Mesopotàmia i Egipte: Bressol de Civilitzacions

Les Primeres Ciutats Estat

La primera civilització urbana va sorgir cap al IV mil·lenni a.C. a la Baixa Mesopotàmia. A Sumer, una zona de planes fèrtils regades pels rius Tigris i Eufrates, hi van sorgir les primeres Ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu), que eren independents les unes de les altres. Les ciutats eren envoltades per muralles i al voltant hi havia camps de conreu amb canals de regatge que aprofitaven l'aigua dels rius. La majoria dels habitants eren agricultors i pastors. La prosperitat agrícola va permetre que una part de la població es dediqués a altres feines (artesans) i que vengués els seus productes al mercat. Els comerciants van començar a fer servir la moneda per als intercanvis. Al centre de la ciutat hi havia el temple (ziggurat) dedicat al déu que la protegia. Hi vivien els sacerdots, que controlaven les collites i el comerç i imposaven tributs. El cap dels sacerdots tenia el poder religiós i polític de la ciutat. Tenia funcionaris (administradors i escribes), que l'ajudaven en les tasques administratives. Els conflictes entre ciutats veïnes per controlar la terra van fer que apareguessin caps militars, que van acabar dominant les ciutats i es van convertir en monarques. Les guerres van fer augmentar el nombre d'esclaus, que eren reclutats entre els presoners dels territoris sotmesos.

Els Primers Imperis

Entre el III i el I mil·lenni a.C. les terres de Mesopotàmia van estar dominades per diversos pobles. A mitjan III mil·lenni a.C. el rei Sargon ocupà la Baixa Mesopotàmia i creà el regne d'Accad. Cap al 1800 a.C. la ciutat de Babilònia es va imposar a la resta de ciutats de Mesopotàmia i va formar l'Imperi Babilònic. En època del rei Hammurabi (1750 a.C.) es va redactar el primer codi de lleis conegut. Cap al 1300 a.C., en aquest mateix territori, els assiris hi van crear un imperi, amb la capital a Nínive, que s'estenia des del golf Pèrsic fins al mar Mediterrani. Al segle VI a.C. en aquestes mateixes terres els perses hi aixecaren un nou imperi que es va expandir fins al riu Indus.

Escriptura - 3500 a.C. 2 tipus d'escriptura: Pictogràfica (dibuixos senzills) i Cuneïforme (fonètica).

L'Arquitectura

L'Arc i la Volta

A Mesopotàmia la manca de pedreres i de jaciments de marbre feia impossible utilitzar aquests materials en la construcció perquè no podien aixecar murs ni columnes resistents per aguantar el pes del sostre. Per cobrir l'espai que quedava entre dos murs o dues columnes van idear l'arc i la volta, l'aportació mesopotàmica més important a l'arquitectura. Per construir arcs i voltes feien servir maons, col·locats en forma semicircular, que recolzaven sobre els murs, fets també amb maons.

Temples i Palaus

El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques. Es construïen amb maons de fang cuit o assecat al sol (tova) i es recobrien amb betum per fer-los impermeables a la pluja. Però la tova és poc resistent i per això s'han conservat pocs d'aquests monuments. Per amagar la tova i decorar els edificis, hi posaven uns revestiments de ceràmica vidrada de colors brillants, amb motius florals i geomètrics, o bé, escenes de guerra o de caça.

L'Escultura

En escultura destaquen unes petites estàtues d'orants que representen homes i dones en actitud de pregar. També sobresurten les estàtues de déus o reis (Gudea de Lagaix), que s'elaboraven seguint sempre uns models establerts. Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus utilitzaven relleus amb representacions de reis i de reines, o d'animals monstruosos que guardaven el recinte. També es conserven unes esteles de pedra on esculpien escenes de victòries militars o de caça.

Egipte, el Nil i el Desert

El Marc Geogràfic

La situació geogràfica d'Egipte presenta dos avantatges: té un desert que l'aïlla dels enemics i, d'altra banda, el Nil té un règim de crescudes que permet irrigar i fertilitzar les terres de conreu per on passa.

Es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte (vall extensa formada pel delta del Nil) i l'Alt Egipte (terra àrida on només hi ha vida a la zona estreta regada pel Nil).

Entre el VI i el IV mil·lenni a.C. les tribus que vivien disperses arreu del territori egipci es van anar concentrant a la riba del Nil, que els proporcionava aigua i pesca.

L'Aprofitament de l'Aigua

Cada primavera a les terres on neix el Nil hi plou molt i aquestes pluges alimenten el cabal. Des del començament de juny fins a setembre el riu creix i flueix cap al mar en una tranquil·la i poderosa crescuda que inunda totes les terres de la riba. A l'octubre l'aigua comença a baixar i deixa un llim negre que fertilitza els camps de conreu.

Al començament, aquestes crescudes del riu plantejaven molts problemes per a l'agricultura, perquè la terra propera al Nil s'inundava, mentre que a la resta del territori continuava àrida.

Els egipcis van aprendre a controlar les crescudes del riu construint dics i canals per contenir l'aigua, emmagatzemar-la i distribuir-la per les terres del voltant. Així van ampliar la superfície conreada i la producció agrícola va créixer.

El Nil es va convertir en la gran via de comunicació d'Egipte. Barques de canya de papir o de fusta recorrien el riu amb mercaderies, i a la riba s'hi van construir grans ciutats, com Memfis i Tebes.

Els Avenços Tècnics

Per fer aquestes tasques els egipcis van aconseguir desenvolupar el càlcul i la geometria, van crear sistemes de comptabilitat, van inventar tècniques de construcció i hidràuliques i van establir un calendari per preveure les crescudes del Nil.