Mesquita-Catedral de Còrdova: Història i Arquitectura

La Mesquita-Catedral de Còrdova: Un Tresor Andalús

La Mesquita de Còrdova, oficialment la Santa Església Catedral de Còrdova i també coneguda històricament com la Mesquita-Aljama, és un dels monuments més destacats de l’art islàmic i un símbol del període del Califat de Còrdova. Construïda originalment com una mesquita, més tard es va convertir en catedral després de la Reconquesta cristiana, fet que li confereix un caràcter únic de fusió cultural i arquitectònica.

Història i Evolució

Va ser construïda a partir de l'any 785 sota el govern de l'emir Abd al-Rahman I, utilitzant materials d'un antic temple romà i d'una església visigoda. Va ser ampliada en diverses etapes per diferents emirs i califes, com Abd al-Rahman II, Al-Hakam II i Al-Mansur, entre els segles VIII i X. L'any 1236, després de la conquesta de Còrdova pel rei Ferran III de Castella, la mesquita va ser consagrada com a catedral cristiana. Al segle XVI es va construir una nau catedralícia renaixentista al centre de l'edifici, la qual cosa va generar un fort contrast arquitectònic.

Característiques Arquitectòniques

La sala d'oració (haram) és una àmplia sala rectangular dividida en nombroses naus per arcs de ferradura i columnes reutilitzades d’edificis romans i visigots. Els arcs bicolor, formats per l'alternança de dovelles de pedra i maó, són una de les seves característiques més emblemàtiques. El mihrab, una fornícula que indica la direcció de la Meca, és un dels més elaborats, decorat amb mosaics d’or i inscripcions alcoràniques d’estil bizantí. El pati o sahn, conegut com el Pati dels Tarongers, és un espai obert envoltat d'arcs, amb arbres fruiters i fonts per a les ablucions rituals. Aquest pati es connecta amb la sala d’oració a través de diverses portes, com la Porta del Perdó. El minaret originalment servia per cridar a l'oració, i després de la Reconquesta es va transformar en un campanar. La cúpula, situada sobre el mihrab, és una obra mestra d'enginyeria que combina nervadures i decoracions amb mosaics brillants.

Importància Cultural i Reconeixement

Durant el període islàmic, la mesquita va ser un lloc de culte, una escola de teologia i un símbol del poder del Califat de Còrdova. Avui dia, és un dels monuments més visitats d'Espanya i un testimoni excepcional del sincretisme cultural i religiós entre l’islam i el cristianisme. La Mesquita-Catedral de Còrdova és reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1984. La seva impressionant bellesa i història la converteixen en una de les joies arquitectòniques més valuoses del món.

Parts Principals de la Mesquita Original

Haram

La sala d'oració o haram és l'espai principal de la mesquita; és més ampla que llarga, d'acord amb l'ordenament de l'oració col·lectiva durant la qual els fidels ocupen files paral·leles mirant en direcció a la Meca. Originalment, comptava amb nombroses columnes (prop de 850 abans de la construcció cristiana) i s’hi accedia mitjançant diverses portes des del pati.

El Mihrab

És una fornícula ricament decorada construïda al mur de la qibla per indicar la direcció a la Meca. Ocupa un lloc destacat i és visible des de gran part del haram.

El Minbar

Era el púlpit sobre el qual se situava l’imam durant la predicació dels divendres. Per a altres dies o funcions existia una altra tribuna diferent, situada a la dreta del mihrab.

Pati o Sahn (Pati dels Tarongers)

És un espai obert, antigament descobert i avui parcialment cobert per vegetació, conegut com el Pati dels Tarongers. Es tracta d’un espai rectangular, envoltat per galeries porticades. En aquest espai es troben el campanar (antic minaret), diverses fonts (sabil) i un conjunt de tarongers alineats amb les naus de la sala d'oració. La Porta del Perdó és la porta principal d'accés al pati des de l'exterior. Actualment, s’utilitza com a espai d'accés i distribució per als visitants.

Font de les Ablucions

A l’entrada de les mesquites hi ha fonts i piles d’aigua instal·lades. Els fidels han de procedir a les ablucions rituals abans d’entrar al recinte del haram per purificar-se. Al Pati dels Tarongers hi havia diverses fonts per a aquesta finalitat.

El Minaret

L’anomenada a l’oració, pronunciada pel muetzí, es feia des de dalt d’aquesta torre que flanqueja els edificis religiosos musulmans. El minaret original va ser posteriorment revestit i transformat en el campanar actual.

Qibla

És el mur on es troba el mihrab i que està orientat cap a la Meca, indicant la direcció de l'oració per als musulmans.