Mesures d'higiene i procediments asèptics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,53 KB

Aplicació de les mesures d'higiene

Mesures bàsiques d'higiene

Les mesures bàsiques d'higiene tenen per objectiu protegir la salut de la persona usuària i també la nostra. La higiene de mans és la mes important, que s'ha d'efectuar amb la freqüència necessària. Altres mesures són: ús de la bata i d'elements de protecció, mascaretes, guants...

Normes d'higiene personal

Treieu-vos anells, penjolls llargs i altres joies. Objectes que poden acumular brutícia. A més, poden provocar el trencament de guants, rascades a la persona usuària. Els cabells recollits, si els teniu llargs. Uniforme net i canviar-se'l si s'enbruta. Useu calçat adequat. Ha de ser tancat per protegir el peu d'esquitxades, fluids... Cobrir-se els talls, ferides o lesions cutànies. Pots fer servir apòsits impermeables, didals, guants... No menjar ni beure fora de les zones habilitades per aquests usos.

Hàbits de treball

Efectuar la higiene de mans correctament i les vegades necessàries, fer servir l'uniforme i els elements de protecció. Verificar les tasques prèviament. Preparar els productes i materials abans de començar. Respectar les instruccions de seguretat de qualsevol producte químic. Tirar els materials bruts en broses de residus. Prestar la màxima atenció als materials punxants o tallants. Després tirar-los al contenidor rígid. Recollir i netejar quan hàgim acabat.

La higiene de mans

Els cinc moments per a la higiene de mans

1- Abans del contacte directe amb la persona. 2- Abans d'efectuar una tasca neta o asèptica. 3- Després de l'exposició a fluids corporals. 4- Després del contacte amb l'entorn de la persona.

El procediment d'higiene de mans

La higiene de mans es pot efectuar mitjançant un rentat amb aigua i sabó o mitjançant la fricció amb un producte de base alcohòlica (PBA). Un altre procediment pot ser el rentat de mans quirúrgic.

La higiene de mans mitjançant el rentat amb aigua i sabó

El procediment, una vegada après, s'ha de dur a terme en uns 40-60 segons. Per començar has de mullar-te les mans amb aigua i sabó. Tot seguit efectua la fregada: 1. Frega els palmells de les mans entre ells amb un moviment circular. 2. Situa el palmell d'una mà sobre el dors de l'altra i entrellaça'ls. Frega't les mans, desplaçant-les enrere i endavant. Després intercanvia la posició de les mans i torna't a fregar-les. 3. Ajunta els palmells de les mans i entrellaça'ls. Frega't els palmells, desplaçant-los lateralment. 4. Ajunta la zona palmar dels dits de totes dues mans seguint la longitud dels dits i tanca els punys. Frega't les mans, desplaçant-les lateralment. 5. Envolta amb una mà el dit polze de l'altra i fricciona'l amb un moviment rotatori. Després intercanvia la posició de les mans i torna't a fregar-les. 6. Fes un moviment de rotació amb les puntes dels dits d'una mà sobre el palmell de l'altra. Després fes-ho a l'inrevés. 7. Envolta amb una mà la zona baixa del canell de l'altra i fricciona-la amb un moviment rotatori. Després intercanvia la posició de les mans i torna't a fregar l'altre canell.

La higiene de mans mitjançant la fricció amb un PBA

PBA: Preparat de base alcohòlica adequat per a la higiene de mans, que es presenta en dispensadors. L'ús d'aquest preparat és de manera més efectiva per assegurar el compliment del model 'els cinc moments per a la higiene de mans'. S'aplica en totes les situacions en què es requereix una higiene de mans, excepte quan cal un rentat amb aigua i sabó.

El procediment és el següent:

1. Diposita el preparat a les mans. Per fer-ho, evita tant com sigui possible tocar el dispensador de mans; si pots, activa'l amb el colze o amb la cara interior del canell. 2. Aplica el procediment de fricció en set passos que s'utilitza en el rentat amb aigua i sabó. 3. En aquest cas no és necessari que t'esbandeixis ni t'assequis: només has d'esperar un moment perquè les mans s'acabin d'assecar soles.

El rentat de mans quirúrgic

Procediment diferenciat que requereix en l'entorn quirúrgic. S'efectua un rentat profund i sistemàtic de mans i avantbraços amb aigua i sabó, utilitzant un respall estèril, requereix uns 10 minuts. Quan es finalitza el rentat, i sense que les mans entrin en contacte amb cap superfície, una altra persona ha de col·locar la bata i uns guants estèrils a la persona que s'està preparant.

L'uniforme i els elements de protecció

L'uniforme

Els centres proporcionen uniformes al seu personal i disposen de vestuaris perquè aquest es puguin canviar de roba. Consta de pantalons i jaqueta. Pot consistir en una bata col·locada sobre roba de carrer. Convé també utilitzar calçat especial. El cabell ha de portar-se recollit i, en les tècniques que ho requereixin, cobert amb un barret. Treure'ns anells i altres joies.

Els elements de protecció

La bata: Es col·loca damunt la roba de feina. S'ha de canviar cada vegada que es taqui. La bata estèril: Bata generalment d'un sol ús, es posa damunt de l'uniforme. Va des del coll fins als genolls, amb manigues llargues i punys tancats per gomes. Es tanca per darrere del coll i la cintura. S'usa en intervencions d'especial risc per a les persones ateses. Es presenta empaquetada per preservar la seva esterilitat fins al moment d'usar-la. Requereix una tècnica específica per posar-se-la. Els guants: Estratègia de protecció per a personal i persones usuàries àmpliament estesa des de fa molts anys. Abans i després d'usar-los s'efectua una higiene de mans. Els guants estèrils: S'usen per curar algunes ferides o lesions específiques. Es col·loquen seguint un protocol per no contaminar-los. Guants no estèrils: Són els de ús habitual del personal sociosanitari. Després de treure'ls es dipositen en el recipient corresponent. El casquet: De vegades no hi ha prou en portar els cabells recollits i se n'ha d'augmentar la protecció fent servir un barret. La seva funció és cobrir tots els cabells. Per posar-se'l, es desplega procurant no tocar l'exterior. S'agafa per les vores. Les mascaretes: Per col·locar-la hem d'agafar-la per les tires, evitant tocar la zona central. Per treure'ns-la, ho farem per les tires, i la girarem perquè la cara 'bruta' quedi a l'interior. Existeixen diferents tipus de mascaretes, amb diferents nivells de protecció: 1. Mascaretes quirúrgiques 2. Mascaretes protectores 3. Mascaretes autofiltrants (FFP). Les ulleres i les pantalles: Protegeixen els ulls o la cara contra el contagi de malalties infeccioses per esquitxades. El personal sanitari donarà les indicacions sobre el seu ús. Els peücs o calces: Són bosses de plàstic amb una tira de goma elàstica a les vores que es col·loquen damunt del calçat de feina. S'usen per accedir a determinades zones amb risc elevat d'infecció.

Procediments asèptics o nets

L'asèpsia

L'asèpsia és la condició lliure de microorganismes que puguin produir malalties infeccioses. S'aconsegueix mitjançant la desinfecció i l'esterilització de materials i espais.

Els procediments asèptics o nets

Els procediments que duem a terme conservant la condició d'asèpsia els anomenem procediments asèptics o nets. Per preservar l'asèpsia: 1. Usar materials i instruments esterilitzats. 2. Utilitzar guants, bata i elements de protecció estèrils. 3. Realitzar els procediments segons el seu protocol. 4. Preservar l'esterilitat de instruments i materials. 5. Dipositar ràpidament els residus en les broses o contenidors.

Els antisèptics

Els antisèptics són productes químics que s'apliquen a la pell, les mucoses o els teixits per destruir els microorganismes patògens o per impedir o frenar la seva reproducció i dispersió. S'usen per combatre i també per prevenir les infeccions en tots aquells procediments que ho poden facilitar. S'usen durant la cura de ferides, cremades o altres lesions cutànies. Eliminen els microorganismes presents en la pell o les mucoses o limiten la seva càrrega. Els principals antisèptics són: 1. Alcohol estílic o etanol (al 70%). 2. Pròxid d'hidrogen o aigua oxigenada (al 6%). 3. Iode. Antisèptic d'acció ràpida. 4. Clorhexidina. No produeix irritació i no és absorbida per la pell. És segur. 5. Clorur de benzalconi. S'ha de tenir en compte que si hi ha restes de sabó poden anul·lar l'acció. Abans de aplicar-los s'ha d'efectuar una neteja prèvia de la ferida.

L'asèpsia en les cures

Les cures són procediments aplicats sobre lesions o ferides per mantenir-les netes i afavorir la seva cicatrització. La intervenció sobre zones lesionades ha de seguir un protocol: 1. Realitzar una higiene de mans i posar-se els guants. 2. Crear una zona neta, amb draps de camps estèrils o amb absorbents. 3. Utilitzar gases, apòsits estèrils i manipular-los correctament. 4. Aplicar els productes des de l'interior fins a l'exterior de la ferida.

La gestió de les mostres biològiques

Una mostra biològica és material excretat per l'organisme o extret d'aquest que es recull per analitzar-lo. Les mostres biològiques s'han de manipular amb especial precaució: poden ser una font d'infecció, es poden contaminar o alterar i poden provocar que els resultats dels anàlisis fossin erronis.

Tipus de mostres biològiques

Substàncies que l'organisme excreta o segrega de forma natural: femta, orina, suor, semen, flux vaginal o secrecions nasofaríngees. Es poden recollir de forma no invasiva. Substàncies que es generen arran d'algun procés patològic: exsudats, pus, etc. Generalment es formen a causa d'inflamacions o infeccions. Líquids orgànics: sang líquida, líquid cefaloraquidi, líquid sinoval, líquid ascític... Aquesta mostra implica accedir a les zones del cos en què es localitzen aquests líquids. Teixits o cèl·lules (biòpsies i citologies): Són mostres especials, se sotmeten a estudi als laboratoris d'anatomia patològica. En són un exemple de citologies vaginals, se efectuen de forma periòdica per a la detecció precoç del càncer cervicouterí.

El paper del personal tècnic en APSD

La preparació per a la presa de mostres: L'objectiu és que la persona compleixi les instruccions relatives a la preparació d'una prova. La presa de mostres: El personal tècnic pot dur a terme la presa de mostres o donar suport a la persona perquè ho faci per ella mateixa. Les mostres es dipositen en recipients especials. L'acompanyament: Recordar-li la cita i acompanyar-lo o traslladar-lo fins al centre. Ajudar-la amb els tràmits administratius. Ajudar-la amb la presa de mostres.

Principals mostres biològiques

Mostra d'orina: Proporciona informació sobre nombroses alteracions: alteracions metabòliques, infeccions, trastorns hormonals... Hi ha dos tipus de mostres d'orina: 1. Mostra de micció aïllada. Recollida d'un cert volum d'orina, millor a primera hora del matí. 2. Mostra d'orina 24 hores. La mostra inclou tota la orina de 24 hores. Procediments de recollida de mostres d'orina: Mostra de micció aïllada en persones enllitades amb control de micció. Mostra de micció aïllada en persones amb control de la micció que es poden aixecar. Mostra de micció aïllada en pacients amb sonda urinària. Mostra d'orina de 24 hores. Mostra de femta: Permet diagnosticar alteracions de l'aparell digestiu. Solen prendre-les les pròpies persones. Tipus de recollida de mostra de femta: 1. Recollida de femta en persones enllitades. Es realitza mitjançant tascó. 2. Recollida de femta en persones que es poden aixecar. Mitjançant un recol·lector col·locat en el vàter.

Altres mostres biològiques

1.Mostres de sang.  -La extració la realitza el personal d’infermeria. -El personal tècnic de APSD ajuda en la preparació i l’acompanyament. 2.Mostres d’esput. -La mostra l’obté el personal sanitari. 3.Mostres d’exudats. -Són del tracte respiratori, genitiudinari, tub digestiu, d’ulls o d’orelles. -La mostra la pren el personal sanitari. 4.Mostres de lesions cutànies. -Es poden pendre mostres d’exsudats presents en úcleres o erosions, escates…  -La mostra la pren el personal sanitari.

Entradas relacionadas: