Mesura i Representació a Primària: Aprenentatge Pràctic

Aplicació de Tècniques de Mesura en Cicle Mitjà

El currículum per a cicle mitjà estableix la necessitat d'aplicar tècniques i instruments adequats per mesurar. Aquesta competència es treballa eficaçment mitjançant l'assaig i error en projectes pràctics.

Un exemple clar d'aquesta metodologia es va donar en una activitat on els alumnes havien de mesurar el mobiliari urbà d'una plaça. La majoria va utilitzar la cinta mètrica, però dos alumnes van optar per mesurar el balancí i els gronxadors amb els seus pams (referència: diàleg 2). De seguida es van adonar que aquesta era una mesura molt subjectiva, ja que la mida del pam varia entre individus, a diferència de la cinta mètrica, que és objectiva.

Aquesta experiència va portar els infants a comprendre la importància d'utilitzar una mateixa unitat de mesura per a tots els objectes, garantint així l'exactitud i la proporció adequada. Finalment, van decidir emprar la cinta mètrica com a instrument i el metre (unitat fonamental del sistema mètric) com a unitat de mesura, considerant-los els més adequats per a la tasca.

Reptes en la Representació Espacial i les seves Solucions

A l'hora de representar la plaça i els seus elements sobre el paper, els alumnes van afrontar diverses dificultats, que van resoldre amb enginy i col·laboració.

Problema 1: La Forma de la Plaça i el Punt de Vista

Per conèixer la forma real de la plaça i construir-ne una maqueta, els alumnes la van visitar, passejar i dibuixar des de dins. En posar en comú els seus dibuixos, van observar que cadascú la percebia de manera diferent. Per obtenir una representació precisa, van sorgir diverses propostes:

• Tornar a la plaça per gravar-la amb una càmera i determinar el nombre de costats.
• Mesurar la plaça.
• Cercar el plànol de l'arquitecte.

El problema principal residia en el punt de vista utilitzat, que no era prou perifèric per obtenir una representació clara i objectiva de la realitat.

Com a solució, el mestre va facilitar una fotocòpia de la plaça extreta d'una guia de Barcelona (similar a la idea del plànol de l'arquitecte). Això va permetre als alumnes situar la plaça en un mapa utilitzant coordenades i descobrir que tenia una forma triangular.

Problema 2: L'Escala per Dibuixar els Objectes

Aquesta dificultat va sorgir mentre els nens dibuixaven els objectes de la plaça. Tot i que cadascú havia de dibuixar un objecte, tots havien de mantenir la proporcionalitat. Inicialment, van decidir utilitzar l'escala 1:100.

No obstant això, aviat es van adonar (referència: diàleg 6) que amb aquesta escala, alguns objectes petits, com les petxines d'una font, resultarien massa minúsculs, ja que la diferència amb la realitat era excessiva. Per resoldre-ho, van decidir canviar l'escala a 1:50. D'aquesta manera, els objectes podrien dibuixar-se més grans, mantenint la proporcionalitat entre ells.