Mesura i representació per a la maqueta de la plaça — tècniques i escala

Aplicació de tècniques i instruments de mesura

Un dels continguts de mesura del currículum per a cicle mitjà diu “Aplicació de tècniques i instruments adequats per mesurar”. Explica amb detall com es treballa amb algun exemple de la pràctica.

Al llarg del projecte, els alumnes han treballat l'aplicació de diferents tècniques i instruments de mesura a través de l'assaig i error per poder construir entre tots la maqueta de la plaça. Una de les activitats del projecte consistia a mesurar el mobiliari urbà de la plaça. Per fer-ho, la majoria van utilitzar la cinta mètrica de diverses longituds, però dues companyes van decidir fer servir el sistema antropomètric per tal d'aconseguir les mesures del balancí i dels gronxadors (diàleg 2).

Més tard, es van adonar que els pams proporcionaven una mesura molt més subjectiva, perquè cadascú té una mida de pam diferent, al contrari d'una cinta mètrica, que ofereix una mesura objectiva. Van decidir, doncs, que tots els objectes s'havien de mesurar amb la mateixa unitat perquè fossin més exactes i perquè els objectes tinguessin la proporció adequada per poder construir més tard la maqueta. Per això van seleccionar la unitat fonamental del sistema mètric, el metre.

En definitiva, en aquest cas els alumnes utilitzen la cinta mètrica i els pams per mesurar els objectes, però seleccionen el metre com la unitat de mesura i la cinta mètrica com l'instrument més adequat per mesurar tots els objectes de la plaça.

Problemes en la representació i estratègies trobades

Els alumnes, a l'hora de representar sobre el paper la plaça i els diferents objectes que s'hi troben, s'han trobat amb diferents dificultats. Identifica 2 problemes i detalla el moment de la pràctica. Indica solucions / estratègies que han trobat els nens per resoldre el problema.

Problema 1: la forma de la plaça

Els infants necessiten conèixer la forma de la plaça per poder construir la maqueta. Primer van anar a la plaça del Dr. Serrat, passegen i la dibuixen des de l'interior. Quan comencen a posar en comú les diferents aportacions s'adonen que tenen opinions divergents sobre la forma real de la plaça: alguns la veuen rectangular, altres triangular, etc. No saben quina és la forma correcta.

Decideixen tornar a comprovar-ho d'una manera diferent: graven la plaça amb una càmera per veure el nombre de costats que té. A més, altres infants proposen mesurar, buscar els costats o consultar el plànol de l'arquitecte. Per tant, el problema principal que tenen els nens és el punt de vista que utilitzen, que no els permet obtenir una representació clara de la realitat quan la miren des de dins; la perspectiva interior és limitada i els dona una percepció inexacta.

Finalment, el mestre els reparteix una fotocòpia de la pàgina de la guia de Barcelona on hi apareix la plaça. Aquesta idea s'acosta a la proposta d'un infant que suggeria mirar el plànol de l'arquitecte, ja que la perspectiva utilitzada és semblant. A partir d'aquí, els infants busquen la plaça dins del mapa utilitzant coordenades i, d'aquesta manera, tots s'avenen sobre com és la forma real de la plaça, que resulta ser triangular.

Estratègies aplicades:

• Observació directa i gravació amb càmera per canviar el punt de vista.
• Consulta de documents cartogràfics i plànols (guia, plànol de l'arquitecte).
• Ús de coordenades i mapa per localitzar i verificar la forma.

Problema 2: l'escala per dibuixar els objectes

Un altre problema sorgeix quan els nens estan dibuixant els objectes: han de respectar una relació entre ells perquè tots siguin a la mateixa proporció. Decideixen utilitzar l'escala 1:100 per realitzar tots els objectes de la maqueta de manera proporcional.

Els nens no tenen en compte que alguns objectes quedaran molt petits en paper; quan més gran és el denominador de l'escala (per exemple 1:100), més petits resulten els objectes en la maqueta respecte a la realitat. No detecten aquest inconvenient fins que apareix el problema explicat en Diàleg 6, quan dos nens comenten que, amb aquesta escala, certs elements quedarien massa petits.

Entre tots s'adonen que, si mantenen l'escala 1:100, elements com les petxines d'una font quedaran minúsculs i difícils de representar o construir. La solució que troben és fer un canvi d'escala: revisen l'acord inicial i estableixen una nova escala, 1:50, que permet dibuixar els objectes més grans i amb menys diferència respecte a la realitat. Així, els objectes podran dibuixar-se més grans mantenint la proporcionalitat.

Estratègies aplicades:

• Provar una escala inicial i revisar-la quan apareixen problemes de representació.
• Escollir una escala que equilibri proporcionalitat i visibilitat (per exemple, canviar de 1:100 a 1:50).
• Treballar en equip per avaluar com afecta l'escala a diferents elements (fonaments, mobiliari, detalls petits).

Els alumnes demostren així que han entès el concepte d'escala i la proporcionalitat que representa, i apliquen estratègies de comprovació i ajust per tal d'aconseguir una representació útil per a la construcció de la maqueta.