars tenen la capacitat de generar milers de watts d'electricitat per segon i són una font d'energia renovable cada vegada més eficient.

• No sols té la capacitat de captar llum solar per mitjà de milers de plaques solars en conjunt, sinó que a més emmagatzema l'energia solar en grans camps de bateries, permetent la seva utilització quan així es requereixi.

• Com els panells solars estan proveïts de suports, això permet adaptar la seva inclinació entre 15° i 45° d'acord amb la posició del sol i les estacions, la qual cosa assegura un òptim rendiment durant tot l'any.

Exemple:

La planta fotovoltaica més gran d’Europa a Badajoz: “Núñez de Balboa”.

El  reciclatge 

Plàstic

El plàstic, present en nombrosos productes, està compost per polímers de resines i substàncies que provenen del petroli que es modelen a partir de la pressió i la calor. 

Elaborats a partir de compostos derivats del petroli, el gas natural, etc. Aquests plàstics compten amb nombrosos tipus, però n'hi ha quatre que podrien denominar-se com a principals:

• Polietilè (PE): Present a bosses de plàstic, làmines i pel·lícules de plàstic, contenidors, microesferes de cosmètics i productes abrasius.

• Polyester (PET): Ho inclouen les ampolles, els envasos o la roba.

• Polipropilè (PP): Forma part dels electrodomèstics o peces dels vehicles.

• Clorur de polivinil (PVC): Present a les canonades, les vàlvules o les finestres.

El procés de reciclatge del plàstic és el següent: 

1. Dipòsit d'envasos al contenidor corresponent. Introduir envasos de plàstic, envasos metàl·lics i tetrabriks. També és possible dipositar les safates de suro.

2. Recollida i trasllat a la planta de selecció. Tots els envasos anteriors són traslladats a una planta, on es procedeix a seleccionar els materials i es classifiquen per colors.

3. Trituració i rentat. Els envasos es trituren i es renten per eliminar les impureses. 

4. Generació d'un envàs o producte nou. Després d'una nova depuració del material, el plàstic ja estaria llest per donar-li una nova forma i color segons la demanda. 

Paper

La generació d‟aquest tipus de residus fa que sigui fonamental el reciclatge del paper i el cartró. Encara que es pugui pensar que és possible reciclar tota mena de paper, no és així. Això és perquè el que realment es recicla és la cel·lulosa, principal material que conforma el paper. 

Entre els papers que es pot reciclar hi ha: 

• Diaris i revistes

• Caixes i cartrons (sempre que estiguin nets)

• Fulletons publicitaris

• Paper escrit i fotocòpies

Aquests tipus de papers no s'han d'introduir als contenidors de reciclatge:

• Paper higiènic o sanitari

• Paper de fax o fotogràfic

• Paper encerat o amb parafina

El procés de reciclatge del paper és el següent: 

1. Recollida del paper als contenidors.

2. Trasllat a la planta de tractament i classificació. Quan el paper i el cartró arriba a la planta, es procedeix a la classificació segons el tipus.

3. Procés d'extracció de les fibres i eliminació dels materials que no siguin paper. 

4. Centrifugat i eliminació de les tintes que sobren. Després, es torna a rentar per eliminar possibles restes d'altres materials.

5. Blanqueig del paper i nou ús.

Orgànic

Els residus o escombraries orgàniques són d' origen vegetal o animal , susceptibles de degradar-se biològicament i que alguna vegada van estar vius o van formar part d'un ésser viu. 

El procés de reciclatge del orgànic és el següent: 

1. Tots residus hauràn de ser dipositat al contenidor marró. 

2. Trasllat a la planta. La matèria orgànica arribarà a una planta on es convertirà en adob (no contamina i forma part del cicle natural de la natura). 

3. La descomposició sorgirà per l'activitat de microorganismes com els fongs i els bacteris, que aprofitaran les condicions provocades per fer la feina en un termini de 10 a 16 setmanes. 

Vidre

És important saber, què i com s'ha de dipositar aquest material als contenidors verds, ja que no tot es pot reciclar. 

El que cal introduir:

• Ampolles de vidre (Sense suro o tap).

• Flascons de vidre, com els de perfum.

• Pots d'aliments (sense tapa)

El que no s'ha d'introduir :

• Ceràmica

• Porcellana

• Cristall de copes o gots

• Bombetes (s'han de dipositar en un punt net)

• Miralls (s'han de dipositar en un punt net)

El procés de reciclatge és el següent: 

1. Dipòsit del vidre als contenidors. 

2. Recollida selectiva. Els camions carreguen tot el vidre dipositat als contenidors per traslladar-lo a la planta de tractament.

3. Arribada a la planta de tractament i neteja.

4. Trituració del vidre. 

5. Eliminació de restes i obtenció de la primera matèria. 

Rebuig

La fracció rebuig inclou tots els residus que no es poden reciclar i que, per tant, no poden anar a les fraccions reciclables. 

Els residus recollits com a fracció rebuig es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos s’intenta separar el paper i cartró, els envasos, el vidre i altres materials reciclables que hi pugui haver per incorporar-los a la cadena de reciclatge.

Oli

L’oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix al medi ambient per partida doble. Tirar l’oli domèstic usat per l’aigüera pot causar un important impacte en el medi ambient. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d’oli vegetal usat anuals. Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel·lícula superficial que afecta a l’intercanvi d’oxigen i perjudica als éssers vius de l’ecosistema. S’estima que un litre d’oli pot contaminar mil litres d’aigua.

L’oli usat té moltes altres sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s’aprofiten d’aquest residu per elaborar abonaments, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubrificants, pintures… 

Cautxú

En estat natural, el cautxú apareix en forma de làtex en plantes productores de cautxú anomenades coloides. 

La producció de cautxú segueix diferents passos: 

1. A la plantació, els operaris extreuen el làtex dels arbres amb un procediment anomenat sagnat que consisteix en fer un tall a l'arbre per on degota el làtex. 

2. Un cop recollit, el làtex lletós s'introdueix en un tanc de tractament en el que el líquid comença a quallar o coagular-se, fent-se més sòlid. En la majoría dels casos, el cautxú brut es mescla amb nombroses substàncies que modifiquen les seves característiques. Existeixen additius que estiren el cautxú però no s'endureixen materialment, com el carbonat de calci i la baritina o sulfat de bari. 

3. S'afegeixen altres substàncies reforçants per donar duresa al producte final, com el negre de fum, òxid de zinc, carbonat de magnesi i certes argiles. Altres additius que s'usen són pigments, com òxid de zinc, el litopó i tintes orgàniques, i estibadores, com certs derivats del petroli , la breva de pi o els àcids grassos, que s'usen quan el cautxú és massa rígid per barrejar-se amb altres substàncies. 

4. Abans de barrejar-lo amb altres substàncies, pero, el cautxú es sotmet a un procés de trituració, que el torna suau, enganxifós i plàstic. En aquest estat, està en millors condicions per barrejar-se amb altres substàncies com pigments, agents vulcanitzadors i altres additius secs

Cerca i investiga un planta de reciclatge

La funció de les plantes de triatge és seleccionar el contingut del material entrant que els hi arribi amb l'opció de separar-ne les fraccions recuperables i preparar-les per a la seva comercialització. A les plantes de triatge hi ha una combinació entre processos de selecció mecànics o automatitzats i processos manuals. A la zona de recepció arriben els camions i es pesen. Des d'aquesta zona s'alimenta la línia, des d'on es fa el triatge efectiu. Els residus recuperats es premsen i s'emmagatzemen fins que són duts a les plantes de reciclatge. 

Hi ha diferents tipus de residus: 

1. Envasos lleugers: Una planta de triatge d'envasos lleugers és una instal·lació especialitzada en la selecció per composició dels envasos lleugers rebuts procedents de la recollida selectiva d'aquesta fracció. Mecànica o manualment, es fa la selecció de diferents tipus de plàstics (PEAD –separat entre blanc i color–, PEBD, PET i envasos mixtes), envasos fèrrics i d'alumini, i cartró per begudes

L'estructura d'una planta de triatge d'envasos lleugers és:

• Zona de recepció d'envasos

  • Àrea on s'aboquen els envasos procedents de la recollida selectiva, un cop pesats.

• Zona de tria

  • A l'inici d'aquesta zona hi ha un obridor de bosses. A continuació comença la selecció dels envasos segons composició. El triatge pot ser manual, magnètic, volumètric, per densitats, balístic, òptic, etc. Aquest procés tendeix a automatitzar-se cada vegada més.

• Zona de premsar i embalar

  • Zona de premsat i embalatge per a facilitar el transport a les plantes de reciclatge.

• Zona de magatzem

  • Àrea d'emmagatzematge dels materials seleccionats i pendents de ésser transportats a instal·lacions de tractament.

• Zona d'oficines.

El rendiment aproximat d'una instal·lació d'aquest tipus és del 90% dels materials entrants, descomptant els impropis que ja no haurien d'arribar a la instal·lació.

Residus procedents de fracció inorgànica: Aquest tipus d'instal·lació està especialitzat en la selecció de la fracció inorgànica provinent dels municipis que han desplegat el model Residu mínim. Es tracta d'una planta més complexa que una de triatge d'envasos atès que rep molta fracció orgànica que no ha estat recollida selectivament i que dificulta la selecció i la qualitat dels materials obtinguts.

Multiproducte: Aquestes instal·lacions tenen les mateixes característiques tècniques que les plantes de triatge d'envasos lleugers, però amb l'afegit que han de triar una gran quantitat de paper i cartró, que pot ser superior al 50% en pes del material entrant.

Investiga la gestió dels residus en els països nòrdics

Els països nòrdics gestionen els residus amb un pla anomenat «clúster residus» vigent ara a Dinamarca i Suècia. 

En aquest programa participen 24 patrocinadors, és a dir, 2.300 membres i 150 centres col·laboratius, amb una facturació 69 milions d’euros. Les dues empreses generals  que col·laboren en aquest projecte són l’agència de residus de Catalunya (generalitat) i acció Catalonia trade investment.

Que fan 

• Projecte de simbiosi industrial 

• Contacte amb clústers del sector dels països nòrdics 

• Experiència incineradora Copenhague 

• Visita a centres de gestió o conèixer projectes relacionats amb els següents residus:

  • Tèxtil (planta de Malmö) 

  • Bateries de liti  

  • Metalls preciosos o terres rares 

  • Pantalles planes o panells fotovoltaics 

  • Composites (vaixells, pales d’aerogeneradors, avions, etc.)

• Catalonia trade investment 

Fets

• Fase 1: 2020 → Anàlisi estratègica per a entendre el “negoci” i al Desembre de 2020 la presentació pública

• Fase 2: 2021 → Pla de dinamització per a impulsar el procés de canvi 

• Fase 3: a mitjans de 2022 → Organització i construcció el clúster per establir una governança i garantir una execució sostenible 

Funcionament

• Resposta als reptes estratègics

• Sessions mensuals grupals

• Grups de treballs específics 

• Visites individuals

• Ço dissenyat per empreses i agents de l'entorn

• Ço liderat per ARC i ACCIÓ

Garanties, desenvolupament i millores (iniciativa)

• Garantia subministrament i eficiència operativa 

• Business development internacional

• RRHH i talent

• Desenvolupaments de productes i serveis diferencials

• Millora de l’ecosistema

Objectius

• Conèixer un ecosistema avançat amb

• solucions per reptes específics

• Cohesionar els membres del futur clúster

• Aprendre

Pla de sostenibilitat en el nostre edifici

Un edifici sostenible és un edifici el qual minimitza el consum energètic i d’aigua, que són imprescindibles en el desenvolupament urbà per a lluitar contra el canvi climàtic.

Característiques d’un edifici sostenible: 

• Ubicació i transport

  • No edificar en llocs ambientalment sensibles i disposar de transport públic per reduir l'ús del cotxe particular.

• Llocs sostenibles

  • Protegir i mantenir l'hàbitat natural, reduir la contaminació i l'ús de recursos naturals, i facilitar la interacció amb la naturalesa.

• Ús eficient de l'aigua

  • Minimitzar l'ús d'aigua durant la construcció i preveure mecanismes per reduir la petjada hídrica de l'immoble.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir el consum energètic, fer servir energies renovables i augmentar l'eficiència energètica per reduir la contaminació.

• Materials i recursos

  • Incorporar sistemes de reciclatge, utilitzar materials sostenibles i estalviar els màxims recursos possibles durant l'edificació.

• Qualitat ambiental interior

  • Atendre la qualitat de l'espai per als seus ocupants, com ara la neteja de l'aire, el control tèrmic o la contaminació acústica.

• Innovació en el disseny

  • Implementar estratègies innovadores pel que fa a la sostenibilitat durant la seva construcció.

• Prioritat regional

  • Aconseguir millores per al lloc on s'ubica pel que fa al medi ambient, l'equitat social o la salut pública

Com serà el nostre edifici i que farem per a que compleixi les condicions:

• Ubicació i transport

  • Construir en un terreny el qual no calgui treure arbres ni destruir fauna i flora per exemple construir en restes d’un edifici enderrocat etc…, i construir l’edifici al costat de metro/bus etc…

• Llocs sostenibles

  • Cuidar i mantenir la fauna i flora que hi hagi al voltant de l’edifici, reduir el consum de gas, llum, electricitat i altres energies no renovables, fer ús de recursos naturals com la  llum del sol mitjançant plaques solars o aprofitar l’aigua exterior, i construir el solar al costat d’un parc o bosc perquè els habitants estiguin a prop de la natura.

• Us eficient de l’aigua

  • Aprofitar l’aigua disposada durant la construcció i limitar l'ús d’aigua corrent el menys possible, aprofitar aigua que dona la natura i preveure l’aigua estrictament necessària per a no gastar de més.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir ús de consum energètic és a dir fer ús d’energies renovables i intentar racionalitzar l’ús d’energies contaminants per a perjudicar al medi ambient el menys possible

• Materials i recursos

  • Incorporar a la casa sistemes de separació de residus i reciclatge, per a l’edificació utilitzar materials sostenibles ( fusta  etc…) i estalviar el màxim de material possible

• Qualitat ambiental

  • Implementar qualitat per als habitants a l’interior de la casa, netejar l’aire posant sistemes anti fum i molta ventilació i canalitzacions per eliminar brutícies, el control tèrmic a base de buscar materials adients i controlar l’ús d’aparells per a modificar les temperatures ( aire acondicioat, calefacció etc…) i la contaminació acústica a base d’instal·lar aïllament a la casa.

• Innovació en el disseny

  • Renovar i utilitzar materials sostenibles per a tota la construcció com fusta no usada restes d’altre obres vidre i paper reciclat etc…

• Prioritat regional 

  • Ubicar l’edifici en un lloc no usat d’un altre solar i que estigui apartat per no fer malbé els elements naturals, garantir les condicions per a què tots els habitants visquin de forma igualitaria habilitants totes les cases de l’edifici amb les mateixes comoditats i que estigui a una distància de les eines indispensables d'ús públic com escoles i hospitals per a garantir el benestar i salut pública per a tothom.

La contaminació de l'aigua

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'aigua contaminada com aquella que sofreix canvis en la seva composició fins a quedar inservible. 

És a dir, és aigua tòxica que no es pot ni beure ni destinar a activitats essencials com l'agricultura, a més d'una font d'insalubritat que provoca més de 500.000 morts anuals a nivell global per diarrea i transmet malalties com el còlera, la disenteria, la febre tifoidal i la poliomielitis.

Els principals contaminants de l'aigua inclouen bacteris, virus, paràsits, fertilitzants, pesticides, fàrmacs, nitrats, fosfats, plàstics, deixalles fecals i fins a substàncies radioactives. Aquests elements no sempre tenyeixen l'aigua, fent que la contaminació hídrica resulti invisible en moltes ocasions. Per aquesta raó, se sol recórrer a l'anàlisi química de petites mostres i organismes aquàtics per a conèixer l'estat de la qualitat de l'aigua.

Els factors naturals (com la filtració del Mercuri present en l'escorça de la Terra) poden contaminar els oceans, rius, llacs, canals i embassaments. 

No obstant això, l'habitual és que la deterioració de l'aigua procedeixi de les activitats humanes i les seves conseqüències

• Escalfament global

  • L'augment de la temperatura terrestre, a causa de les emissions de Ço₂, escalfa l'aigua i això fa que disminueixi el seu nivell d'oxigen.

• Desforestació

  • La tala dels boscos pot esgotar les fonts hídriques i genera residus orgànics que serveixen de brou de cultiu per a bacteris contaminants.

• Activitats industrials, agrícoles i ramaderes

  • Els abocaments de productes químics procedents d'aquests sectors són unes de les causes principals de l'eutrofització de l'aigua.

• Escombraries i abocaments d'aigües fecals

  • L'ONU assegura que més del 80% de les aigües residuals del món que arriben a la mar i als rius estan sense depurar.

• Trànsit marítim

  • Bona part dels plàstics que contaminen els oceans procedeixen dels vaixells pesquers, petroliers i de transport de mercaderies.

• Vessaments de combustible

  • El transport i l'emmagatzematge del petroli i els seus derivats donen lloc a filtracions que poden arribar a les fonts d'aigua.

El canvi climàtic

Canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra.

Les evidències científiques sobre el canvi climàtic global a causa de l’activitat humana i les seves conseqüències es van començar a acumular sobre la dècada dels anys 80 del Segle XX. L’any 1988 el Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i l’Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic.

La funció de l’IPCC consisteix en analitzar, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per a entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

A l’any 1996 l’IPCC va publicar el seu segon informe d’avaluació, on, a partir de treballs d’investigació procedents de més de 150 països, es van resumir els resultats científics més importants sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals. 

Aquest informe va concloure que la Terra s’havia escalfat globalment uns 0,6 Cº durant els últims 100 anys.

Els minerals fòssils

Els fòssils són restes d’éssers vius del passat o rastres de la seva activitat que s’han conservat fins ara. Hi han fòssils petrificats i fòssils permineralitzats.

Les parts de l’ésser viu en morir, en lloc de descompondre’s, se substitueixen per minerals amb el pas dels anys. Els icnofòssils són les restes de l’activitat d’un ésser viu que han quedat conservades a les roques. L’ambre (on es poden conservar altres éssers vius com els insectes) és resina fossilitzada de més de 20 milions d’anys. Si té menys de 20 milions d’anys, la resina fòssil es diu copal. 

Els fòssils més antics són els estromatòlits amb més de 2.800 milions d'anys.

Les energies renovables 

Parc eòlic

Els parcs eòlics tenen com a objectiu produir energia elèctrica a partir d’energia eòlica (aire).

Components:

• Aerogeneradors:

  • S’escull en funció de les característiques del vent (Força, freqüència i altura òptima) i de l’emplaçament (accessibilitat). Com més gran l’aerogenerador més potència i aprofitament de l’energia eòlica.

• Línies de distribució interior

  • Segons la normativa (Decret 147/2009) han d’estar soterrades.

• Centre de transformació

• Edifici de control

• Línia d’evacuació

Funcionament:

1. L’energia eòlica fa moure les pales dels aerogeneradors. 

2. Un generador situat dins de la naveta transforma el moviment en electricitat de corrent continu que es transporta fins al centre de transformació del parc eòlic, on es converteix en corrent altern i s'evacua a la xarxa de distribució.

Exemple:

Parc eòlic de l’Alt Empordà

Parc de plaques solars

Instal·lació d'energia solar a gran escala, establert en terrenys o superfícies aquàtiques i compost per un gran nombre de plaques solars interconnectades. Requereixen diversos inversors, una sala de control centralitzada i transformadors d'alta tensió per al seu funcionament.

Característiques:

• Està compost de milers de panells solars connectats entre si, per mitjà de conductors elèctrics agrupats per àrees.

• Depenent de les seves característiques, els parcs solars tenen la capacitat de generar milers de watts d'electricitat per segon i són una font d'energia renovable cada vegada més eficient.

• No sols té la capacitat de captar llum solar per mitjà de milers de plaques solars en conjunt, sinó que a més emmagatzema l'energia solar en grans camps de bateries, permetent la seva utilització quan així es requereixi.

• Com els panells solars estan proveïts de suports, això permet adaptar la seva inclinació entre 15° i 45° d'acord amb la posició del sol i les estacions, la qual cosa assegura un òptim rendiment durant tot l'any.

Exemple:

La planta fotovoltaica més gran d’Europa a Badajoz: “Núñez de Balboa”.

El  reciclatge 

Plàstic El plàstic, present en nombrosos productes, està compost per polímers de resines i substàncies que provenen del petroli que es modelen a partir de la pressió i la calor. 

Elaborats a partir de compostos derivats del petroli, el gas natural, etc. Aquests plàstics compten amb nombrosos tipus, però n'hi ha quatre que podrien denominar-se com a principals:

• Polietilè (PE): Present a bosses de plàstic, làmines i pel·lícules de plàstic, contenidors, microesferes de cosmètics i productes abrasius.

• Polyester (PET): Ho inclouen les ampolles, els envasos o la roba.

• Polipropilè (PP): Forma part dels electrodomèstics o peces dels vehicles.

• Clorur de polivinil (PVC): Present a les canonades, les vàlvules o les finestres.

El procés de reciclatge del plàstic és el següent: 

1. Dipòsit d'envasos al contenidor corresponent. Introduir envasos de plàstic, envasos metàl·lics i tetrabriks. També és possible dipositar les safates de suro.

2. Recollida i trasllat a la planta de selecció. Tots els envasos anteriors són traslladats a una planta, on es procedeix a seleccionar els materials i es classifiquen per colors.

3. Trituració i rentat. Els envasos es trituren i es renten per eliminar les impureses. 

4. Generació d'un envàs o producte nou. Després d'una nova depuració del material, el plàstic ja estaria llest per donar-li una nova forma i color segons la demanda. 

Paper

La generació d‟aquest tipus de residus fa que sigui fonamental el reciclatge del paper i el cartró. Encara que es pugui pensar que és possible reciclar tota mena de paper, no és així. Això és perquè el que realment es recicla és la cel·lulosa, principal material que conforma el paper. 

Entre els papers que es pot reciclar hi ha: 

• Diaris i revistes

• Caixes i cartrons (sempre que estiguin nets)

• Fulletons publicitaris

• Paper escrit i fotocòpies

Aquests tipus de papers no s'han d'introduir als contenidors de reciclatge:

• Paper higiènic o sanitari

• Paper de fax o fotogràfic

• Paper encerat o amb parafina

El procés de reciclatge del paper és el següent: 

1. Recollida del paper als contenidors.

2. Trasllat a la planta de tractament i classificació. Quan el paper i el cartró arriba a la planta, es procedeix a la classificació segons el tipus.

3. Procés d'extracció de les fibres i eliminació dels materials que no siguin paper. 

4. Centrifugat i eliminació de les tintes que sobren. Després, es torna a rentar per eliminar possibles restes d'altres materials.

5. Blanqueig del paper i nou ús.

Orgànic

Els residus o escombraries orgàniques són d' origen vegetal o animal , susceptibles de degradar-se biològicament i que alguna vegada van estar vius o van formar part d'un ésser viu. 

El procés de reciclatge del orgànic és el següent: 

1. Tots residus hauràn de ser dipositat al contenidor marró. 

2. Trasllat a la planta. La matèria orgànica arribarà a una planta on es convertirà en adob (no contamina i forma part del cicle natural de la natura). 

3. La descomposició sorgirà per l'activitat de microorganismes com els fongs i els bacteris, que aprofitaran les condicions provocades per fer la feina en un termini de 10 a 16 setmanes. 

Vidre

És important saber, què i com s'ha de dipositar aquest material als contenidors verds, ja que no tot es pot reciclar. 

El que cal introduir:

• Ampolles de vidre (Sense suro o tap).

• Flascons de vidre, com els de perfum.

• Pots d'aliments (sense tapa)

El que no s'ha d'introduir :

• Ceràmica

• Porcellana

• Cristall de copes o gots

• Bombetes (s'han de dipositar en un punt net)

• Miralls (s'han de dipositar en un punt net)

El procés de reciclatge és el següent: 

1. Dipòsit del vidre als contenidors. 

2. Recollida selectiva. Els camions carreguen tot el vidre dipositat als contenidors per traslladar-lo a la planta de tractament.

3. Arribada a la planta de tractament i neteja.

4. Trituració del vidre. 

5. Eliminació de restes i obtenció de la primera matèria. 

Rebuig

La fracció rebuig inclou tots els residus que no es poden reciclar i que, per tant, no poden anar a les fraccions reciclables. 

Els residus recollits com a fracció rebuig es duen als ecoparcs, on mitjançant diversos processos s’intenta separar el paper i cartró, els envasos, el vidre i altres materials reciclables que hi pugui haver per incorporar-los a la cadena de reciclatge.

Oli

L’oli domèstic usat es pot reciclar i és una acció senzilla que afavoreix al medi ambient per partida doble. Tirar l’oli domèstic usat per l’aigüera pot causar un important impacte en el medi ambient. En total, Espanya mou uns 180 milions de litres d’oli vegetal usat anuals. Si aquest residu arriba als rius, es forma una pel·lícula superficial que afecta a l’intercanvi d’oxigen i perjudica als éssers vius de l’ecosistema. S’estima que un litre d’oli pot contaminar mil litres d’aigua.

L’oli usat té moltes altres sortides. Indústries tan diverses com la química, la cosmètica o la farmacèutica s’aprofiten d’aquest residu per elaborar abonaments, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons, lubrificants, pintures… 

Cautxú

En estat natural, el cautxú apareix en forma de làtex en plantes productores de cautxú anomenades coloides. 

La producció de cautxú segueix diferents passos: 

1. A la plantació, els operaris extreuen el làtex dels arbres amb un procediment anomenat sagnat que consisteix en fer un tall a l'arbre per on degota el làtex. 

2. Un cop recollit, el làtex lletós s'introdueix en un tanc de tractament en el que el líquid comença a quallar o coagular-se, fent-se més sòlid. En la majoría dels casos, el cautxú brut es mescla amb nombroses substàncies que modifiquen les seves característiques. Existeixen additius que estiren el cautxú però no s'endureixen materialment, com el carbonat de calci i la baritina o sulfat de bari. 

3. S'afegeixen altres substàncies reforçants per donar duresa al producte final, com el negre de fum, òxid de zinc, carbonat de magnesi i certes argiles. Altres additius que s'usen són pigments, com òxid de zinc, el litopó i tintes orgàniques, i estibadores, com certs derivats del petroli , la breva de pi o els àcids grassos, que s'usen quan el cautxú és massa rígid per barrejar-se amb altres substàncies. 

4. Abans de barrejar-lo amb altres substàncies, pero, el cautxú es sotmet a un procés de trituració, que el torna suau, enganxifós i plàstic. En aquest estat, està en millors condicions per barrejar-se amb altres substàncies com pigments, agents vulcanitzadors i altres additius secs

Cerca i investiga un planta de reciclatge

La funció de les plantes de triatge és seleccionar el contingut del material entrant que els hi arribi amb l'opció de separar-ne les fraccions recuperables i preparar-les per a la seva comercialització. A les plantes de triatge hi ha una combinació entre processos de selecció mecànics o automatitzats i processos manuals. A la zona de recepció arriben els camions i es pesen. Des d'aquesta zona s'alimenta la línia, des d'on es fa el triatge efectiu. Els residus recuperats es premsen i s'emmagatzemen fins que són duts a les plantes de reciclatge. 

Hi ha diferents tipus de residus: 

1. Envasos lleugers: Una planta de triatge d'envasos lleugers és una instal·lació especialitzada en la selecció per composició dels envasos lleugers rebuts procedents de la recollida selectiva d'aquesta fracció. Mecànica o manualment, es fa la selecció de diferents tipus de plàstics (PEAD –separat entre blanc i color–, PEBD, PET i envasos mixtes), envasos fèrrics i d'alumini, i cartró per begudes

L'estructura d'una planta de triatge d'envasos lleugers és:

• Zona de recepció d'envasos

  • Àrea on s'aboquen els envasos procedents de la recollida selectiva, un cop pesats.

• Zona de tria

  • A l'inici d'aquesta zona hi ha un obridor de bosses. A continuació comença la selecció dels envasos segons composició. El triatge pot ser manual, magnètic, volumètric, per densitats, balístic, òptic, etc. Aquest procés tendeix a automatitzar-se cada vegada més.

• Zona de premsar i embalar

  • Zona de premsat i embalatge per a facilitar el transport a les plantes de reciclatge.

• Zona de magatzem

  • Àrea d'emmagatzematge dels materials seleccionats i pendents de ésser transportats a instal·lacions de tractament.

• Zona d'oficines.

El rendiment aproximat d'una instal·lació d'aquest tipus és del 90% dels materials entrants, descomptant els impropis que ja no haurien d'arribar a la instal·lació.

Residus procedents de fracció inorgànica: Aquest tipus d'instal·lació està especialitzat en la selecció de la fracció inorgànica provinent dels municipis que han desplegat el model Residu mínim. Es tracta d'una planta més complexa que una de triatge d'envasos atès que rep molta fracció orgànica que no ha estat recollida selectivament i que dificulta la selecció i la qualitat dels materials obtinguts.

Multiproducte: Aquestes instal·lacions tenen les mateixes característiques tècniques que les plantes de triatge d'envasos lleugers, però amb l'afegit que han de triar una gran quantitat de paper i cartró, que pot ser superior al 50% en pes del material entrant.

Investiga la gestió dels residus en els països nòrdics

Els països nòrdics gestionen els residus amb un pla anomenat «clúster residus» vigent ara a Dinamarca i Suècia. 

En aquest programa participen 24 patrocinadors, és a dir, 2.300 membres i 150 centres col·laboratius, amb una facturació 69 milions d’euros. Les dues empreses generals  que col·laboren en aquest projecte són l’agència de residus de Catalunya (generalitat) i acció Catalonia trade investment.

Que fan 

• Projecte de simbiosi industrial 

• Contacte amb clústers del sector dels països nòrdics 

• Experiència incineradora Copenhague 

• Visita a centres de gestió o conèixer projectes relacionats amb els següents residus:

  • Tèxtil (planta de Malmö) 

  • Bateries de liti  

  • Metalls preciosos o terres rares 

  • Pantalles planes o panells fotovoltaics 

  • Composites (vaixells, pales d’aerogeneradors, avions, etc.)

• Catalonia trade investment 

Fets

• Fase 1: 2020 → Anàlisi estratègica per a entendre el “negoci” i al Desembre de 2020 la presentació pública

• Fase 2: 2021 → Pla de dinamització per a impulsar el procés de canvi 

• Fase 3: a mitjans de 2022 → Organització i construcció el clúster per establir una governança i garantir una execució sostenible 

Funcionament

• Resposta als reptes estratègics

• Sessions mensuals grupals

• Grups de treballs específics 

• Visites individuals

• Ço dissenyat per empreses i agents de l'entorn

• Ço liderat per ARC i ACCIÓ

Garanties, desenvolupament i millores (iniciativa)

• Garantia subministrament i eficiència operativa 

• Business development internacional

• RRHH i talent

• Desenvolupaments de productes i serveis diferencials

• Millora de l’ecosistema

Objectius

• Conèixer un ecosistema avançat amb

• solucions per reptes específics

• Cohesionar els membres del futur clúster

• Aprendre

Pla de sostenibilitat en el nostre edifici

Un edifici sostenible és un edifici el qual minimitza el consum energètic i d’aigua, que són imprescindibles en el desenvolupament urbà per a lluitar contra el canvi climàtic.

Característiques d’un edifici sostenible: 

• Ubicació i transport

  • No edificar en llocs ambientalment sensibles i disposar de transport públic per reduir l'ús del cotxe particular.

• Llocs sostenibles

  • Protegir i mantenir l'hàbitat natural, reduir la contaminació i l'ús de recursos naturals, i facilitar la interacció amb la naturalesa.

• Ús eficient de l'aigua

  • Minimitzar l'ús d'aigua durant la construcció i preveure mecanismes per reduir la petjada hídrica de l'immoble.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir el consum energètic, fer servir energies renovables i augmentar l'eficiència energètica per reduir la contaminació.

• Materials i recursos

  • Incorporar sistemes de reciclatge, utilitzar materials sostenibles i estalviar els màxims recursos possibles durant l'edificació.

• Qualitat ambiental interior

  • Atendre la qualitat de l'espai per als seus ocupants, com ara la neteja de l'aire, el control tèrmic o la contaminació acústica.

• Innovació en el disseny

  • Implementar estratègies innovadores pel que fa a la sostenibilitat durant la seva construcció.

• Prioritat regional

  • Aconseguir millores per al lloc on s'ubica pel que fa al medi ambient, l'equitat social o la salut pública

Com serà el nostre edifici i que farem per a que compleixi les condicions:

• Ubicació i transport

  • Construir en un terreny el qual no calgui treure arbres ni destruir fauna i flora per exemple construir en restes d’un edifici enderrocat etc…, i construir l’edifici al costat de metro/bus etc…

• Llocs sostenibles

  • Cuidar i mantenir la fauna i flora que hi hagi al voltant de l’edifici, reduir el consum de gas, llum, electricitat i altres energies no renovables, fer ús de recursos naturals com la  llum del sol mitjançant plaques solars o aprofitar l’aigua exterior, i construir el solar al costat d’un parc o bosc perquè els habitants estiguin a prop de la natura.

• Us eficient de l’aigua

  • Aprofitar l’aigua disposada durant la construcció i limitar l'ús d’aigua corrent el menys possible, aprofitar aigua que dona la natura i preveure l’aigua estrictament necessària per a no gastar de més.

• Energia i atmosfera

  • Disminuir ús de consum energètic és a dir fer ús d’energies renovables i intentar racionalitzar l’ús d’energies contaminants per a perjudicar al medi ambient el menys possible

• Materials i recursos

  • Incorporar a la casa sistemes de separació de residus i reciclatge, per a l’edificació utilitzar materials sostenibles ( fusta  etc…) i estalviar el màxim de material possible

• Qualitat ambiental

  • Implementar qualitat per als habitants a l’interior de la casa, netejar l’aire posant sistemes anti fum i molta ventilació i canalitzacions per eliminar brutícies, el control tèrmic a base de buscar materials adients i controlar l’ús d’aparells per a modificar les temperatures ( aire acondicioat, calefacció etc…) i la contaminació acústica a base d’instal·lar aïllament a la casa.

• Innovació en el disseny

  • Renovar i utilitzar materials sostenibles per a tota la construcció com fusta no usada restes d’altre obres vidre i paper reciclat etc…

• Prioritat regional 

  • Ubicar l’edifici en un lloc no usat d’un altre solar i que estigui apartat per no fer malbé els elements naturals, garantir les condicions per a què tots els habitants visquin de forma igualitaria habilitants totes les cases de l’edifici amb les mateixes comoditats i que estigui a una distància de les eines indispensables d'ús públic com escoles i hospitals per a garantir el benestar i salut pública per a tothom.

El canvi climàtic

Canvi climàtic és el nom utilitzat per a referir-se a la variació global del clima de la Terra.

Les evidències científiques sobre el canvi climàtic global a causa de l’activitat humana i les seves conseqüències es van començar a acumular sobre la dècada dels anys 80 del Segle XX. L’any 1988 el Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i l’Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic.

La funció de l’IPCC consisteix en analitzar, de forma exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la informació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per a entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació del mateix.

A l’any 1996 l’IPCC va publicar el seu segon informe d’avaluació, on, a partir de treballs d’investigació procedents de més de 150 països, es van resumir els resultats científics més importants sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat dels sistemes socioeconòmics i naturals. 

Aquest informe va concloure que la Terra s’havia escalfat globalment uns 0,6 Cº durant els últims 100 anys.

Els minerals fòssils

Els fòssils són restes d’éssers vius del passat o rastres de la seva activitat que s’han conservat fins ara. Hi han fòssils petrificats i fòssils permineralitzats.

Les parts de l’ésser viu en morir, en lloc de descompondre’s, se substitueixen per minerals amb el pas dels anys. Els icnofòssils són les restes de l’activitat d’un ésser viu que han quedat conservades a les roques. L’ambre (on es poden conservar altres éssers vius com els insectes) és resina fossilitzada de més de 20 milions d’anys. Si té menys de 20 milions d’anys, la resina fòssil es diu copal. 

Els fòssils més antics són els estromatòlits amb més de 2.800 milions d'anys.

Les energies renovables 

Parc eòlic

Els parcs eòlics tenen com a objectiu produir energia elèctrica a partir d’energia eòlica (aire).Components:

Aerogeneradors: S’escull en funció de les característiques del vent (Força, freqüència i altura òptima) i de l’emplaçament (accessibilitat). Com més gran l’aerogenerador més potència i aprofitament de l’energia eòlica.

Línies de distribució interior

Segons la normativa (Decret 147/2009) han d’estar soterrades. Centre de transformació Edifici de contro Línia d’evacuació

Funcionament:

L’energia eòlica fa moure les pales dels aerogeneradors. Un generador situat dins de la naveta transforma el moviment en electricitat de corrent continu que es transporta fins al centre de transformació del parc eòlic, on es converteix en corrent altern i s'evacua a la xarxa de distribució.

Exemple:

Parc eòlic de l’Alt Empordà

Parc de plaques solars

Instal·lació d'energia solar a gran escala, establert en terrenys o superfícies aquàtiques i compost per un gran nombre de plaques solars interconnectades. Requereixen diversos inversors, una sala de control centralitzada i transformadors d'alta tensió per al seu funcionament.

Característiques:

Està compost de milers de panells solars connectats entre si, per mitjà de conductors elèctrics agrupats per àrees.

Depenent de les seves característiques, els parcs solars tenen la capacitat de generar milers de watts d'electricitat per segon i són una font d'energia renovable cada vegada més eficient.

No sols té la capacitat de captar llum solar per mitjà de milers de plaques solars en conjunt, sinó que a més emmagatzema l'energia solar en grans camps de bateries, permetent la seva utilització quan així es requereixi.

Com els panells solars estan proveïts de suports, això permet adaptar la seva inclinació entre 15° i 45° d'acord amb la posició del sol i les estacions, la qual cosa assegura un òptim rendiment durant tot l'any.

Exemple:

La planta fotovoltaica més gran d’Europa a Badajoz: “Núñez de Balboa”.