Mestres del Renaixement: Anàlisi d'Art i Arquitectura Clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,01 KB

David de Donatello: Anàlisi d'una Escultura Clàssica

Fitxa Tècnica del David

  • Autor: Donatello (Florència, 1386-1466)
  • Cronologia: Cap a l’any 1440
  • Tipologia: Escultura exempta
  • Material: Bronze
  • Dimensions: 1,58 m (alçada)
  • Estil: Renaixentista
  • Tema: Bíblic (David contra Goliat)
  • Localització: Museu Nazionale del Bargello (Florència)

Interpretació i Simbolisme

L'elm amb visera i ales de Goliat simbolitza l'amenaça dels ducs de Milà sobre Florència, mentre que David, amb el barret de palla toscà, representa la resistència militar i política de la ciutat sota els Mèdici.

L'escultura, la primera exempta del Renaixement feta en bronze i totalment nua, destaca pel detallisme en els cabells i la corona de fulles d’amarant, símbol de l’heroisme grec.

Anàlisi Formal

  • Proporció: Cànon clàssic.
  • Presentació: Adolescent nu i dempeus en equilibri dinàmic i harmonia.
  • Eixos compositius: Suau contrapposto.

Dànae i la Pluja d'Or de Ticià

Fitxa Tècnica de l'Obra

  • Autor: Ticià Vecellio di Gregorio (Tiziano, 1490-1576)
  • Cronologia: 1553-1554
  • Estil: Renaixement (Cinquecento)
  • Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela
  • Dimensions: 129 x 180 cm
  • Localització: Museu del Prado (Madrid)
  • Tema: Mitologia i nu

Descripció de la Composició

Es representa una noia jove, nua al llit, recolzada sobre uns coixins i mirant, amb actitud sensual, una pluja de monedes daurades que cau del cel al seu davant.

  • A l’esquerra hi ha un petit gos que dorm, absent del que està passant.
  • A la dreta del quadre, una dona gran estén el seu davantal per recollir les monedes que cauen de dalt.

Anàlisi Formal i Cromàtica

L’element central de la composició és el cos humà perfecte de la jove, que contrasta amb els tons blancs i vermells de la roba del llit. El dibuix queda en segon pla, mentre que el color i la llum defineixen les formes del quadre.

Predominen els colors càlids, com el vermell rosat, el groc i el daurat, mentre que al cel s’utilitzen tonalitats més fredes.

El Mite de Dànae

Segons el mite, Zeus la fecunda, i prova d'això són les monedes d'or que cauen del cel.

Tempietto di San Pietro in Montorio (Bramante, 1502)

Fitxa Tècnica de l'Arquitectura

  • Localització: Roma
  • Estil: Renaixement (Cinquecento)
  • Materials: Pedra, marbre i granit
  • Tipologia: Temple (monòpter i perípter)
  • Sistema constructiu: Voltat i arquitravat
  • Dimensions: 4,5 m de diàmetre

Elements Arquitectònics i Estructura

Aquesta obra representa l'essència de l'arquitectura romana clàssica. La cel·la, de planta centralitzada, està coberta per una cúpula semiesfèrica de formigó amb llanterna, esfera i creu. La cúpula descansa sobre un tambor.

El temple presenta 16 columnes de granit amb entaulament dòric, formant un cos cilíndric que inclou arquitrau i fris.

A l'altar es troba una estàtua de Sant Pere Llombard, on segons la tradició va ser clavada la creu de Sant Pere.

Villa Capra (La Rotonda): L'Ideal de Palladio

Fitxa Tècnica de la Villa

  • Autor: Andrea da Pietro della Góndola, Palladio (Pàdua, 1508 - Vicenza, 1580)
  • Cronologia: 1551-1553
  • Localització: Situada a prop de Vicenza, al Vèneto
  • Tipologia: Habitatge
  • Dimensions: 25 m els costats de l’edifici central
  • Materials: Pedra, maons, estucat i marbre
  • Estil: Final del Renaixement / Manierisme
  • Sistema constructiu: Arquitravat i voltat (posteriorment es van introduir canvis)

Descripció Formal i Simetria

L’edifici presenta una planta de creu grega inscrita en un quadrat, oferint una gran simetria. Disposa de quatre pòrtics hexàstils d’ordre jònic, amb columnes que sostenen l’entaulament i un frontó triangular decorat amb acroteris.

Al centre, una cúpula cobreix la sala circular principal, que actua com a eix de distribució de les estances. La teulada és a quatre aigües amb la cúpula suportada pels murs, sent una innovació en edificis residencials.

Les columnes jòniques tenen base, fust llis i capitell amb volutes i àbac.

Aquesta estructura representa el trencament de la concepció tradicional d'una façana principal única.

Entradas relacionadas: