La Mesquita de Còrdova i els Mosaics de Monreale
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
La Mesquita de Còrdova
Autor: Desconegut. Cronologia: 785-788 (ampliada del 833 al 987). Tipus: Mesquita. Localització: Còrdova, Espanya. Estil: Art islàmic. Materials: Pedra, maó, fusta i guix. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
Context històric
El regne visigot de Toledo, amb Roderic al capdavant, es va enfrontar a Àkhila, qui li disputava la corona. Aquest últim va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica, que van desembarcar a Gibraltar i van derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. Així va començar la conquesta de la península Ibèrica, dominada en només set anys. El 750, el califat omeia va desaparèixer sota els abbàssides. Fins al segle X, la mesquita fou ampliada per acollir la creixent població, i el 1523 es va construir una catedral al mig de l'edifici.
Anàlisi formal i espai
A l'Haram hi ha 514 columnes; les del primer edifici tenen un fust de granit i marbre procedent d'edificis romans i visigòtics. Els capitells són molt diversos. Com que les columnes tenien poca altura, es va crear una base de dues arcades superposades que donava més amplitud: sobre cada columna hi ha una pilastra que sosté arcs de mig punt, mentre que els arcs inferiors són de ferradura. També destaquen les fileres d'arcs lobulats i la cúpula sobre el mihrab, decorada amb mosaics de motius vegetals.
Espai exterior i interior
L'edifici té forma rectangular, envoltat per un mur massís reforçat amb torres quadrades i 19 portes. L'entrada es realitza pel Pati dels Tarongers, inspirat en la mesquita de Damasc. L'interior és un autèntic bosc de columnes orientades cap al mur de la quibla. La mesquita és l'expressió artística de la fe islàmica i tenia una finalitat política. El 1994 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Models i influències
Es van adaptar tradicions constructives locals amb influències de l'arquitectura romana i visigòtica. Destaca la introducció del guix com a material ornamental i l'ús d'inscripcions cúfiques de l'Alcorà, que van servir de model per a altres mesquites.
Mosaics de l'absis de la Catedral de Monreale
Autor: Desconegut. Cronologia: c. 1190. Tècnica: Mosaic (opus tessellatum). Estil: Bizantí. Tema: Religiós. Material: Granit i tessel·les. Localització: Catedral de Monreale, Sicília.
Context històric
Després del domini bizantí i musulmà, els normands es van instal·lar a Sicília. Monreale va assolir la màxima esplendor sota el regnat de Guillem II de Sicília, qui ordenà la construcció de la catedral el 1172. L'element més destacat són els mosaics que recobreixen tot l'interior.
Anàlisi estilística i temàtica
Les figures es presenten frontalment amb una aparença hieràtica i rígida, rostres idealitzats i una simetria geomètrica intencionada. El fons daurat retalla les figures i confereix a l'escena una gran solemnitat, situant-les en una dimensió atemporal. Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí i el cromatisme és ric en matisos.
Composició i iconografia
La volta de l'absis engrandeix les figures. Als medallons de l'arc interior hi ha representats profetes i reis. S'hi identifiquen els arcàngels Miquel, Rafael, Gabriel i Uriel, querubins i la representació de l'Esperit Sant. A la franja inferior apareixen dotze sants i dues santes. L'estil reprèn els models orientals, prioritzant la significació simbòlica, una influència que va romandre en l'art oriental fins al segle XV i es va difondre per tota Europa.