La Meseta: Característiques i Relleu de la Península Ibèrica

La Meseta: La unitat principal del relleu espanyol ocupa 3/4 parts de l'espai principal central de la península ibèrica i representa el 45%. Durant el moviment alpí, va quedar fracturada en 2 blocs. Submeseta Nord: d'altitud mitjana de 800/850 metres, envoltada de muntanyes i travessada d'est a oest per la xarxa fluvial del Duero. Submeseta Sud: d'altitud mitjana de 500/700 metres, formada per 2 altiplans separats per les muntanyes de Toledo i també presenta una suau inclinació cap a l'Atlàntic. Serralades interiors de la meseta: situades a l'interior de la meseta i orientades d'est a oest. Submeseta central: divideix la meseta pràcticament en 2 meitats, format per diferents serres amb altitud important. Muntanyes de Toledo: divideixen 2 parts i fan de divisòria entre les aigües que s'escolen en la meseta. Massis galaicolleones: relleu del nord-oest peninsular, quadrat muntanyós de 200 km de costat que comprèn Galícia, muntanyes de Lleó i serres de la Cabrera. Serralada cantàbrica: forma una cadena lineal, presenta formes energètiques i desnivells a la façana cantàbrica i es caracteritza per l'asimetria entre la part occidental i oriental. Sistema ibèric: limita la meseta al nord-oest i distingeix 2 sectors. Sector nord: compost per sistemes de falles amb horsts elevats que formen massissos de més de 2000 m. Sector sud: format per un joc de serres i depressions que distingeixen 2 conjunts montanyosos interiors i exteriors. Serralades exteriors a la meseta: Pirineus: alineació contínua muntanyosa des del golf de Biscaia fins al cap de Creus, formada per 2 unitats. Pirineus centrals: presenten altituds més notables, com l'Aneto; els ports de muntanya són escassos i poc accessibles, i es mantenen restes de glaceres gràcies al clima d'alta muntanya. Prepirineus: de menor altitud, presenten formes suaus amb 2 alineacions montanyoses: serres interiors i exteriors; entre totes dues s'obre la depressió mitjana pirinenca. Serralades litorals catalanes: separades dels Pirineus per falles i terrenys volcànics, inclouen 2 regles montanyoses: serralada prelitoral i litoral. Serralades betiques: formats al llarg del moviment alpí, inclouen la serralada penibètica i la subbètica, separades per depressions i foies. Depressió de l'Ebre i Guadalquivir: ocupades pel mar, reblides amb sediments. Ebre: entre els Pirineus, el sistema ibèric i les serralades litorals catalanes, s'obre pas entre muntanyes, desembocant al Mediterrani i formant un delta. Guadalquivir: s'estén per Sierra Morena i les serralades betiques, i desemboca al golf de Cádiz.