Mesquita de Còrdova i Santa Sofia: Anàlisi Comparativa

Mesquita de Còrdova: Un Tresor Hispanomusulmà

La Mesquita de Còrdova és una construcció del segle VIII, ampliada en diverses etapes durant els segles IX i X. D'autoria desconeguda i estil hispanomusulmà, presenta un sistema constructiu arquitravat i voltat. Els materials emprats són: pedra, maó, fusta i guix. Es troba a Còrdova.

Context Històric

En aquest període, la península Ibèrica estava sota domini musulmà, i Còrdova era la capital d'Al-Àndalus. Abderraman I va ordenar edificar la mesquita, que va ser ampliada pel califat per ordre d'Abderraman III i Almansor (segles IX i X). La mesquita és el lloc d'oració dels musulmans i, a diferència dels temples cristians, a les mesquites no hi resideix la divinitat; només s'hi invoca i s'hi resa. És un espai sagrat on els fidels han d'entrar descalços per tal de no introduir impureses. La primera mesquita va ser la casa de Mahoma a Medina. Ell va establir les hores d'oració i l'obligatorietat d'orientar-se cap a la Meca.

Funció i Característiques

La seva funció era religiosa: era un lloc d'oració comunitària. Fora de les hores dedicades al culte, s'hi administrava justícia, s'hi ensenyava l'Alcorà i s'hi conversava. Es va construir a l'indret on hi havia una església visigòtica dedicada a Sant Vicenç.

La mesquita consta de tres parts principals:

1. Sala d'oració: on es troben l'alquibla, el mihrab i la masura.
2. Pati.
3. Alminar.

La il·luminació s'efectuava a través de cúpules amb finestres radials, construïdes a partir d'un sistema d'arcs entrecreuats. L'espai està decorat (horror vacui) amb cites de l'Alcorà i ornamentació geomètrica i vegetal.

Iconografia i Influències

La mesquita destaca per la introducció del guix com a material d'ornamentació interior i la tipologia de minaret, que va servir com a model per a altres mesquites. Inicialment, es va pensar en la Mesquita de Damasc com a model, però es van incorporar tradicions constructives locals, com l'arc de ferradura visigòtic i el sistema ornamental romà amb l'ús de dovelles bicolors.

Santa Sofia: Joia de l'Arquitectura Bizantina

Santa Sofia és un temple del segle VI construït per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, d'estil bizantí. Utilitza l'arquitravat i el voltat com a sistema constructiu, i els seus materials principals són el maó i el marbre. L'interior està decorat amb mosaics. Es troba a Istanbul (antiga Constantinoble).

Context Històric

Amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, l'Imperi Romà d'Orient va ser-ne l'únic successor legítim. La seva capital era Constantinoble (nom que prové del seu emperador Constantí, segle IV). Aquesta ciutat havia estat una antiga colònia grega fundada al Bòsfor al segle VII a.C., anomenada Bizanci; per això, el territori s'anomena Imperi Bizantí.

Justinià va arribar al poder l'any 527, coincidint amb l'inici de l'època de màxim esplendor polític i cultural de l'Imperi Bizantí. Justinià va iniciar la conquesta del Mediterrani occidental i va unir el cristianisme i la política, conquerint Itàlia, Àfrica (als vàndals) i una part d'Hispània, la Bètica.

Els emperadors van utilitzar l'arquitectura com a instrument polític; és a dir, es tracta d'una arquitectura imperial, finançada per l'emperador, que duia a terme el seu programa constructiu.

Abans de l'arribada de Justinià al poder, les úniques construccions eren basíliques romanes. Però, a partir del segle VI, la situació va canviar: mentre que a Occident encara s'utilitzava la planta basilical per a les construccions religioses, Justinià, a l'Orient, feia construir esglésies de planta centralitzada i voltades.

Característiques i Funció

La funció principal de Santa Sofia era la de centre religiós. Des de la planta, la basílica és un rectangle; al centre, hi ha quatre pilars que delimiten un quadrat. Aquests pilars suporten el pes de la cúpula que corona el quadrat, que al seu torn es divideix en tres naus. En una de les façanes s'obre un nàrtex.

En alçat, la basílica gira al voltant de la cúpula. La seva estructura se sustenta sobre quatre arcs de mig punt que defineixen quatre petxines, que transformen l'espai quadrat en circular. Les semicúpules als dos extrems reparteixen la pressió i el pes de la cúpula gran, i s'aguanten amb pilars.

Les naus laterals mostren dos pisos d'arcades superposades. El pis superior funciona com una tribuna des d'on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia. Gràcies a les obertures als murs, la llum entra a l'edifici. Les 40 finestres radials al tambor dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti la "volta celeste", que simbolitza la gran cúpula.

Iconografia

Anteriorment, s'havia construït un temple on, segons es diu, s'hi havia guardat un tros de la creu de Jesús. Aquest temple es va cremar, i a principis del segle V se'n va construir un altre, que va ser destruït en una de les revoltes contra Justinià.