La Mesquita de Còrdova: Història, Art i Arquitectura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,25 KB
La Mesquita de Còrdova es va construir a partir del 785, durant el govern de l'emir Abd-al-Rahman I, i va ser objecte d'ampliacions successives fins al 987. Es localitza a la ciutat de Còrdova, que en aquella època era la capital de l'emirat independent (i posteriorment califat) d'Al-Àndalus.
Context històric de la Mesquita de Còrdova
El seu context històric es caracteritza per quatre trets principals:
- Primer: L'arribada dels musulmans a la península el 711 i l'establiment de l'emirat independent de Còrdova sota Abd-al-Rahman I, separat del poder abbàssida de Bagdad.
- Segon: La conversió de Còrdova en la capital política i cultural d'Al-Àndalus, un centre de gran esplendor.
- Tercer: La construcció de la mesquita sobre els vestigis d'una antiga església visigòtica, un fet comú que simbolitzava el canvi de sobirania.
- Quart: L'expansió continuada de l'edifici al llarg dels segles X, per donar cabuda a una població creixent, reflectint la prosperitat del califat.
Context cultural i artístic de l'època
Pel que fa al context cultural i artístic, també s'hi poden assenyalar quatre característiques:
- Pertany a l'època omeia i califal (755-1030) de l'art hispanomusulmà, el moment de major apogeu.
- Com que no tenien tradició arquitectònica pròpia, els musulmans van assimilar i barrejar influències artístiques diverses: l'art romà (dovelles bicolors), el bizantí (voltes), el del Pròxim Orient (arc apuntat) i, especialment, l'art visigòtic (arc de ferradura).
- L'art està lligat de manera absoluta a la religió islàmica, prioritzant l'arquitectura i aplicant l'escultura i la pintura només com a ornamentació abstracta.
- El desenvolupament d'un llenguatge decoratiu propi, basat en la geometria (llaceria), l'arabesc, la decoració vegetal (atauric) i la cal·ligrafia cúfica, per substituir les imatges figuratives prohibides.
Característiques formals de l'edifici
Les característiques formals, pròpies i concretes de la Mesquita de Còrdova, són quatre:
- El mur exterior: Un perímetre homogeni de 178 x 125 metres que l'envolta com una muralla amb contraforts i múltiples portes decorades, sense una façana principal destacada.
- La sala d'oració (haram): Forma un "bosc" impressionant de 514 columnes amb un sistema de doble arcada superposada (arc de ferradura a sobre i arc de mig punt a sota) que aconsegueix una alçada de fins a 11,5 metres.
- La lluminositat: Especialment a la zona de la maqsura i el mihrab, gràcies a les quatre cúpules amb finestres radials aixecades sobre arcs entrecreuats, que no interfereixen en la visió de les columnes.
- L'orientació: L'absència d'una orientació precisa cap a la Meca, ja que el mur de la qibla està orientat cap al sud, en direcció a Damasc, reflectint la seva condició de rèplica de la mesquita d'aquesta ciutat.
Estil i materials de l'art islàmic
Quant a les característiques estilístiques generals de l'art islàmic que apareixen a l'obra, també en destaquen quatre:
- L'ús predominant de l'arc de ferradura, una tipologia adoptada i perfeccionada a partir de l'art visigòtic.
- La preferència per materials tous com el maó, la fusta i, especialment, el guix per a la riquíssima decoració interior.
- El principi de l'exterior auster i l'interior molt decorat, on les parets es cobreixen completament amb ornaments de tipus geomètric, vegetal i cal·ligràfic.
- La concepció de l'espai com una estructura additiva i modular, que permet ampliacions fàcils afegint nous trams repetits de columnes i arcs, tal com va succeir històricament en aquesta mesquita.
Funcions i significat de la Mesquita
Les funcions i el significat de la Mesquita de Còrdova es poden resumir en quatre punts:
- Funció religiosa: És el temple per excel·lència de la religió islàmica a Al-Àndalus, el lloc on la comunitat es reuneix per a l'oració col·lectiva obligatòria dels divendres.
- Funció política i de control: L'obligatorietat de l'oració permetia al califa controlar la població, especialment l'aristocràcia, i l'edifici era un símbol del poder de l'emirat i posterior califat independent de Còrdova.
- Model i referent: La mesquita, amb innovacions com el seu minaret i l'ús del guix, va servir de model per a moltes altres mesquites d'Al-Àndalus.
- Símbol de superposició cultural: Després de la Reconquesta, el 1523 es va ordenar construir una catedral catòlica al seu interior, retirant-se part de les columnes. Aquest fet la converteix en un testimoni físic de les successives cultures (visigòtica, islàmica, cristiana) que han ocupat el lloc.