Mesolític: Transició i Canvis Culturals

Mesolític

El Mesolític s'inicia amb la fi del darrer període glacial i el començament de l'Holocè, marcant la fi del Paleolític superior. La coincidència entre el canvi climàtic i les modificacions en la forma de vida suggereix una relació de causa-efecte.

Transició Pleistocè/Holocè

Aquest canvi, ocorregut fa entre 12.000 i 10.000 anys, va implicar alteracions significatives en la distribució del gel i l'augment del nivell del mar. Aquestes modificacions van tenir conseqüències geogràfiques notables, com la separació de Gran Bretanya d'Europa i l'emergència del Mar del Nord.

Canvis en la fauna i la vegetació: La retirada de les masses de gel va permetre l'expansió dels boscos cap a la tundra, provocant l'extinció de grans mamífers com el mamut i el bisó, i alterant les fonts d'alimentació. Les temperatures més càlides i humides van afavorir el creixement de la cobertura vegetal.

Continuïtat o Ruptura amb el Paleolític?

Segons Robin Dennell, el Paleolític superior i el Mesolític haurien de ser considerats com una unitat que comença fa 16.000 anys, amb el primer desglaç, i acaba fa 6.000 anys, amb l'assoliment de l'actual nivell del mar.

Trets característics del Mesolític:

• Microlitisme.
• Consum més variat de plantes, petits animals i mol·luscs.

Característiques de les societats caçadores plistocèniques:

• Hàbitats no permanents i petits.
• Tecnologia simple.
• Alta mobilitat.
• Base alimentària reduïda.
• Especialització en animals mitjans.
• Població petita.

La transició cap al Mesolític es caracteritza per dues tendències principals: la diversificació dels recursos explotats en àrees amb baixa diversitat i l'especialització en certs recursos en àrees amb alta diversitat. Aquest fenomen es coneix com a economia d'ampli espectre.

La diversificació de recursos es reflecteix en la subsistència i l'organització social:

• Explotació d'animals més petits i diversos.
• Aparició d'instruments per processar vegetals.
• Consum habitual de peix i millora de les tècniques de pesca.
• Explotació regular de mol·luscs.
• Millora de les tècniques de caça.
• Sedentarisme.
• Desenvolupament de tècniques per conservar aliments.

Jaciments i Regions Clau

• Mediterrani: Continuïtat en l'ús dels jaciments. Els més representatius són Franchti Cave (Grècia) i Lepenski Vir (Sèrbia).
• Nord-oest d'Europa i Escandinàvia: No hi ha assentaments abans del 13.000 aC a causa de l'extensió de les glaceres. Entre l'11.000 i l'11.800 aC es colonitza Anglaterra i Dinamarca, i entre el 9.000 i el 8.000 aC s'ocupa Irlanda, Escòcia i Escandinàvia. Entre el 9.500 i el 7.700 aC es documenta l'explotació estacional de recursos lacustres i fluvials, així com la caça de mamífers. Hi ha evidències de canoes i instruments de pesca.
• Sud-oest Asiàtic: Al Llevant, diversos jaciments han proporcionat eines relacionades amb la mòlta de cereals amb antiguitats de 14.500 a 12.500 aC. La caça de gaseles i ovicaprins també és important. Entre el 12.000 i el 10.000 aC, es diversifica la dieta amb animals de mida mitjana, tot i que la caça de gaseles continua sent rellevant. Es documenten nous jaciments, expandint el territori cap a noves zones geogràfiques. Els jaciments més representatius són: Mureybet, Abu Hureyra i Hayonim.
• Sud-est Asiàtic i Amèrica: Al Japó, existia una societat caçadora-recol·lectora i pescadora que consumia plantes i realitzava intercanvis. A Amèrica, s'especialitzen en la caça de mamífers mitjans, peixos i plantes.

Sovint s'argumenta que el canvi climàtic d'aquesta època va conduir a la diversificació de les espècies de fauna i flora, possibilitant-ne la seva explotació. Aquest període també es caracteritza per un increment significatiu de la població.

Hipòtesis sobre l'Origen de l'Agricultura

Precarietat Estructural

Els grups de caçadors-recol·lectors es caracteritzen per una precarietat estructural, ja que no intervenen en el cicle reproductiu de plantes i animals. L'estratègia principal era l'explotació dels recursos més fiables i predictibles per tal d'incrementar la disponibilitat d'aliments, especialment davant l'augment de la població. L'adopció de l'agricultura i la ramaderia va representar un pas endavant en l'efectivitat de la producció d'aliments.

Neolític

El Neolític és un estadi cultural caracteritzat per les següents innovacions tecnològiques:

• Ceràmica.
• Pedra polida.
• Domesticació.
• Emmagatzematge.

Aquestes innovacions no van aparèixer de forma simultània i, en alguns llocs, mai no van ser adoptades. Aquestes societats es defineixen com a productores d'aliments.

On Apareix la Documentació?

• Llevant: Blat, ordi, llenties, ovelles, cabres, bous, porcs (10.000 aC).
• Sud de la Xina: Arròs, búfals, gossos, porcs (8.500 - 6.500 aC).
• Nord de la Xina: Mill, gossos, pollastres, porcs (7.500 aC).
• Àfrica subsahariana: Sorgo, mill, arròs africà (4.000 aC).
• Centre de Mèxic: Blat de moro, mongetes, carbassa, gossos, galls dindi (4.700 aC).
• Andes Centrals: Patata, quinoa, camèlids, mongetes, conills d'Índies (4.500 aC).

Per què sorgeix la domesticació?

Existeixen diferents hipòtesis:

• Hipòtesi Evolucionista: L'ésser humà té una tendència natural a millorar les seves condicions de vida. El Neolític es considera una forma de vida superior al Paleolític. El pas al Neolític s'hauria produït perquè representava un progrés, i el progrés en si mateix justifica el canvi.
• Hipòtesi de l'Oasi: La invenció de l'agricultura va ser el resultat del canvi climàtic cap a condicions més àrides. Animals, persones i plantes es van veure forçats a conviure en oasis, i aquesta proximitat va permetre l'observació dels cicles reproductius de les plantes. La crisi climàtica no seria la causa principal del canvi, sinó que hauria creat les condicions adequades. Les causes del canvi es troben en les limitacions del sistema econòmic previ. La nova economia de producció va comportar un increment de recursos, un creixement demogràfic i una nova reorganització social. Aquesta és la veritable revolució neolítica.
• Hipòtesi de les Zones Nuclears: El canvi climàtic no hauria estat tan sever. Les pràctiques agrícoles s'haurien iniciat a la zona dels Zagros-Taurus, considerada per Robert Braidwood com una "zona nuclear" on es registrava la presència abundant d'espècies de plantes i animals domesticables. Aquesta hipòtesi atribueix el canvi a causes de la pròpia evolució humana; el canvi es va produir quan l'espècie estava culturalment preparada. Es considera un model evolucionista.
• Hipòtesis Demogràfiques: El desenvolupament de l'agricultura va ser una adaptació forçada per l'augment de la població humana. El creixement demogràfic fa necessari el desenvolupament continu de noves estratègies adaptatives.