Mestres de l'Arquitectura: Sullivan, Mies van der Rohe i Gaudí

Louis Sullivan i l'Escola de Chicago

Louis Sullivan és un dels majors representants de l'arquitectura moderna. Va estudiar a Massachusetts (Escola de Belles Arts), d'on va treure influència modernista europea. La seva obra es basa en estructures metàl·liques i s'especialitza en grans arquitectures urbanes (edificis comercials, construcció de gratacels). Afegeix elements decoratius del modernisme europeu als seus dissenys.

Magatzems Carson Pirie Scott (Louis Sullivan)

• Època: Últims anys del S. XIX
• Estil: Escola de Chicago
• Tipologia: Edifici Civil (Comercial)
• Materials: Ferro, vidre, formigó

Anàlisi de l'Obra

Façana Exterior

Es distingeixen dues parts:

1. La part inferior, formada per la planta baixa, l'entresol i el primer pis (arran de terra), es compon de grans aparadors emmarcats per decoració naturalista de ferro, amb formes de fulles d'acant lobulades, espinoses i espirals.
2. La segona part, formada per la resta de plantes superiors, presenta una estructura cel·lular (repetició d'un mateix mòdul fet amb finestres horitzontals separades per una estructura geomètrica de ferro).

Un element important és la cantonada, on Sullivan aixeca un pavelló de forma circular. La part inferior té més decoració que l'exterior, on en els vidres es pot veure el nom de l'edifici. La façana està concebuda de manera funcional per deixar entrar la llum de l'exterior. L'element bàsic són les Finestres de Chicago: finestres de forma horitzontal i allargada que donen sensació d'horitzontalitat i redueixen la sensació de verticalitat de l'edifici.

Interior

Perfectament comunicat amb l'exterior pels finestrals dels aparadors i les portes del pavelló, donant continuïtat entre el carrer i el vestíbul.

Integració Urbana

Situat al centre històric de Chicago, per la seva estructura està totalment integrat al seu entorn. La monumentalitat de la cantonada respon als criteris arquitectònics i comercials.

Funció i Models

Ha funcionat fins al 2007 com a grans magatzems de roba, calçat, etc. És considerat una de les obres més importants de Sullivan i de les més significatives de l'Escola de Chicago. Resumeix el funcionalisme segons el qual la forma segueix la funció. La seva obra serà la base per a tot el funcionalisme europeu, innovant en l'ús de l'arquitectura de ferro i nous materials que permeten edificis més grans i de major alçada.

Mies van der Rohe i el Funcionalisme

Ludwig Mies van der Rohe fou arquitecte i dissenyador. Va començar a treballar després de la Primera Guerra Mundial dins del moviment expressionista alemany. Va dissenyar un dels seus primers gratacels, establint les bases de l'arquitectura moderna. Als anys 30, va ser director de l'escola de la Bauhaus. A causa del nazisme, va marxar als EUA, s'establí a Chicago i va començar a construir gratacels a Chicago i Nova York.

Pavelló Alemany (Mies van der Rohe)

• Època: Principis del S. XX (1929)
• Estil: Funcionalista
• Tipologia: Pavelló d'Exposicions
• Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer
• Localització: Parc de Montjuïc (Barcelona)

Anàlisi de l'Obra

Exterior

S'aixeca sobre un podi de travertí al qual s'accedeix per una petita escala que també permet l'accés a una petita piscina de planta rectangular. Darrere hi ha una zona de serveis i magatzems integrada per un mur de travertí recorregut per un banc que uneix aquesta zona amb la coberta de l'edifici.

Coberta i Estructura

La coberta és plana i horitzontal. Deixa descobert el cantó contrari on trobem un petit pati tancat on s'aixeca sobre un segon estany una escultura de bronze femenina de Georg Kolbe. La major part dels murs són de vidre, la qual cosa permet una gran relació entre interior i exterior i una entrada de llum natural que dona la sensació que l'espai sigui més gran. La coberta és sostinguda per 8 pilars metàl·lics, alliberant els murs de la seva funció de càrrega.

Mobiliari

L'interior està format per la famosa Cadira Barcelona (feta de tubs d'acer i cuir blanc), una catifa negra i una cortina vermella que, juntament amb el mur central d'ònix daurat, evoquen la bandera alemanya.

Integració Urbana i Funció

Situat dins del recinte firal construït amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc. Estava separat de l'eix central de la fira a petició de l'artista, ja que destacava envers els altres pavellons de caire historicista. Va ser construït per representar Alemanya a l'Exposició de 1929 a Barcelona i concebut per rebre Alfons XIII per part de les autoritats alemanyes. Quan va acabar l'exposició, se'l van emportar a Alemanya, però la resistència d'arquitectes importants de Barcelona va fer que el reconstruïssin pocs anys després.

Models i Influències

L'autor seguirà les bases del funcionalisme de l'Escola de Chicago. Servirà d'influència per a l'arquitectura de la primera meitat del segle XX.

Antoni Gaudí i el Modernisme Personal

Antoni Gaudí és un arquitecte que supera el marc del Modernisme en els seus edificis. La seva arquitectura és audaç i lliure de prejudicis tècnics i formals. Utilitza elements sinuosos, paràboles i hipèrboles amb gran estabilitat, i diferents materials. Vigila personalment la producció artesanal dels elements (ebenisteria, ceràmica, forja...). Es diferencien tres tipus d'obres:

• Influència historicista (ex. Casa Vicens).
• Influència neogòtica (ex. Palau d’Astorga).
• Obres més personals (ex. Parc Güell, Casa Batlló, Sagrada Família).

La Pedrera / Casa Milà (Antoni Gaudí)

• Època: Primers anys del S. XX
• Estil: Modernista
• Tipologia: Civil (Habitatges)
• Materials: Pedra, maó, ceràmica, ferro
• Localització: Passeig de Gràcia (Barcelona)

Anàlisi Formal

Exterior i Façana

Domina la línia corba en tota la façana, formada per planta baixa, dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre tota la façana, donant horitzontalitat. Les finestres i balconades estan modelades en formes vegetals fetes de ferro forjat que segueixen l'estil curvilini.

Coberta

A la coberta se situen xemeneies, caixes d'ascensors, dipòsits d'aigua, etc., tot dissimulat sota l'aparença de formes escultòriques.

Interior i Distribució

Hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al seu voltant es distribueixen les diferents plantes amb formes irregulars, donant lloc a habitacions poligonals on hi ha mobles dissenyats i adaptats per Gaudí. El terra del pati prolonga el carrer exterior, fent que el carrer central condueixi els cotxes al soterrani (que feia d'aparcament) i les voreres portin directament a escales i ascensors.

Elements Estructurals

L'edifici és sostingut per una estructura de ferro, pedra i maó, la qual cosa permet eliminar els murs de càrrega. La façana és autònoma, suportada per bigues i tensors de ferro. Això permet que l'espai interior es pugui distribuir lliurement. L'edifici és de planta irregular, on tots els pisos s'articulen a l'entorn del pati de llums.

Funció i Models

La família Milà va encarregar la casa a Gaudí, que va fer un projecte amb aparcament de carruatges i de cotxes al soterrani, botigues (entresol), el domicili dels propietaris a la planta principal, quatre pisos de lloguer i el terrat. L'obra es convertirà en el paradigma de l'arquitectura modernista. Hi ha una clara influència de les formes de la natura (l'ondulació de la façana s'inspira en les formes de la muntanya de Montserrat). També hi ha un element de funcionalitat en el fet que els ascensors conduïen directament als habitatges.